Fitxat del Deportivo de la Corunya, el Gallec d’or, com ben significativament era conegut, va debutar amb el Barça el 2 de maig del 1954, curiosament el dia que complia 19 anys i davant el seu exequip. Suárez era un interior esquerre que ho tenia tot com a futbolista: tècnica superior, habilitat insuperable amb la pilota als peus, visió privilegiada del joc i gran capacitat rematadora. Principalment, però, destacava per la seva elegància en el joc. D’ell s’hauria pogut dir que podia jugar amb esmòquing. O, com significativament va escriure un periodista de l’època, Luisito era “vellut i obús”, és a dir, preciosisme i contundència.
El Barça del tècnic Helenio Herrera (1958-60) deu bona part dels seus èxits al segell del fi migcampista gallec, que tanmateix va haver de suportar la pressió d’una artificiosa campanya mediàtica i popular que va dividir els aficionats culers entre els partidaris de la seva persona (suaristes) i els partidaris de Kubala (kubalistes), quan en realitat els dos cracs eren bons amics.
L’any 1961, poc després d’haver guanyat la Pilota d’Or (fins ara és l’únic jugador espanyol que ha aconseguit aquest important guardó), la crisi econòmica que patia el Club en va forçar el traspàs a l’Inter de Milà per 25 milions de pessetes. Això va succeir en el moment més inoportú, cinc dies abans de la desgraciada final de la Copa d’Europa que el Barça va perdre davant el Benfica a Berna. Ja desvinculat del FC Barcelona, va assolir la glòria a l’equip italià, amb dues Copes d’Europa i molts altres títols.
Luis Suárez va morir a Milà, el 9 de juliol de 2023 a l'edat de 88 anys.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1954-1961
- Partits jugats: 253
- Gols marcats: 141
Títols
- 2 Copes de Fires (1957/58 i 1959/60)
- 2 Lligues (1958/59 i 1959/60)
- 2 Copes d’Espanya (1956/57 i 1958/59)
