Durant el mandat de Tomàs Rosés el FC Barcelona va conquerir la primera edició de la Lliga espanyola (jugada entre febrer i juny del 1929) i un nou Campionat de Catalunya (1929-30), però, tot i la tranquil·litat que regnava en l’àmbit esportiu, el fet més destacat de la temporada va ser una inesperada rebel·lió dels jugadors contra la Junta Directiva, que va ser resolta després que Josep Suñol (futur president) actués com a mediador. Posteriorment, la plantilla va reconèixer que s’havia equivocat inculpant els dirigents de les presumptes desconsideracions de què eren víctimes els jugadors.
Tot plegat, però, va significar una nota de grisor en el mandat de Tomàs Rosés, que el 30 de juny del 1930 va deixar el seu càrrec al capdavant del Club. El seu successor va ser Gaspar Rosés, que d’aquesta manera accedia a la presidència per tercera i última vegada.
