El FC Barcelona en la història de la Copa Amèrica

El Campionat Sud-americà de Futbol, ​​Copa Amèrica com es denomina actualment, és el torneig internacional de futbol més antic que es conserva al món. Aquest estiu, i després d'un canvi de plans d'última hora pel coronavirus, Brasil acull la 47a edició d'un esdeveniment que ha tingut una trajectòria irregular al llarg dels anys. Atès que ha utilitzat una àmplia varietat de formats.

El FC Barcelona hi ha aportat jugadors importants. Però només des de finals de la dècada de 1990 el Club ha tingut representació. Perquè, antigament, els pocs sud-americans que creuaven l'Atlàntic només podien jugar per les seves seleccions nacionals quan arribaven a la final de la Copa del Món. La Copa Amèrica acostumava a coincidir amb la temporada de clubs europeus, fent quasi impossible el viatge dels barcelonistes al torneig. 

Els primers anys

El campionat sempre ha estat una forma valuosa d'avaluar el talent d'Amèrica Llatina, i diversos jugadors van fer les maletes cap a Barcelona gràcies a les seves excel·lents actuacions. El primer d'ells va ser Héctor Scarone, el davanter que va guanyar el trofeu per quarta vegada amb Uruguai el 1926, i, immediatament, després es va vestir de blaugrana. Una dècada després, el 1935, un altre uruguaià, Enrique Fernández, va arribar al Club després de guiar al seu país al títol.

Paraguai va guanyar la copa per primer cop el 1953, i el Barça va adquirir una de les estrelles més brillants d'aquell equip, Melanio Olmedo. La plantilla paraguaiana de 1955 va comptar amb dos jugadors més que van cridar l'atenció del FC Barcelona: Eulogio Martínez i Hermes González. Dos exemples més de jugadors que van impressionar en el torneig i, posteriorment, es van enfundar la samarreta culer. Pocs mesos després es van afegir els noms d'Evaristo, subcampió amb el Brasil el 1957, i Miguel Loayza, que va marcar 5 gols en 6 partits amb el Perú el 1959.

1975: Sotil, el primer guanyador blaugrana

El 1975, Hugo Sotil va ser el primer jugador del Barcelona a aparèixer en el torneig. I va tenir un paper més que destacat. Quan el Perú es va classificar per a la final a Caracas, Hugo Sotil va rebre un permís especial per volar a Veneçuela. Corrent des de l'aeroport, va arribar just a temps a l'estadi mentre la resta de l'equip ja estava escalfant.

L'esforç va valer la pena. Amb Cruyff i Neeskens acaparant les places dels dos estrangers al Barça, Sotil tot just havia jugat. No obstant això, amb la seva selecció va marcar l'únic gol del partit contra Colòmbia; va ser l'última vegada que el Perú va guanyar el cobejat trofeu. 

1997 i 1999: Els jugadors culers enalteixen Brasil

Directament, el Barça no tornaria a estar representat a la Copa Amèrica fins al torneig de 1997 a Bolívia. Aquell any Giovanni i un inspirat Ronaldo van emergir amb força en el Brasil campió. A més, en aquell moment l'exblaugrana Romario també va estar en aquell meravellós conjunt brasiler, que va guanyar els sis partits de camí al títol.

Probablement, la millor actuació d'un jugador del Barça a la Copa Amèrica va ser la de Rivaldo. Ens remuntem al 1999, quan Brasil va defensar amb èxit el trofeu a Paraguai. L'atacant barcelonista va silenciar els crítics en marcar cinc gols i en acabar com el màxim golejador, juntament amb Ronaldo, i MVP del torneig.

El 2001, el porter Roberto Bonano anava a ser l'únic representant del Barça a la Copa Amèrica. Però Argentina es va retirar en l'últim minut per motius de seguretat. D'altra banda, destacar que la selecció brasilera d'aquest any tenia tres futurs jugadors blaugrana: Juliano Belletti, Fabio Rochemback i Geovanni. No van ser els únics que poc després recalarien al Barça; va ser el cas de Rafa Márquez, que amb selecció mexicana va acabar subcampió davant els amfitrions. Com a jugador del Barça, tornaria en les dues pròximes edicions.

2004 i 2007: Dues copes més per al Brasil

El 2004, Brasil va vèncer a l'Argentina en els penals per alçar el títol al cel de Lima. I això que el tècnic Carlos Alberto Parreira va optar per presentar un equip experimental i no va comptar amb la superestrella del Barça, Ronaldinho. No obstant això, en aquella plantilla, hi havia Adriano Correia; el llavors futbolista de 19 anys de Coritiba es va penjar la medalla de guanyador, tot i no participar en cap partit.

Un altre futur astre blaugrana, Javier Mascherano, llavors del River Plate, formava part del bàndol perdedor. Igual que Javier Saviola, oficialment blaugrana però cedit al Mònaco.

Al·legant cansament, Ronaldinho també es va perdre la Copa Amèrica 2007 a Veneçuela; en aquesta edició Brasil, una vegada més, va derrotar l'Argentina a la final. Dani Alves, llavors del Sevilla, va marcar el tercer gol en la victòria per 3-0. Entre els finalistes derrotats hi havia Gaby Milito, un jove Leo Messi de 20 anys, elegit millor jugador jove del torneig, i Mascherano, per aquell moment jugador del Liverpool.

2011: Luis Suárez aconsegueix l'or

El 2011, l'Argentina, amb Messi, Mascherano i Milito també companys al FC Barcelona, jugava a casa. El torneig també va certificar el debut a la Copa Amèrica del recent fitxatge del club Sergio Agüero. Però els amfitrions van caure en els quarts de final davant la futura campiona Uruguai. Un elenc que comptava amb Martín Cáceres, cedit al Sevilla per part del Barça, i jugador del Liverpool anomenat Luis Suárez, nomenat MVP.

En aquell campionat de 2011, Adriano, Dani Alves i la futura estrella blaugrana Neymar defensaven l'esquadra de Brasil. La Canarinha va patir una eliminació prematura a mans de Paraguai.

2015: Bravo Xile

El 2015, dos equips capitanejats per jugadors de Barça es van enfrontar a la final. Com a capità de Xile, Claudio Bravo va aixecar el primer gran trofeu internacional de la nació amfitriona. Aquell equip banyat en or també tenia a Alexis Sánchez, exjugador blaugrana, i Arturo Vidal, futur futbolista culer.

El contrapunt blaugrana d'aquella edició va ser la decepció del conjunt argentí capitanejat per Messi i el seu company al Barça Mascherano, i Agüero.

En aquell temps els barcelonistes Luis Suárez i Neymar no van poder participar en estar sancionats. Amb Dani Alves present, així com Philippe Coutinho, futbolista del Liverpool, el Brasil es va estavellar en els penals contra el Paraguai per segona vegada consecutiva. 

2016: De nou, Xile

Un any després, Neymar tampoc va participar en la Copa Amèrica Centenari; aquesta vegada perquè el Barça i el Brasil van arribar a un acord que només jugaria els Jocs Olímpics de Rio. Una derrota impactant contra el Perú va significar que Alves i el futur jugador blaugrana Coutinho no aconseguissin superar la fase de grups. Igual que Luis Suárez. 

Per la seva banda, l'Argentina va enfilar el camí a la final. Leo Messi, que va anotar cinc gols, tornaria a enfrontar-se al Xile de Claudio Bravo en la trobada pel títol. I 'la Roja' ho va tornar a fer, aquest cop en els penals, amb l'exjugador blaugrana Alexis Sánchez com a MVP del torneig. Aquesta derrota amarga va propiciar que Messi anunciés la seva retirada del futbol internacional després del partit; una decisió de la qual després es retractaria. 

2019: Els amfitrions Coutinho i Arthur

En 2019, Brasil va ser seu de la Copa Amèrica i va superar el sorprenent Perú a la final. El capità Dani Alves, nomenat MVP del torneig i en les files del PSG, va ser escudat per dos jugadors del Barça: Coutinho i Arthur.

El paper de Perú va ser antològic, ja que per plantar-se a la final havia eliminat a l'Uruguai de Luis Suárez i, després, al Xile d'Arturo Vidal. Per la seva banda, l'Argentina de Messi i Agüero va acabar el seu camí a semifinals. 

2021: Nous blaugranes a la Copa Amèrica 

L'actual edició del campionat sud-americà que es disputa al Brasil comptarà amb la presència dels barcelonistes Leo Messi, Agüero, Araujo i Emerson. Aquestes dues últimes figures signaran la seva primera participació en el torneig. I, d'aquesta manera, ampliaran els noms i la història culers a la Copa Amèrica.