El camí de la Reial Societat al Barça

Claudio Bravo és la cinquena incorporació del Barça 2014/15 del Luis Enrique. El porter xilè arriba procedent de la Reial Societat després de quallar un gran Mundial amb la seva selecció. Aterra al Barça després d'haver jugat durant vuit temporades a Anoeta, on s’ha convertit en un referent com el segon estranger amb més partits disputats i com el tercer porter de la història del Club que més cops ha vestit la samarreta ‘txuri-urdin’.

El de Bravo no és precisament el primer cas d’un jugador que fa el camí de la Reial Societat al Barça, ja que fins a set més l’han fet abans. Han passat 18 anys des de l’últim cas, que va ser Meho Kodro. Abans, altres, com Pello Artola, Bakero i Txiki Begiristain, han acabat tenint un bon rendiment al Barça.

Pedro María Artola, 'Pello', va ser el primer fixatge procedent de la Reial Societat. Va arribar durant l’etapa de Hans Wesiweiler com a entrenador i amb la temporada ja començada. El Basc va ser porter del FC Barcelona entre el 1975 i el 1984, i va aconseguir el Trofeu Zamora en la temporada 1977/78 després d'encaixar 23 gols en 28 partits de Lliga. Artola era un porter sobri, no gaire alt, però àgil i ràpid de reflexos, gairebé sempre abillat amb la seva característica samarreta verda de punys i coll negres.

El següent ‘txuri-uridn’ que va aterrar al Camp Nou va ser el migcampista Periko Alonso. Va ser traspassat al FC Barcelona després del Mundial d'Espanya del 1982. En les dues primeres temporades a Barcelona va ser titular, va guanyar una Copa del Rei i, posteriorment, una Supercopa d'Espanya.

La Reial Societat al Dream Team

Un dels fixatges procedents de la Reial més recordats al FC Barcelona és el de Jose Mari Bakero, que va arribar al Barça el 1988. Ofensiu i amb una gran capacitat de sacrifici, exercia la funció d’enllaç amb la davantera. Hàbil en la desmarcada, líder i amb gol, Bakero es va convertir en un dels grans ídols de l’afició culer.

Aquell estiu del 1988, a més, també van aterrar dos jugadors més de la Reial al Barça de Johan Cruyff: Txiki Begiristain i López Rekarte.

Begiristain es van convertir en peça bàsica d’aquell equip. Txiki va vestir la samarreta blaugrana durant set temporades. Va començar jugant com a extrem esquerre, la seva posició original, tot i que Cruyff el va acabar situant en totes les posicions d’atac, inclús de mitja punta.

El tercer d'arribar aquell estiu de 1988 va ser López Rekarte, que va jugar al Barça durant tres temporades. Va guanyar la Recopa del 1989 –amb gol seu inclòs–, la Copa del Rei del 1990 i la Lliga del 1991.

El cas de Jon Andoni Goikoetxea és especial. Va ser fixat pel Barça el mateix estiu del 1988 com una jove promesa i va marxar cedit a la Reial Societat durant dos cursos, a canvi del traspàs de Bakero, Begiristain i Rekarte. Després de la cessió, va tornar la temporada 1990/91. Goikoetxea va ser una peça bàsica del primer títol de Lliga del Dream Team. Les seves quatre temporades al FC Barcelona van estar plenes de títols i èxits. Va jugar 126 partits de Lliga i va marcar sis gols amb el Barça, a més de participar en la històrica final de la Copa d’Europa del 1992 a Wembley.

L’últim a arribar, abans de Claudio Bravo, va ser Meho Kodro. Kodro era un davanter bosnià que va arribar al Barça després de marcar molts gols amb la Reial Societat, i va jugar al club blaugrana l’última temporada de Johan Cruyff com a tècnic (1995/1996), amb un balanç de nou gols.