FC Barcelona - Atlètic de Madrid: Més èpica (1-1)

No hi ha hagut sorpreses a l’anada dels quarts de la Champions. Ni en les alineacions, ni en els plantejaments de cada equip, ni en el tipus de partit que s’ha trobat el Barça contra el rocós Atlètic. Ha hagut de picar pedra del primer a l’últim segon, amb impediments destacats com un gol de Diego sorgit del no-res al minut 55. Aquesta acció exageraria la qualitat, l’esforç i l’orgull dels culers, que igualarien amb una diana de Neymar. El quart empat entre aquests dos contrincants del curs deixa l’eliminatòria oberta de bat a bat per a la tornada.

Els 15 primers minuts de partit serien un miratge. La sortida amb força de l’Atlètic de Madrid ha provocat un ensurt majúscul al Camp Nou tot just al minut 4. Al principi, els homes de Simeone pressionaven a dalt i han robat una pilota en la sortida des del darrere dels de Martino que a punt ha estat de convertir-se en el 0-1. Villa l’ha perdonat. Les coses es complicarien més per als locals quan, poc després, Piqué es lesionava i havia de deixar el seu lloc a Bartra. Ha estat un inici incòmode per a un concentrat Barça.

Superat el primer quart d’hora la situació ha canviat. El Barça ha fet un pas endavant i l’Atlètic, enrere. El conjunt blaugrana havia equiparat l’agressivitat del contrari. El tenia ja tancat en el seu territori. Entre un bosc de cames, Messi ha realitzat una regat prodigiós i ha assistit Iniesta en bona posició, però el seu xut l’ha escopit un defensa matalasser (min 25). L’Atlètic també ha rebut un cop important en perdre Diego Costa per lesió (min 27). Sense el seu referent ofensiu, quedava encara més aïllat en camp propi, esperant uns contraatacs que Busquets s’encarregava de negar-li una vegada i una altra.

Amb tot, el partit es desenvolupava de forma molt similar als tres precedents d’aquesta temporada entre el Barça i l'Atlètic. Dominaven els culers davant d’un rival dur i ordenat. Les ocasions escassejaven. Paradoxalment, tot i les faltes continuades dels madrilenys, el ritme era frenètic. La pilota era sempre dels de casa. Això sí, en el temps afegit del primer temps l’Atlètic n’ha tingut una altra de bona a les botes de Villa que Pinto ha pogut rebutjar. Els errors es pagaven caríssims. L’emoció era màxima.

S’avança Diego i allau culer

La represa tindria poc a veure amb l’arrencada del matx. El Barça conservava el control enmig d’un equilibri total. Totes les pilotes es lluitaven fins a l’extenuació. I l’equip patiria una batzegada terrible al minut 55: una canonada molt llunyana a l’escaire de Diego ha sorprès Pinto. El Barça ha quedat momentàniament tocat i el Camp Nou l’intentava fer reaccionar. Era un panorama idíl·lic per a l’Atlètic, ben arreplegat i renunciant a l’atac. Els blaugranes, de mica en mica, s’abocarien i completarien mitja hora de futbol brutal. Es mostraven excel·lents en la recuperació i afamats al davant.

Martino ha tornat als tres davanters al minut 67, amb l’entrada d’Alexis per Cesc. L’Atlètic, en canvi, ha rellevat Villa pel migcampista Sosa. Amb aquestes substitucions, Neymar s’ha reubicat a l’esquerra i, a la primera ocasió que ha tingut, gràcies a una assistència celestial d’Iniesta, l’ha clavat al fons de la xarxa (min 71). Rugia i cantava el Camp Nou. El Barça hi creia i Courtois salvava l’Atlètic. Tant empenyia que els visitants, ofegats, ja defensaven a la seva àrea. Fins al darrer segon ho ha intentat el Barça, buscant Messi, per dins, per fora, amb més aturades d’antologia del porter matalasser.

Aquest esperit competitiu il·limitat és un dels arguments indiscutibles que tenen on aferrar-se els culers per somiar amb la proesa al Vicente Calderón. Tocarà més èpica.