El passat culer de Juan Antonio Pizzi

Dissabte el Camp Nou tornarà a veure de ben a prop Juan Antonio Pizzi, un davanter que es va fer estimar a finals dels anys noranta. Va fitxar pel Barça el 1996 procedent del Tenerife. Ell acabava de ser el Pitxitxi de la Lliga i de disputar l’Eurocopa (s’havia nacionalitzat espanyol el 94). El Club acabava de tancar l’era Cruyff i confiava la banqueta a Bobby Robson. I la davantera a un fenomen anomenat Ronaldo.

El tècnic anglès jugava amb un únic davanter centre i Pizzi assumiria el paper de revulsiu. Un rol que desenvoluparia a la perfecció. L’hispano-argentí era un gran rematador i un jugador experimentat –va arribar amb 28 anys- i compromès. En el seu primer curs al Barça, només amb Lliga, va firmar fins a 8 gols entrant des de la banqueta.

De totes maneres, Juan Antonio Pizzi es reservaria un lloc a la memòria futbolística barcelonista en una nit de Copa. Era el 12 de març del 1997, en una tornada dels quarts de final contra l’Atlètic de Madrid. Després del 2-2 de l’anada al Calderón, els matalassers es van avançar per 0-3 i 2-4 al Camp Nou. Enmig de la bogeria més absoluta, es va arribar al minut 82 amb empat a quatre.

Llavors, el miracle. Abelardo va rematar amb el cap una centrada des de la dreta, el porter Molina va realitzar una aturada felina i el rebuig va caure als peus d’un oportunista Pizzi, que va engaltar la pilota al fons de la xarxa. El locutor Joaquim Maria Puyal l’immortalitzaria repetint una vegada i una altra: “¡Pizzi, sos macanudo!”. Aquella Copa acabaria a les vitrines del Museu. L’hispano-argentí tornaria a ser clau en una final al Bernabéu sense Ronaldo, en què va marcar el gol que donaria pas a la pròrroga.

A la temporada següent, amb Louis van Gaal, la participació de Pizzi minvaria. L’aposta del Club per suplir la marxa de Ronaldo va ser Sony Anderson. Dels 33 partits de Lliga que Pizzi havia disputat a l’any anterior, va passar a jugar-ne 15 (només 3 de titular). Això sí, completaria el seu palmarès amb un doblet (Lliga i Copa). Tot i les poques oportunitats que va disposar, parlava molt bé de Van Gaal: “Tàcticament és un dels entrenadors més capaços, em va ensenyar molt”.

El 1998 deixaria la disciplina blaugrana i, fins el 2002, jugaria al River Plate, el Rosario Central, el Porto i el Vila-real. Tres anys més tard iniciaria una etapa com a tècnic que el portaria al Perú, Xile i l’Argentina. El seu èxit més gran és el Torneo Inicial, que va conquerir fa uns mesos amb San Lorenzo de Almagro i que li va obrir les portes, de nou, de la Lliga espanyola.