Frenkie De Jong: el futur porta el seu nom

Conceptes i diversitat posicional: el primer que cal ressaltar de Frenkie de Jong és la naturalitat amb què porta a terme els conceptes més bàsics i més importants del futbol. Cada control és orientat, cada recepció amb la cama, allunyada, i cada passada al company facilita la recepció de la pilota. Tot natural. Una naturalitat que trasllada a totes les parts del camp. Perquè De Jong és un jugador multiposicional i amb una enorme capacitat d’adaptació.

Si parlem en l’idioma Barça, Frenkie pot jugar de 4, de 6, de 8 i fins i tot de 10. I encara que no és la seva posició ideal, encaixaria també com a central iniciador del joc. Dels 25 partits disputats com a titular aquesta campanya, Ten Hag l’ha situat en 20 com a interior al 4-3-3, tres vegades com a pivot i dues com a central. Així mateix, el seleccionador Ronald Koeman el va situar al doble pivot esquerre davant Alemanya i França. En realitat, la seva gran expansió de joc el porta a ocupar les quatre posicions en algun moment o altre. Per aquest motiu, De Jong pot ser tant un primer com un segon graó de joc. I això és dificilíssim de trobar en el panorama futbolístic.

Conducció en carrera

La conducció de pilota és un aspecte que el defineix. És extraordinàriament bo portant-la a la pràctica. Malgrat la seva joventut, és un dels millors conductors de l’actualitat. Quan l’aplica és vertical i té uns primers metres gairebé inabastables. Utilitza les dues cames i té una protecció de pilota magnífica. Col·loca el cos entre l’oponent i la pilota, i per això es fa difícil robar-la-hi. Les seves qualitats tècniques li permeten direccionar-se a la zona més descoberta, allà on la jugada ho requereix. Aquesta barreja el converteix en un expert de la divisió, sigui des de la posició que sigui. Un futbolista amb altíssima capacitat per batre línies i crear superioritats amb la pilota.

Orientació corporal

Exquisit perfilant el seu cos. Mai dona l’esquena al joc i es gestiona de manera brillant. Sempre, absolutament sempre, la seva visió de camp és la màxima que la física li permet. És com si s’ajustés la seva posició per tenir el control permanent de l’esfèrica, dels companys i dels contraris a la vegada. Però quan el context li impossibilita obtenir la visió, fa servir un altre recurs ben característic de l’idioma de joc blaugrana: mirar abans de rebre. Una acció que sembla senzilla però que, en realitat, és molt complicada de realitzar a la velocitat que viatja el joc de primer nivell. Un concepte que concedeix avantatges, perspectiva i afavoreix la presa de decisions.

Totes les passades i temps

No és fàcil controlar tota la tipologia de passades. I Frenkie de Jong ho fa. En gran mesura perquè domina totes les superfícies del peu (empenya frontal, empenya exterior, empenya interior o rosca). A més, la seva elevada fiabilitat (91,8% de mitjana) l’equipara als migcampistes blaugrana. Sergio Busquets és a prop del 90%, Rakitic es mou en el 92% i Arthur té de mitjana un elevadíssim 94%.

A més, és capaç de combinar molt bé el futbol curt amb el llarg. La seva taxa d’associació llarga és del 3,5% (a una mitjana de 2,7 desplaçaments per partit) i barreja amb destresa les direccions de la passada. El seu criteri de joc ha arribat a aquest punt en què no és excessivament pla en les passades ni s’excedeix en el risc.

Retall i conat

Utilitza principalment dos recursos: la retallada-sortida i el joc de murri d’anar i no anar. Per la confiança que té en ambdues maniobres, no dubta a rebre encara que les condicions no siguin les més propícies. Són nombroses les ocasions en què ve a recollir amb la seva marca i aconsegueix desencallar la situació per mitjà d’una de les dues accions. Més ingredients per generar superioritat, ja sigui a l’inici o en l’evolució del joc.

Continuïtat i caigudes al pol oposat

Un dels seus trets més marcats és la continuïtat. Mai es desconnecta i la seva voluntat per participar s’estén a qualsevol context de partit i davant de qualsevol situació. Amb 82,4 passades de mitjana, ocupa la 9a posició d’Europa i, després de Toni Kroos i Marco Verratti, és el tercer migcampista que més participa en tota la Champions League. Així mateix, es tracta del jugador amb més participació a l’Eredivise, amb una mitjana de 78,4 passades. No hi ha relaxació si el resultat és favorable ni desànim en cas oposat. A la primera volta, davant el Feyenoord, va arribar als 162 tocs de pilota! Però en la mateixa trobada de la segona volta, i tot i perdre contundentment, també va ser el jugador amb més intervencions dels dos equips.

Les caigudes sense pilota al costat contrari per on es desenvolupa el joc són també una acció recurrent. Amb aquestes obertures multiplica els beneficis, ja que engrandeix l’espai de connexió amb ell, alhora que es distancia del rival i crea línies de passada per als companys més avançats.

Recorregut de creixement

Però, com és lògic, i als seus 21 anys, té marge de millora. El joc del Barça requereix que sigui més pacient del que és a l’Ajax. Així mateix, haurà de reduir lleugerament el seu radi d’expansió per no consumir espai a companys o perfeccionar la presa de decisions. Sobretot amb la seva gran conducció de la pilota. Utilitzada com a recurs pot marcar diferències, però realitzada permanentment pot minimitzar-ne l’impacte. I, és clar, l’adaptació al nivell màxim que representa el FC Barcelona.

Sigui com sigui, Frenkie de Jong és il·lusió. Un futbolista ja boníssim que pot arribar a ser descomunal. El món del futbol sempre té un component d’imprevisible, però el que s’intueix en ell és enorme. Del que no hi ha dubte és que el futur porta el seu nom.