El Barça i el Nàpols, amb vincles més enllà de tres amistosos

Quan et pares a buscar els precedents entre el Barça i el Nàpols, no et trobes amb cap partit oficial entre els dos equips. Però, tot i que mai a la història s’han enfrontat en competicions internacionals, sí que ho han fet en tres partits amistosos.

El més recent va ser el de l’any 2014, a l’estiu, en un amistós jugat a Ginebra que l’equip italià va acabar guanyant per la mínima (0-1). Un resultat que equilibrava la balança, perquè tres anys abans, quan el Nàpols havia estat el convidat del Gamper, el Barça va aconseguir una maneta amb doblet de Messi i gols de Pedro, Cesc i Keita.

Aquell dia havien passat ja 33 anys del primer Nàpols – Barça de la història. Va ser al maig del 1978, a San Paolo, amb un Barça en què destacava el nom de Johan Cruyff. Un enfrontament que, curiosament, va ser el penúltim que l’holandès va disputar com a jugador del Barça, dos dies abans del que va significar, contra l’Ajax i al Camp Nou, el del seu comiat i homenatge.  

Maradona, la figura mundial com a punt de connexió

Però més enllà de Cruyff, Messi i els tres partits amistosos, hi ha un nom, una figura, que relaciona per damunt de tot la història dels dos equips. Perquè Laurent Blanc i Pepe Reina van jugar als dos equips, però l’únic que ha viscut un traspàs entre els clubs és ni més ni menys que una estrella mundial: Diego Armando Maradona. L’argentí va defensar els colors del Barça des del 1982 fins al 1984, abans de fitxar pel Nàpols i formar part de l’equip italià fins al 1991.

Considerat com el més gran jugador del món a la dècada dels anys vuitanta i un dels millors de tots els temps, el Pelusa va arribar al Barça el 1982 procedent del Boca Juniors. Malauradament, la seva estada a la Ciutat Comtal no va ser reeixida: en dos anys va tenir primer una hepatitis i després una greu lesió. Aquests imprevistos van provocar que els aficionats només poguessin gaudir de la seva immensa classe en comptades ocasions. No obstant, per a la posteritat va deixar alguns moments de glòria, com el gol que va marcar de vaselina a l'Estrella Roja a la Recopa 1982/83 o el gol que va anotar al Bernabéu a la Copa de la Lliga de 1982/83, el qual va provocar els aplaudiments dels mateixos aficionats blancs.

Amb 23 anys, Maradona va canviar de club i va iniciar una història d’amor amb el Nàpols, amb alegries i tristeses però amb una experiència que el va portar a consagrar-se al futbol mundial i passar a ser el millor jugador del món. Des del primer dia, el de la seva presentació, fins avui, quan la ciutat de Nàpols encara continua marcada per la figura de Maradona.

I és que el 5 de juliol del 1984, en un San Paolo ple a vessar que el va aclamar només trepitjar la gespa amb samarreta de màniga curta, pantalons llargs i vambes, va començar l’etapa més exitosa de la història del Nàpols: durant aquells anys, i després de 115 gols de l’argentí, l’equip italià va guanyar dues Lligues (1986/87 i 1989/90), una Copa d’Itàlia (1986/87), una Supercopa d’Itàlia (1990) i una Copa de la UEFA, la de la temporada 1988/89. Un llegat autènticament etern.