90 anys de la conquesta de la primera Lliga
Es compleixen 90 anys de la conquesta per part del Barça de la primera edició de la Lliga espanyola, amb la victòria a la darrera jornada, disputada el 30 de juny del 1929, contra l’Arenas de Getxo per 0-2. El Barça es va proclamar campió després d’una lluita aferrissada amb el Reial Madrid que no es va resoldre fins a la darrera jornada.
La nova competició, que premiava per damunt de tot la regularitat, havia nascut gràcies als auspicis de la Junta Directiva del Barça, que l’1 de febrer del 1927 havia enviat una carta a la Federació Espanyola de Futbol en la qual se li proposava la idea d’organitzar una competició espanyola de clubs en format de tots contra tots en lloc d’eliminatòries directes.
La gestació de la primera Lliga va ser lenta, la qual cosa va provocar que a la temporada 1927/28 es disputés una mena d’assaig general que es va anomenar Torneig de Campions d’Espanya i que va guanyar el Barça. Ja a la campanya 1928/29, la primera edició de la Lliga es va disputar entre els mesos de febrer i juny del 1929, i va ser una mena de colofó dels campionats de Catalunya i Espanya.
Inicis vacil·lants i final emocionant
El Barça encetava la nova Lliga amb sentiments contradictoris, ja que si bé la temporada 1927/28 havia guanyat el triplet (Campionat de Catalunya, Campionat d’Espanya i Torneig dels Campions), d’altra banda, venia de perdre els campionats de Catalunya i d’Espanya 1928/29, ambdós conquerits per l’Espanyol.
Tot i que amb la seva victòria inicial al Sardinero davant el Racing de Santander (0-2) el 12 de febrer del 1929, el Barça va començar d’una manera excel·lent la competició de la regularitat, ben aviat les coses es van tòrcer. A la segona jornada l’equip barcelonista va caure derrotat a les Corts davant el Reial Madrid (1-2) i es va entrar en una espiral de resultats adversos que al capdavall va portar com a conseqüència la dimissió el 23 de març del president Arcadi Balaguer. El seu successor, Tomàs Rosés, va decidir canviar el tècnic català Romà Forns per l’anglès James Bellamy. Aleshores el líder era el Reial Madrid, amb set punts d’avantatge sobre el Barça.
El canvi va ser fulminant: l’equip barcelonista va guanyar nou dels onze partits que restaven per a la finalització del campionat i va empatar els altres dos. De fet, la Lliga va concloure amb el Reial Madrid i el Barça empatats a punts, però aquest últim encara tenia pendent un partit ajornat al camp de l’Arenas de Getxo. Així doncs, per al Barça aquell matx va esdevenir una veritable final.
Triomf al partit decisiu
El partit es va jugar enmig d’una gran expectació malgrat que l’Arenas no s’hi jugava res. El Barça, malgrat comptar amb el handicap de la lesió de Saura als minuts inicials -en aquella època no estaven permesos els canvis-, va dominar de manera absoluta però sense aconseguir marcar abans del descans, al qual es va arribar amb el marcador inicial.
A la represa l’Arenas es va llançar a l’atac, però els contracatacs blaugrana van ser cada vegada més perillosos fins que al minut 65 una centrada de Piera va ser rematada de cap de manera impecable per Parera. Vuit minuts després, el mateix Parera recollia una magistral assistència de Samitier i batia el porter basc d’un gran xut creuat a mitja alçada. A partir d’aleshores l’Arenas va abaixar els braços i el partit va perdre l’interès.
Amb el xiulet final, l’alegria es va desbordar entre els jugadors barcelonistes, que van cobrar una prima de 2.000 pessetes pel títol. El Barça era el campió de la primera Lliga de la història amb un total de 25 punts, dos més que el Reial Madrid i cinc sobre l’Athletic Club i la Reial Societat. De 18 partits jugats, el Barça en va guanyar onze, va empatar-ne tres i en va perdre quatre, amb 37 gols a favor i 23 en contra. El màxim golejador va ser Sastre, amb 11 gols.