De Jong: Futbolista en cos i ànima

Als peus dels búnquers, després de les serpentejants pujades del barri del Carmel, es desplega incontestable Barcelona. Al fons, la Mediterrània mostra cada dia un estat d'ànim diferent. Al davant, la Sagrada Família trenca l'homogeneïtat d'un Eixample de traços mil·limètrics. A la dreta, no són pocs els turistes que afinen la vista per descobrir la silueta del Camp Nou, temple de molts, però, per a molt pocs, residència. Ho serà per a Frenkie de Jong, que assegut al costat de la seva parella Mikky contempla des de les altures el seu nou horitzó. Ha tingut temps per tancar els ulls i projectar la seva imaginació, però la pilota amb prou feines li ha donat una treva.

El Barça va anunciar el seu fitxatge un 23 de gener i des d'aleshores no ha fet més que viure al dia, que esgotar les seves hores a Amsterdam amb la mateixa intensitat que se li percep sobre un terreny de joc, amb el cor al límit i un magnetisme d’una altra època, quan la silueta d'un dorsal 14 va modificar les conviccions del joc a principis dels anys 70 o quan Patrick Kluivert, tot just abandonada l'adolescència, va conquerir Europa per a l'Ajax a la final del 1995.

Amsterdam recupera el somriure

Mentre De Jong mirava cap endavant, Amsterdam veia pel retrovisor un tros de la seva història, la mateixa que camina de la mà de la del Barça. Ell ha estat timó d'un Ajax que ha recuperat el gust d'una semifinal de Champions després de 22 anys d'absència i que ha tornat el somriure a la ciutat dels canals amb un doblet. Es va acomiadar d'un públic que va corejar el seu nom fins a l'últim alè i ràpidament s'ha enfundat la samarreta taronja per tornar lucidesa a una selecció holandesa que va ser una de les grans absències en el mundial de Rússia, però que s'ha guanyat de nou l'afecte de l'espectador en la nounada UEFA Nations League.

El temps corre, però De Jong l'assaboreix. En el seu últim partit amb la samarreta de l'Ajax, una càmera el va caçar demanant a l'àrbitre que no s’afanyés a xiular el final. Mentre molts anhelaven el triple xiulet per celebrar el títol de Lliga, ell somiava a compartir la pilota una estona més amb els seus companys, una última passada, una última combinació. La voràgine del calendari  no l’ha privat de treure el cap als búnquers i endinsar-se per unes hores en el que serà el seu nou entorn a Barcelona, una primera mirada al futur.

Com tampoc li ha negat una ullada cap enrere, veure d'on vens per saber on vas. Així, ha aprofitat les poques hores que li han sobrat per tornar a Arkel, la població que el va veure néixer a la província de Zuid-Holland, racó que li va ensenyar a apreciar la pilota. Allà, el 22 de maig, es va enfundar les botes i es va animar a compartir un entrenament amb els nens del club local, l’ASV Arkel. Sense càmeres, sense l'atenció mediàtica que ja fa mesos que l'acompanya. Com en els vells temps, amb una passió pel joc que continua vigent més enllà del context. Per divertir-se. Perquè Frenkie és així.

Un devot de l'ofici

De destreses evidents a la vista, cal furgar a les entranyes de Frenkie de Jong per trobar el seu veritable motor, aquella virtut que activa la resta i que no és una altra que la seva devoció pel joc. "De fet, si no fos per la passió que li genera el futbol, li hauria estat molt complicat arribar a aquest nivell, perquè de nen era molt menut, més que els seus companys de generació", articula Jan van Loon, antic responsable de l’acadèmia del Willem II, club que va detectar el talent de De Jong amb 8 anys i el va desenvolupar fins als 18. Una dècada que va començar cobrint el trajecte de poc més de mitja hora que separa Arkel de Tilburg, ciutat on té la seu el Willem II, per a cada entrenament. "I el camí de Frenkie va ser el d'algú que va haver de tenir paciència. El seu físic li impedia fer passos molt grans cap endavant, però recordo la seva família conscient i comprensiva amb la seva situació i ell mai va perdre les ganes d'entrenar-se", prossegueix Van Loon.

"Era petit, però tampoc això li va generar un trauma en cap moment. Perquè ja tenia la intel·ligència que calia perquè el físic no fos un problema, per anar un segon abans que els seus rivals", apunta Jos Bogers, un dels seus entrenadors durant l'època al club de Tilburg. De fet, per a Van Loon aquella fragilitat física va ser virtut per interpretar el De Jong que avui juga als millors camps del futbol europeu: "Ser tan lleuger el va obligar a desenvolupar més la seva ment, a intentar anticipar el que volien fer els rivals, a eludir els contactes físics on ell tenia les de perdre".

Personalitat i caràcter

El seu físic va modelar una personalitat futbolística única i el seu caràcter el va ajudar a sostenir qualsevol adversitat. "No hi ha dia en què no l’hagi vist somriure", apunta Richard Witschge, exjugador del Barça i avui encara vinculat a l'organigrama de l'Ajax. "A més, tant a De Jong com a alguns dels seus companys en aquest Ajax, no els veuràs posar excuses, ni d'un arbitratge, ni d'entrades dels rivals, són nois que se centren molt en ells mateixos. Si Frenkie no ha fet un bon partit, no tindrà cap problema a sortir davant els mitjans de comunicació i dir que ha jugat malament. És la seva manera de ser", destaca Daniel Dwarswaard, periodista que segueix la informació de l'Ajax per al diari Algemeen Dagblad. "És cert, el problema és que aquesta temporada no recordo un sol partit en què Frenkie hagi estat malament", riu Witschge, conscient que la personalitat del futur jugador del Barça és part fonamental en la seva ascensió fins al Camp Nou. "Frenkie podria jugar en la posició del camp que li donés la gana. Primer perquè té condicions i segon perquè estima el que fa, es mor de ganes de progressar", coincideix Alfred Schreuder, membre del cos tècnic del conjunt d'Amsterdam la temporada passada.

ADN pur

Incrustat en una família amb bastants seguidors del Feyenoord, De Jong va haver de prendre la decisió de fitxar per l'etern rival el 2015, l'Ajax. "Nosaltres també el volíem i vam estar a punt de portar-lo al PSV Eindhoven, però va preferir anar a Amsterdam", confirma Phillip Cocu, llavors entrenador de l'equip de la Philips. "I no crec que li costés gaire prendre la decisió, va entendre que la filosofia de l'Ajax anava molt amb la seva manera d'entendre el joc", rememora Frank de Boer, llavors entrenador del primer equip ajacied i peça important en el procés de seducció, quan tant ell com Dennis Bergkamp, llegendes indiscutibles del club, van irrompre al despatx del director esportiu, Marc Overmars, per convidar-lo a enrolar-se al projecte, al club que va veure néixer el futbol total de Rinus Michels i de Johan Cruyff.

I va ser des de l'encant inqüestionable de la ciutat dels canals, des d'on Holanda va veure néixer un dels seus futbolistes més prometedors del que va de segle. "Un noi amb una valentia impressionant per demanar la pilota, que fa coses que ja no es veuen. Té una gran visió per a la passada, però també és molt bo trencant en conducció, és imprevisible. Recordo que l'any que va estar al filial, al costat de jugadors com Abdelhak Nouri, Matthijs de Ligt o Donny van de Beek, hi havia gent que tenia més ganes de veure'ls a ells que al primer equip", relata un altre ex del Barça, Ronald de Boer.

"Té aquesta capacitat d'assumir riscos perquè domina molt l'entorn. Quan rep la pilota ja ha mirat on són els seus companys i com està posicionat el rival. Aquesta és una virtut que tenen molt pocs futbolistes al món, molt característica de Busquets, Xavi o Iniesta i que a De Jong també el converteix en un futbolista molt especial", afegeix el seu germà Frank, mentre que a Cocu li va tocar viure la irrupció del migcampista d'Arkel des de la condició de rival, obligat a neutralitzar-lo quan dirigia el PSV. "I no és fàcil combatre un futbolista amb les seves capacitats, amb un bon posicionament, amb una enorme visió, però que a més té aquesta capacitat de marcar-te els ritmes del partit, de trencar amb una conducció o d’oferir-te una pausa. És molt complet i per l'estil de joc em sembla ideal que pugui anar al Barça", apunta Cocu.

"Jugar contra ell és complicat perquè es mou molt, està en totes les fases del joc, va a buscar la pilota prop de la defensa i té una enorme capacitat per gestionar-la", incideix Pol Llonch, avui migcampista català del Willem II, que ha hagut de mesurar-se en diverses ocasions amb un De Jong que sempre ha tingut molt present el rumb futbolístic de les seves decisions, seguint curiosament l'estela de Cruyff, primer conquerint un estadi que porta avui el seu nom i després creuant el pont cap a Barcelona.

Exquisit sense ser delicat

Cap dret, controls depurats, conducció impol·luta, Frenkie de Jong entra per la vista amb la seva relació innegable amb la pilota. No obstant això, el seu creixement en els darrers anys deixa també al descobert un jugador que entén en l'evolució del joc la necessitat del sacrifici, de ser agut en la pressió, solidari en el replegament i combatiu en les disputes. "I és molt més fort del que sembla, ara és capaç de guanyar duels i en la faceta defensiva ha guanyat molt", opina Witschge.

"Quan xoques amb ell t'adones que va fort, que té molta determinació", coincideix Llonch. "És especialment bo en el timming, quan ha d'anar a terra a robar una pilota, ho fa sempre en el moment oportú", apunta Ronald de Boer sobre un De Jong que arriba a Barcelona amb l'etiqueta evident de migcampista, però que durant el seu pas per l'Ajax no ha tingut inconvenient per actuar com a defensa central en diversos partits. "Per a mi potser li falta un punt de físic per ser defensa, sobretot el veig com a migcampista, però és cert que en ocasions molt puntuals pot jugar aquí", opina Frank de Boer. No obstant això, aquesta predisposició a endinsar-se en posicions desconegudes parla de la personalitat de Frenkie. "Especialment de la seva mentalitat, es veu de seguida que és un futbolista que no juga per lluir-se, sinó que tot el que fa és per a l'equip", conclou Cocu sobre un futbolista que corre, que passa, que pressiona, que va a terra a escurar una pilota, que viu un magnetisme especial amb aquesta i que, gairebé sense temps a respirar, ja intueix al fons la silueta de Barcelona.