La història de Hanke, únic txec del Barça

El relat d’un jugador quasi anònim. La història d’un futbolista únic en les memòries del FC Barcelona. Exclusiu no solament per ser el primer i últim txec de la història del FC Barcelona sinó també per representar un fet irrepetible: enfundar-se l’elàstica del FC Barcelona i de l’Slavia Praga.

La seva història val la pena ser coneguda i recuperada. Perquè va viure per a jugar a futbol, no per a patir estralls bèl·lics. El FC Barcelona va alleujar la seva odissea.

La carrera futbolística de Jiří Hanke (Vrdy, Txèquia, 12 de desembre de 1924) va estar afectada pel crepuscle de la Segona Guerra Mundial i pel règim comunista posterior. Quan el nostre protagonista era jugador de l’Slavia de Praga, la Txecoslovàquia del Tercer Reich perdia força als darrers sospirs del conflicte bèl·lic. Una debilitat que volia ser aprofitada per la resistència de Praga. Uns combatents que van comptar amb l’ajuda d’aquest futbolista.

La pilota pel fusell

El 5 de maig de 1945, l’inici de la Insurrecció de Praga, l’Slavia va deixar l’esfèric per agafar les armes amb l’objectiu de protegir l’estadi. Un dia en què Hanke va empunyar el fusell i es va atrinxerar a les barricades del voltant del ‘Stadion SK Slavia na Letné’ -un camp construït a partir de fusta-. Aquest cop el rival del jugador no era un equip de futbol. Davant hi tenia la Wehrmacht. Unes tropes alemanyes que a les 9 de la nit de l’endemà, el 6 de maig de 1945, el derrotarien. La casa del SK SLAVIA va acabar en flames.

El calvari bèl·lic de Jiří Hanke no va acabar aquí. El punt final de la segona Guerra Mundial va presentar un nou capítol en la història d’aquest defensa txec. Unes línies que, de retruc, alterarien la crònica del FC Barcelona.

Camí a Barcelona

Txecoslovàquia, en conseqüència, la Regió de Bohèmia Central, va caure gradualment sota l'esfera d'influència soviètica. Els nazis ja no eren la preocupació de Georg Hanke, ara ho eren els comunistes. Perquè el Govern de Praga va redactar lleis racials en contra dels alemanys. I atès que tot anònim té buits i contradiccions en la seva bibliografia, s’especulava que aquest esportista era un alemany nascut en territori txecoslovac.

Tot i ser defensa, li agradava projectar-se en atac i driblar contraris. Però, altra vegada, havia d’escapolir-se d’un enemic molt més fort. A l’horitzó el jugador ja no veia la porteria rival, sinó un país lliure desmarcat del totalitarisme soviètic. Va exhibir coratge més enllà de les dimensions del terreny de joc i va fugir cap a Alemanya. 

“Jiří Hanke mesura uns 178 cm, pesa 83 kg, de complexió prima, cabell obscur, ulls marrons, cara allargada, front prominent. Celles i nas rectes, orelles adjacents, boca simètrica, braços i cames normals, postura recta, sense signes especials, dents sanes. La descripció de la seva roba és desconeguda”, així el descrivia la denúncia penal del Tribunal del Districte de Praga. Estava en recerca i captura.

Ja no lluiria més el vermell i el blanc de l’Slavia. “El club del seu cor”, segons va explicar Radim Hanke al mitjà txec Denikn. Sense permís de la federació txecoslovaca per jugar a futbol, el 1950, el nostre protagonista es trobava a Hamburg, on va defensar la samarreta del FC St. Pauli. Però mesos més tard, el seu viatge futbolístic va continuar per Colòmbia i després per França, territori que va propiciar que s’oferís al FC Barcelona.  

Ferdinand Daucik, entrenador del FC Barcelona de 1950 al 1954 i veí geogràfic del nostre personatge, va proporcionar-li poder continuar gaudint del futbol europeu. Poder vestir els colors del Barça. Així doncs, l’estiu del 1952, el nom de Jorge Hanke entrava als llibres d’història del barcelonisme. Un capítol que valia la pena treure-li la pols i donar-lo a conèixer amb motiu de l’Slavia Praga - FC Barcelona de la Champions League 2019/20.  

4 temporades com a culer

Sota el nom fictici de “Fernández”, abans de fitxar pel Barça, va jugar quatre partits de prova amb l’equip blaugrana. El primer el 30 d’agost del 1952 al camp del Granollers. Val a dir que va superar el període de prova amb escreix.

Per fi, el 29 d’octubre de 1952 un Girona 2 - FC Barcelona 6 uní els camins de la República Txeca i Barcelona. Un txec s’enfundava per primera vegada els colors blaugrana. La festivitat del debut va anar més enllà. Perquè el defensa que li agradava atacar també va anotar gol.

Amb gairebé 28 anys, aquest futbolista quasi desconegut es feia un nom al FC Barcelona. Jorge Hanke, com se’l coneixia a Espanya, signava el seu debut en partit oficial. En la jornada 10 de la Lliga 1952/53, era titular i disputava els 90 minuts del FC Barcelona 3 - Sevilla 2 al Camp de Les Corts. Una setmana després, en la jornada 11 de la mateixa competició, el primer txec barcelonista va estar present en la derrota culer al Bernabéu per 2-1.

En uns primers dies d’activitat frenètica barcelonista, el defensa amb esperit de davanter va perforar la xarxa rival en matx oficial. Iniciava el triomf culer davant l’Espanyol (2-1). Era la jornada 12, i al minut 52 el públic de l’estadi de Les Corts va cantar la diana del solitari  futbolista del país del massís de Bohèmia. Ara bé, en aquest mateix derbi va ser expulsat.

Les jornades i els partits del Barça de l’entrenador Ferdinand Daucik i de futbolistes de la talla de Ramallets, Seguer, Segarra, Basora, César o Kubala es van succeir fins a alçar el campionat de Lliga. Un curs estel·lar de Hanke que li va valer la renovació. El següent any va disputar 18 partits oficials i el tercer, 24. Però al darrer any al Barça va perdre protagonisme en les alineacions, i al final de curs va marxar a Suïssa, on acabaria morint l’11 de desembre del 2006, just el dia abans del seu 82 aniversari.

Així doncs, la història d’aquest personatge irrepetible, però quasi anònim, al FC Barcelona va acabar. Ara la Champions League 2019/20 ens fa recuperar les pàgines d’un jugador txec amb un passat irrepetible fins al moment. Jiří Hanke, l’únic futbolista txec del Barça i l’únic futbolista en vestir els colors del Barça i l’Slavia de Praga.