El 'Barça Sports Analytics Summit' analitza la contribució de les dades en els desafiaments tàctics del joc

En el marc de la Barça Sports Tech Week, s’ha celebrat avui la segona edició del Barça Sports Analytics Summit, el congrés que debat sobre modelatge estadístic i en el que s’analitza com les dades poden ajudar en els desafiaments tàctics del joc i en els nous reptes que afronta la indústria esportiva, com per exemple la visualització de dades. El congrés ha estat conduit per Javier Fernández, cap d’Sports Analytics del FC Barcelona, que defineix  el Barça Sports Analytics Summit com “un esdeveniment únic en el panorama de l’analitica del futbol, on científics de dades, entrenadors, analistes de jocs i entusiastes del futbol es reuneixen per discutir sobre l’aplicació de l’anàlisi de dades avançades en el món real”.

Com a ponents, per part del FC Barcelona, hi ha participat Sergio Llana, científic de dades del Club, i a nivell internacional s’ha pogut escoltar les experiències, entre d’altres, de Dan Cervone, director de recerca quantitativa de Los Angeles Dodgers i de Suds Gopaladesikan, responsable de sistemes d’informació i dades del Benfica.

Gopaladesikan ha explicat el seu treball a l'hora d'optimitzar els esprints que realitzen els jugadors sobre el camp. Quan un futbolista va a velocitat punta, triga un mínim de quinze minuts en poder tornar a fer una carrera de les mateixes característiques. Aquest lapse de temps té conseqüències en el joc. Gopaladesikan ha efectuat una anàlisi que permet a l'entrenador distingir els esprints que es realitzen inútilment. Amb els seus informes, pretén contribuir a que l'equip doni passades d'alta qualitat per optimitzar l'esforç.

Bart Spencer, científic de la Universitat de Victòria (Austràlia), analitza la circulació de pilota dins d'un mateix equip. Per definir l'èxit en les passades té en compte el context en què es produeixen els tocs de pilota, el control que tenen els jugadors de l'espai. D'aquesta manera, pot comptar amb dades que indiquen quantes vegades al llarg d'un partit hi ha opcions viables de passada, el que a la seva vegada permet mesurar el risc que té cada moviment de pilota i la freqüència amb què la pilota circula entre companys.

Luca Pappalardo, científic de l'ISTI (Institute of Information Science and Technologies) de l'CNR italià, es centra en l'estudi de les lesions, un dels problemes més apressants de el futbol actual i  la causa per la que es perden a l'any 188 milions d'euros. El seu tractament de les dades serveix per calcular la probabilitat que hi ha que un jugador pugui patir una lesió muscular. Els mètodes fins ara emprats per a aquesta fi fallaven en un 96% a l'ara de predir una lesió. El seu mètode MATH (Memory Accurate Transparent Holistic) amb Intel·ligència Artificial va reduir les falses alarmes a un 45%.

L’anàlisi de la circulació de la pilota

Sergio Llana, Data Scientist del FC Barcelona, ha explicat com analitza la circulació de la pilota per mesurar la seva eficiència. Amb la filosofia de Johan Cruyff, en la que tan important és el jugador que condueix la pilota com el que crea els espais per rebre-la, s'ha implementat un sistema de tracking que distingeix entre les tres fases de el joc (iniciació, progrés i finalització) per, a través de la comptabilització de "micro objectius", comptabilitzar els patrons que es repeteixen per superar les línies del rival.

Jacob Mortensen, de la Simon Fraser University, ha explicat que davant els recursos que es necessiten per fer un tracking dels futbolistes mitjançant GPS o mesurament òptica, ha investigat com mesurar la càrrega externa dels jugadors monitorizant-los a través de la retransmissió televisada. Per a això, ha establert unes equacions que li permeten calcular la distància recorreguda i la velocitat pels jugadors que queden fora del tir de càmera.

Adrià Arbués, de la Universitat Pompeu Fabra, ha defensat que una de les dades més importants en el monitoratge de futbolistes, de cara a el joc, tàctiques, i també per lesions i la seva recuperació, és l'orientació de l'esportista. Conèixer aquesta informació serveix per mesurar el temps de reacció, entrenar tàctiques introduint el camp de visió del jugador com factor i ensenyar a les categories inferiors. El seu treball consisteix a monitoritzar la posició de les espatlles i els malucs dels futbolistes a través d'imatges de vídeo per poder obtenir aquesta informació.

Jan van Haarven, de la Universitat de Leuven (Bèlgica, ha exposat el seu projecte per a calcular la probabilitat d'aconseguir un gol. Una investigació que posa de manifest el problema de la qualitat de la dada. Per explicar-ho, ha posat com a exemple el cas d'una assistència. No és el mateix, donar una passada a dos metres a un davanter que pugui crear un gol pel seu compte sortejant a tres rivals que assistir des de 40 metres a un jugador que es queda sol. No seria el mateix tipus d'assistència encara que pogués computar com a tal. Això obliga a tenir en compte la immensa quantitat de variables que pot tenir cada tipus de dada que es recull. D'altra banda, també ha mesurat la pressió amb la que juguen els jugadors. Un nivell d'estrès determinat per variables com la posició que s'ocupa en la taula o la mitjana de derrotes o si són consecutives. D'aquesta manera, s'ha calculat quin perfil de jugadors tindran menys possibilitats de jugar bé sota determinades circumstàncies.

Laurie Shaw, especialista de Harvard, ha estat seleccionat com el millor de tots els presentats a la Barça Sports Analytics Summit. La seva anàlisi de dades fa referència a l'equip complet. Ha estudiat els models de formació dels equips i les tàctiques emprades, així com els canvis d'estratègia durant un mateix partit i les transició que d'una fase defensiva a una altra ofensiva. Amb tot aquest material, el seu tractament de dades ofereix la possibilitat de conèixer com afecten els canvis de tàctica a el resultat final d'un partit o per mesurar i qualificar el risc que s'assumeix a el passar a tàctiques ofensives.

Don Cervone, responsable de 'Anàlisi quantitativa' dels Dodgers, l’equip de beisbol nord-americà,  ha explicat que les dades sempre han format part de la cultura del beisbol. Històricament, l'anàlisi de dades ha servit per contrastar el preu dels jugadors. En moltes ocasions es podia aconseguir per un preu més barat un jugador amb una estadística semblant a la del car. En els Dodgers, actualment, s'utilitzen dades per a especificar el nivell de dificultat per a la defensa de cada batedor i, al mateix temps, dels llançadors. No obstant, ha confessat que ha costat molt treball que els entrenadors prestin atenció a les dades estadístiques que se'ls poden facilitar i que condicionin algunes de les seves decisions a l'estadística.

Les dificultats per comunicar-se amb els entrenadors

Per acabar, Javier Fernández ha moderat una taula rodona en la que els experts han reconegut  la dificultat que tenen els científics de dades per comunicar-se amb els entrenadors i responsables dels equips. Van Haarven ha explicat que el més important són les preguntes que se li puguin fer  als científics, ja que la seva tasca està orientada a donar respostes o presentar la informació necessària per que els entrenadors puguin prendre una decisió. Gopaladesikan ha assenyalat que els cossos tècnics estan acostumats a treballar amb vídeos i que és important que els científics de dades, que presenten un nou llenguatge o model de comunicació, sàpiguen entendre’s amb l'entrenador sense gràfics especials.

Questionats per què s'analitza més l'atac que la defensa, tots han estat d'acord en respondre que l'atac depèn d'un equip i la tàctica defensiva del seu rival, per això és impredictible. Sergio Llana, en aquest aspecte, ha puntualitzat que també l'atac és més atractiu que la defensa, però que també cal tenir en compte els models de pressió, que cada vegada s'estan desenvolupant més.