El 30 d'abril del 1922, en un França-Espanya jugat a Bordeus, el davanter blaugrana Paulino Alcántara va disparar tan fort que la pilota va perforar la xarxa. El porter francès Friess va arribar a comparar la força del cacau amb "la violència d'una bala". Des d'aleshores es va fer llegendari el renom de "trenca-xarxes" aplicat al golejador filipí. I durant dècades, tots els nens aspirants a futbolista miraven de xutar tan fort com podien amb la pretensió (vana) de foradar la xarxa a la manera del seu ídol.
Arran d'aquella gesta, Alcántara va aconseguir una popularitat enorme. Els periodistes l'entrevistaven dia i nit, i sovintejaven els reportatges a les revistes que recreaven aquell increïble gol de Bordeus.
Un dia, uns corresponsals estrangers de visita a Barcelona van voler conèixer l'opinió del seu company d'equip Josep Samitier sobre aquest moment tan emblemàtic, i Sami els va prendre el pèl en comentar molt seriós i circumspecte: "Com que Alcántara porta foradades tantes xarxes amb els seus xuts, a Espanya ens hem vist obligats a col·locar xarxes metàl·liques a les porteries per tal d’evitar nous accidents". El més curiós del cas és que els periodistes, ignorants del caràcter bromista de Samitier, no van captar-ne la ironia i les declaracions van ser publicades com si fossin certes.