Joan Laporta, de nou president del FC Barcelona

Joan Laporta i Estruch (Barcelona, 29 de juny del 1963), soci número 13.352, es convertirà de nou en president del FC Barcelona i ho farà com a segon candidat més votat de la història, amb un total de 30.184 vots, el 54,28% dels 55.611 socis i sòcies que han votat en aquests comicis. Així ho han decidit els socis i sòcies del FC Barcelona en les eleccions a la Presidència i Junta Directiva celebrades aquest diumenge 7 de març en una jornada electoral exemplar, que per primera vegada s’ha desenvolupat en sis seus electorals diferents i que també ha incorporat els resultats del vot per correu.

Una vegada més, els socis han escollit democràticament el seu president, amb un índex de participació del 50,42% del cens electoral, que estava format per 110.290 socis amb dret a vot. Laporta ha estat escollit per majoria absoluta i els socis li han fet confiança per davant dels davant dels altres dos candidats, Víctor Font, que ha quedat segon en aquesta cursa electoral, amb 16.679 vots (el 29,99 % dels participants), i Toni Freixa, tercer, amb 4.769 vots (8,58 % dels votants). En total també s’han comptabilitzat 351 vots en blanc i 3.628 vots nuls, un xifra superior a la que ha estat habitual en anteriors eleccions i que es la incidència del vot per correu.

Abans que s’iniciés la jornada electoral, 20.663 socis i sòcies ja havien exercit el seu dret a vot per la modalitat de vot per correu, que per primera vegada s’incorporava en unes eleccions a la Presidència, però aquests vots s’havien de validar comprovant que haguessin incorporat el pertinent i obligatori certificat de votació. Comptant que van ser 22.811 els inscrits en la modalitat per correu, que no podien votar presencialment en la jornada electoral d’aquest 7 de mars, el cens electoral presencial quedava reduït en 87.479 socis i sòcies, dels quals 78.987 havien de votar a Barcelona i la resta en alguna de les seus territorials restants (Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Andorra). 

Laporta era l’únic candidat que ja havia estat president del FC Barcelona entre el 2003 i el 2010 i ara, onze anys després, tornarà a dirigir el Club. L’expresident sortia com a clar favorit, tal com deixaven clares les signatures de suport (9.625), per davant de Víctor Font (4.431) i Antoni Freixa (2.634) i els pronòstics s’han complert en la mateixa proporció. El guanyador ha imposat el seu carisma personal i la seva experiència. És la quarta vegada a la història que un candidat repeteix com a president del Club en diferents etapes històriques (2003 i 2021), per darrere de Joan Gamper i Haessing (1908, 1910, 1917, 1921 i 1924) Gaspar Rosés  i Arús (1917, 1920, 1930) i Enric Piñeyro i Queralt (1940, 1942).

Aquestes eleccions, que s’han desenvolupat enmig d’una pandèmia que ha condicionat la seva celebració i l’organització, s’han celebrat sense incidents i envoltades d’unes mesures anti Covid-19 per garantir tots els protocols establerts per les autoritats sanitàries per protegir la salut dels socis i de les més de 1.900 persones que han participat en l’operativa electoral. Tot i les incomoditats d’aquestes mesures, els socis i sòcies del FC Barcelona han sortit a votar presencialment i, juntament amb l’alta participació del vot per correu, han convertit aquestes eleccions en les segones amb la participació més alta de la història.

Els reptes del nou mandat de Laporta es presenten majúsculs, amb objectius com redreçar l’economia del Club, molt castigada per les conseqüències de la pandèmia; la continuïtat de Leo Messi, la regeneració del primer equip de futbol després de les decepcions esportives de les dues darreres temporades; el desenvolupament de l’Espai Barça, un projecte patrimonial cabdal per al futur de l’Entitat o la preservació de la Masia com a actiu identitari de l’estil de joc i la filosofia formativa del Club.

Presa de possessió i presentació de l’aval

Ara, després de les eleccions i segons estipulen els Estatuts del Club, la nova Junta haurà de prendre possessió dins els 10 dies naturals següents a la data de l’elecció. Abans de prendre possessió, la nova Junta haurà d’haver formalitzat l’aval exigit per la normativa vigent. En aquest cas, la Llei estatal 10/1990 del 15 d’octubre, sobre l’esport, que estableix que aquest aval ha d’arribar al quinze per cent del pressupost de despesa, i això es tradueix en el fet que l’aval que haurà de presentar la candidatura guanyadora és de 124,6 milions d’euros (el 15% del 831 milions d’euros de despeses previstes en el pressupost de la temporada 2020/21). Si aquest aval no es presenta, s’haurà de constituir la Comissió Gestora per a la convocatòria d’un nou procés electoral.