Caroline Graham Hansen: “L’estil del Barça el porto dins”

Caroline Graham Hansen és una de les referents d’un Barça Femení que, de nou, va camí de tornar a signar una temporada històrica gràcies a uns números espectaculars. Diferencial per l’atac dret, l’extrem noruega conversa amb la REVISTA BARÇA sobre la seva integració a un club que la fascinava de petita. La seva manera de veure el futbol casa amb l’estil de joc blaugrana i això la fa feliç. És per això que, després de dos anys lluents, Graham té acordada la seva continuïtat fins, com a mínim, el 2023. On sempre havia desitjat estar.

Què significa el seu #SoyCulé que sol utilitzar a les xarxes?
“(Somriu) És una anècdota divertida. Una setmana abans de fer el primer entrenament amb el Barça, quan vaig venir per organitzar les meves coses, el nostre ‘team manager’ Gonzalo Rodríguez em va acompanyar en algunes gestions i em va ensenyar què volia dir la paraula ‘culer’. Em va agradar la història de com els aficionats miraven els partits en un camp antic i el significat en català de la paraula. Em va agradar i per això ho uso. En general, acostumo a centrar esforços en entendre la cultura i la història d’on soc, per respectar la gent amb qui estic. Som un equip i si ens comprenem, estarem millor dins i fora del camp. També m’agrada conèixer coses i gent noves”. 

D’on li ve aquesta fascinació pel Barça a una noruega? 
“És cert que als noruecs se’ns coneix més per l’esquí que pel futbol. De totes maneres, de petits tothom creix sabent qui és el Barcelona. Recordo quan vaig tenir la seva primera equipació: el meu pare va visitar la ciutat amb uns amics, va anar a veure un partit al Camp Nou i va tornar a casa amb dues samarretes de Rivaldo, una de visitant per al meu germà i una altra de local per a mi. Crec que tenia 6 o 7 anys. Érem Rivaldo 1 i 2! El Barça era un estil de joc”.

I quan comença a admirar l’estil blaugrana?
“A mi sempre m’ha agradat tenir la pilota, driblar... el futbol pensat d’una manera tècnica i tàctica. Per a mi venir aquí i jugar d’aquesta manera és el que sempre havia volgut. Controlar el partit amb la pilota, rebre i passar-la... Ho porto endins. Gaudeixo molt cada dia de la meva feina en un club amb aquesta filosofia”.

Quan veu dibuixada aquesta manera genuïna de jugar també en l’equip femení?
“Jo diria que tothom sabia que l’equip femení sempre ha intentat jugar també d’aquesta manera. També que abans li faltava fer una passa en l’aspecte físic. Diria que a l’any anterior d’arribar a la final de la Lliga de Campions del 2019 ja les havia vist a Europa i vaig sentir que ja podien competir-hi amb aquest estil, i que volia ser part d’això. Després la passada Champions League va demostrar que tenia raó i em va fer sentir encara més segura que aquest és un grup d’excel·lents jugadores i que encaixa amb la meva manera de jugar”. 

Precisament, just després de la final de Budapest, signa per al Barça. Què sent en aquell moment?
“Aquell dia es va fer la firma oficial, però ho tenia decidit des de feia uns mesos, encara que per respecte al meu club (Wolfsburg) no ho vaig voler dir fins al final de temporada. Estava trista per la derrota de l’equip a la final, però al mateix temps allò encara amb va donar més motivació per venir i començar a intentar construir el que ja estem aconseguint. Hi seguim treballant. Espero que puguem tornar a arribar a la final i assolir el màxim objectiu de guanyar la Lliga de Campions”.   

Per Alemanya es comenta que no és el suficientment egoista per ser Pilota d’Or. Que no busca el lluïment personal i això fa que potser se la reconegui menys del que es mereix. Hi està d’acord?
“Sí, perquè per a mi els reconeixements individuals no tenen importància. He guanyat molts títols, diria que una desena en els últims cinc anys. Prefereixo deu trofeus col·lectius que un premi individual. Per tant, potser tenen raó, però alhora soc una guanyadora, així que això és el més important”.

L’afany per ser una guanyadora és la seva principal característica?
“No ho sé... Diria que més aviat és preocupar-me que les meves companyes ho facin bé, ja que això és el que m’ajuda a fer-ho millor jo mateixa i així juntes tenim més possibilites de guanyar”. 

És conscient que el seu futbol va impactar als culers des del primer moment? 
“El primer partit a l’Estadi Johan Cruyff va ser increïble. Estava acostumada a jugar amb molta gent a l’estadi a Alemanya, on els aficionats fan molt soroll quan l’equip ho fa bé i marca gols, però no tant per detalls individuals. Aquí és la primera vegada que noto que els seguidors reaccionen per una bona passada, per exemple. És fascinant i em fa sentir que estic en el lloc adequat per passar-m’ho bé amb els fans quan jugo. Això és molt important perquè el futbol és entreteniment, és com si mires una pel·lícula”.

Ha notat a prop l’afició malgrat les circumstàncies de l’últim any?
“Sí, he sentit molt suport a les xarxes socials, la gent ens esperava a fora després dels entrenaments o dels partits per fer-se fotos amb nosaltres... l’hem notada a prop i teníem moltes ganes que pogués tornar als partits i compartir més moments”.

Abans de la seva arribada, l’equip sumava quatre temporades sense guanyar la Lliga. Des de llavors, el Barça no ha perdut en el campionat i sembla intractable. S’imaginava aquesta evolució en tan poc temps?
“És difícil de respondre, perquè no hi era i, per tant, no sé què passava abans. El que puc dir és que quan vam començar la temporada passada estava convençuda que guanyaríem la Lliga. Des de la pretemporada, per la manera de treballar de l’equip i per com ho desitjava tothom, no en vaig tenir cap dubte. I, des de llavors, no hem deixat de créixer”.

I a Europa, en quin punt es troba aquest equip?
“Tenim la qualitat tècnica i física per superar qualsevol rival, al final és com estiguem mentalment preparades. És un grup de guanyadores on tothom vol vèncer i que treballa per afrontar el millor possible el tipus de partits com els del Manchester City o les semifinals”.

Què l’ha portada a renovar fins al 2023?
“Estic gaudint molt aquí, especialment pel que fa al futbol i a l’equip. Vull ser part d’això i del seu desenvolupament, que encara té marge”. 

Per què es troba tan bé una noia d’Oslo a un lloc com Barcelona?
“Perquè el seu futbol m’encaixa. Quan ets feliç fent la teva feina és més fàcil de fer bones actuacions”.

I no té res a dir del clima?
“Ah! Volies que parlés del clima! És un dels motius que et porta a ser feliç, gaudeixo molt el sol, tot i consumir molta protecció perquè la meva pell no hi està acostumada. És increïble, em fa bé al cos”. 

Què li queda encara per fer aquí?
“Aquesta és difícil... Per suposat, vull guanyar la Lliga de Campions amb l’equip. I pel que fa a Barcelona... m’agradaria entrar dins de la Sagrada Família i explorar més la ciutat. És molt bonica, m’encanta la seva arquitectura i poder fer de turista fent fotos als seus racons”.