Nou anys de la primera lliga, una dècada d’èxits

El 27 de maig de 2012 el Barça Femení va fer història. Un gol de Marta Corredera contra l’Sporting Club de Huelva, a l’última jornada, donava el primer títol de lliga de la història al Club. A les portes de la final de la Copa de la Reina, que es disputarà el pròxim diumenge 30 de maig a les 20h, contra el Llevant a Madrid, que suposaria tornar a trencar la història del futbol femení aconseguint el triplet, Xavi Llorens i Melisa Nicolau, socis de l’agrupació i integrants d’aquell primer equip campió de lliga repassen com va ser aquella fita ara fa 9 anys. 

El Barça Femení va aconseguir guanyar el seu primer títol de Lliga després d'aconseguir una xifra rècord, sumant un total 94 punts en una lliga molt ajustada. El subcampió d'aquell any va ser l'Athletic Club que va sumar un total de 91 punts. Això va fer que l'equip de Xavi Llorens hagués de lluitar fins al final per endur-se el títol i va fer que es produïssin fites inimaginables com un ple de victòries a casa (17 partits guanyats a la ciutat esportiva), 23 porteries a zero, 119 gols a favor i només 19 en contra.

Tanmateix, aquests objectius d'inici no es veien assolibles. Explica Melisa Nicolau, Meli, que "al principi tens il·lusió, però no ho veus com una realitat a curt termini" però "al final van anar passant les jornades i les coses es van fer molt bé". En la consecució d'aquella lliga també hi va tenir un paper fonamental la consecució de la Copa de la Reina la temporada anterior. "Tot va començar la temporada abans, quan vam guanyar la Copa de la Reina contra l'Espanyol. Recordo que va començar una època en què les mateixes jugadores ens vam començar a creure que el Barça també podia disputar títols", assegura Meli. Xavi Llorens, rememora que "va costar molt i que va ser la recompensa a moltes hores de feina i de moltes generacions intentant fer que el Barça femení fos reconegut pel país", afegeix que "la tradició la tenien altres equips i que per nosaltres era tot nou. El fet que el club es consolidés a primera divisió i deixés de ser un equip ascensor, ja era un èxit. I a més, que comencés a guanyar títols encara més. I això al final dóna força per continuar treballant".

Canvi de paradigma 

Començar a guanyar i veure que allò era possible va permetre un canvi de mentalitat. Assegura Meli, que aquell canvi en la forma de pensar va ser tant de part "de les jugadores cap a nosaltres mateixes, és a dir, saber-nos capaces", com també de part "dels altres cap al que era el Barça Femení. Ens vam guanyar el respecte dels altres club i de la gent de fora". En la mateixa línia l'entrenador assegura que "si guanya el Barça títols, és molt diferent que si ho fa un altre club. El fet de tenir tota la massa social que té el club darrere, fa que tot entri en una altra dimensió. Per això era important aquell títol. Perquè significava un impuls pel Barça femení, i pel futbol femení en general".

Creant noves referents

Assolir fites històriques com aquelles ha posat en el punt de mira a totes les que ho van fer possible. Melissa Nicolau assegura que s'emociona per tot el que estan aconseguint les que van ser les seves excompanyes i sòcies de l'Agrupació com Vicky Losada, Melanie Serrano, Alèxia Putellas i Leila Ouhabi, i que tot i no formar part ara d'aquest grup també se sent part d'aquests èxits "Ho sentim com una mica nostra, ja que abans no era fàcil triar el Barça. Quan vaig començar el Club acaba de pujar de nacional i era un equip al qual ningú li tenia respecte i si hi havia altres opcions la gent, anava a les altres opcions. Ara és més fàcil triar el Barça, no obstant això, ara no tothom està preparat per jugar de blaugrana. Va ser molt emocionant poder jugar al Barça, va ser una experiència molt gran". Aquesta decisió per a formar part del Barça ha permès que ara les joves jugadores puguin tenir nous referents i ídols femenins. Explica Xavi Llorens que "ara les que pugen de baix ja tenen referents femenins, totes les jugadores volen ser o la Jenni o l'Alèxia o la Vicky. Però abans quan parlaves amb les nostres elles volien ser, Xavi o Iniesta".