Les noves armes del creixement

“Xavi disposarà de més armes futbolístiques ara que fa unes quantes setmanes”. Aquestes van ser les paraules de Jordi Cruyff a la presentació d'un dels fitxatges de la finestra d'hivern.

I és que, després de la baixa d'Ansu, els reforços de mercat sumats a la recuperació de Pedri han fet que l'atac del Barça hagi fet un pas endavant i, a més, que Xavi estigui disposant de múltiples opcions tàctiques per utilitzar:

VARIETAT I DIVERSITAT: Un dels valors més importants que pot tenir una plantilla és la diversitat. I aquest Barça en té. Perquè les incorporacions arribades doten Xavi de nombroses eines ofensives. Tant és així que, si traiem Ansu de l'equació, 8 dels 9 atacants disponibles avui dia poden jugar, almenys, en dues de les tres posicions d'atac. Fins i tot quatre poden fer-ho en les tres posicions de dalt. I aquesta pluralitat tàctica comporta molts matisos i tots són beneficiosos. Perquè això permetrà a Xavi la possibilitat d'aplicar diferents plantejaments en funció del partit, de la situació o del context, però també li permetrà canviar el pla tàctic de partit. Una cosa que es va veure en els partits contra el València i l'Athletic en què Ferran i Dembélé van jugar als dos costats. Però és que a més, permet treure molt més rèdit dels cinc canvis. El partit contra l'Athletic Club n'és l'exemple perfecte: tres dels quatre gols van portar la firma de jugadors de refresc (Dembelé, Luuk De Jong i Memphis).

AUBA I FERRAN PER AL GOL: El gol és responsabilitat col·lectiva, però té una dosi de talent individual. I és que és a la part final de camp és on menys espai i temps hi ha. O el que és el mateix, on més cal el talent i l'efectivitat. La lesió d'Ansu va suposar un cop anímic i una disminució del potencial golejador, però han arribat dos futbolistes amb una molt bona relació anotadora: Pierre Emerick-Aubameyang i Ferran Torres. El primer és un golejador pur i, el segon, un extrem amb gol. Dos perfils molt específics i que costa molt de trobar al futbol actual. Ferran ja ha vist porteria amb la samarreta blaugrana i encara la veurà més perquè està disposant d'ocasions. Després d'un bon inici anotador (va marcar en el seu segon partit) li falta una mica de calma però és un fet temporal perquè no cal oblidar les seves xifres. Va arribar del Manchester City amb una magnífica ràtio (gol cada 163 minuts) i, amb la selecció, va fer història en convertir-se en el jugador més jove a assolir els 10 gols superant els registres de Raúl o Fernando Torres. A més, genera tantes coses positives per a l'equip que el gol és un jugador clau per a l'equip: compta tots els partits en titularitats. Per la seva banda, amb 385 minuts de joc en van tenir prou Aubameyang per ser ja el nou de Xavi. Un atacant versàtil, dinàmic i d'alt potencial per a la rematada. És destre però pot utilitzar les dues cames i compta amb un destacable joc aeri. I la seva entrada a l'equip ha estat fulgurant: ja acumula 5 gols signant una ràtio de gol cada 77 minuts de joc. I és que, en cinc de les últimes set temporades a l'elit, ha acabat amb vint o més gols. Si la seva adaptació continua essent bona, és un salt de qualitat total.

ADAMA I EL DOBLE PLA: La tornada d'Adama Traoré suma un especialista de la posició d'extrem. I és notori que és clau per al tècnic. Perquè, a més, és un futbolista que permet donar solucions a escenaris de partit diferents. En contextos de camp obert (partits de poc control) és imparable per la seva gran velocitat i enorme potència. Però és que també cal desmuntar el mite que sense espais no aporta perquè no és així. Quan l'equip ha de treballar en atac posicional (blocs baixos), no només també té capacitat de desequilibri individual sinó que condiciona molt les defenses. Perquè cada cop que rep, desafia els seus marcadors sense complexos i perquè posicionalment sap ubicar-se el més obert i el més profund possible. I això també el converteixen en una opció de passi permanent. Una cosa que ja va quedar plasmat el dia del seu debut davant l'Atlètic i en què els seus companys el van buscar gairebé sense mirar. Busquets va connectar amb ell 5 vegades en passada creuada (dues elles sense aixecar la vista) i Piqué tres més. A dia d'avui surt a assistència cada 95 minuts.

RECURSOS PROPERS I LLUNYANS: En el futbol actual, ser imprevisible és ser més perillós. Aquest és un altre dels aspectes que el Barça està en disposició d'explotar a nivell de les distàncies d'atac. Combina jugadors amb dots associatius en curt com Memphis o Ferran Torres, amb altres que poden fixar posicionalment com (Aubameyang, Luuk De Jong o Braithwaite) o elements per atacar els espais amb velocitat (Adama, Ferran, Dembelé o el mateix Auba). Un ingredient que dóna més opcions als passadors i que suma les prestacions al model de joc desitjat.

EL JOC INTERIOR DE DANI ALVES: El seu retorn no és un fitxatge de recorregut futur però sí d'un alt valor futbolístic. El brasiler està servint i servirà per enfortir el joc posicional i combinatiu del Barça. Perquè la millor virtut de Dani Alves és la seva gran capacitat per al joc interior. Cosa que va quedar plasmada en la seva fantàstica actuació (expulsió de banda) davant l'Atlètic de Madrid. Aquell dia, el brasiler es va situar com a segon pivot quan el Barça va tenir la possessió permutant el sistema d'un 4-3-3 a un 3-4-3. Perquè té criteri, pausa i qualitat per decidir bé i perquè, en cas que els adversaris optin per fer un marcatge individual a Busquets, l'equip té una passada extra a dins per progressar. Davant l'Atlètic, va acabar rebent dins 18 passades dels seus companys de línia (Alba, Pique o Araujo). El joc interior i la clarividència a la passada de Dani Alves estan fent molt bé un equip que vol atacar per fora amb extrems. Ja acumula un gol i tres assistències.

LA CEREBRALITAT DE PEDRI: No és reforç però sí un jugador capital que, per una lesió, amb prou feines ha jugat a la primera part de temporada. I la presència ha multiplicat exponencialment el nivell de l'equip. Per la qualitat i perquè representa un perfil genuí. Té un talent extraordinari per jugar entre línies i per organitzar. I és que el seu joc té un to cerebral a l'abast de molt pocs. Un valor absolutament impropi de la seva edat (19 anys) i que ha demostrat amb dues autèntiques exhibicions a València i davant de l'Athletic al Camp Nou. Actuacions que li han valgut el reconeixement de tot el món futbolístic i les paraules del mateix Xavi: “És el talent més gran del panorama futbolístic mundial”, va declarar el tècnic després de la victòria de Mestalla.

*Totes les dades són proporcionades per Opta Sports