Què diuen els precedents amb el 0-0 de l'anada jugada al Camp Nou?

Una vegada sí i dues no. Aquest és el registre europeu del Barça en una eliminatòria a doble partit amb l'anada disputada al Camp Nou i acabada sense gols. Una dada a tenir en compte, ja que és el mateix resultat assolit en el primer assalt del duel de vuitens de final d'Europa League contra el Galatasaray. Ara bé, els blaugranes tenen present que aquesta temporada les dianes fora de casa ja no tenen valor doble. 

Només tres precedents europeus 

Si mirem els llibres d'història, trobem que el Barça ha escrit tres 0-0 en el partit d'anada en un encreuament europeu obert al Camp Nou. Tots tres precedents contra equips anglesos, dos en les semifinals de la màxima competició continental i un a la Copa de la UEFA. Per tant, l'electrònic del capítol inicial dels vuitens de final contra el Galatasaray esdevé la segona vegada que succeeix a l'Europa League o Copa de la UEFA.

El 5 d'abril del 2001, a les semifinals de la Copa de la UEFA, els culers van empatar 0-0 a l'anada al Camp Nou davant el Liverpool, en un partit on precisament va jugar un jove Xavi Hernández. Malauradament, a la tornada a Anfield, els blaugrana van perdre per 1-0 amb un gol de penal de McCallister, d'una competició que acabaria guanyant el Liverpool a la final per 5-4 davant l'Alabès. 

El 23 d'abril del 2008 un 0-0 contra el Manchester United de Sir Alex Ferguson va ser el primer pas de l'eliminació culer de la Champions League. En el matx del Camp Nou, res va poder evitar que el partit acabés sense gols, tampoc la presència de Xavi Hernández, capità, en l'alineació titular. Posteriorment, a Old Trafford, es va decidir el finalista del torneig de les estrelles, els Red Devils gràcies a una solitària anotació de Scholes. 

A la temporada següent, el Xavi migcampista i el Barça van firmar el precedent alegre d'aquesta mirada al passat. Amb l'egarenc també sobre el verd de l'Estadi, culers i blues van ser incapaços de desfer l'empat del començament. Stamford Bridge va dictar sentència en aquelles semifinals davant el Chelsea.

El 6 de maig del 2009 va ser una nit molt present en l'imaginari barcelonista. Una nit d'eufòria gràcies al recordat gol d'Andrés Iniesta als instants finals. Un xut imparable amb l’exterior del peu dret que es va colar per l'escaire de Petr Čech i va suposar l'1-1 final. Aquella nit màgica, el valor doble de les dianes va desfermar la bogeria blaugrana. Augmentada, posteriorment, amb la consecució de la Champions a Roma.

En l'actualitat, el dijous 17 de març al Nef Stadyumu, el Barça tindrà l'oportunitat d'igualar la balança d'aquest balanç enregistrat pel 0-0 de les anades jugades al Camp Nou.