Mor l'expresident Raimon Carrasco

Aquest diumenge ha mort als 98 anys l'expresident del FC Barcelona Raimon Carrasco i Azemar (1924-2022). El FC Barcelona expressa el seu dolor per la mort del qui va ser president del Club entre els anys 1977 i 1978. Els jugadors del primer equip lluiran un braçal negre aquest diumenge en partit contra el Reial Madrid en record a la figura de l'expresident Raimon Carrasco.

El FC Barcelona vol transmetre el seu més sentit condol a la seva família, amb qui comparteix aquests moments de dolor, juntament amb els socis, penyistes, aficionats del Club i el món del futbol. Descansi en pau.

Nascut a Barcelona el 17 de febrer de 1924 Raimon Carrasco i Azemar va ser president del club del 18 de desembre de 1977 a l’1 de juliol de 1978, des del final de la presidència d’Agustí Montal i fins a les primeres eleccions democràtiques després de la Guerra Civil, celebrades el 6 de maig de 1978. La seva vida va estar marcada per la colpidora experiència de la detenció i afusellament del seu pare –el dirigent catalanista i catòlic Manuel Carrasco i Formiguera-, que va caure en mans de les autoritats franquistes i fou afusellat a Burgos el 1938. De fet, la resta de la família i el mateix Raimon Carrasco també van ser detinguts en el mateix incident, però van ser bescanviats per presoners franquistes.

En retornar a Barcelona, quan intentava refer la seva vida i reprenia els seus estudis superiors, es va fer soci del club el 30 d’octubre de 1940, amb només 16 anys. Acabats els estudis de dret va treballar en el sector de les assegurances i a l’empresa Indústries Agrícoles, començant una trajectòria professional que el va dur a la dècada de 1960 al Banc Industrial de Catalunya i a Banca Catalana, on en va ser director i posteriorment president. Va participar en diverses iniciatives empresarials i culturals, entre les que es pot  destacar Òmnium Cultural o Enciclopèdia Catalana, empresa de la que va ser president del consell d’administració de 1996 a 2006.

Vinculat als sectors catalanistes més dinàmics de l’època, va ser cridat per Narcís de Carreras per incorporar-se com a vocal de la junta directiva del club que va presidir des de gener de 1968. Cal dir que la seva presència en les juntes directives d’aquella època provocaven una gran incomoditat en les autoritats, perquè automàticament feien recordar l’assassinat del seu pare. No obstant això, Carrasco fou l’únic company de la junta de Narcís de Carreras que Agustí Montal va voler incorporar a la seva candidatura de 1969. A la nova junta Carrasco va guanyar molt de pes, esdevenint-ne el secretari. D’aquesta manera, va ser un dels membres fonamentals de l’equip de Montal, que va forçar la catalanització del club fins allà on era possible i va optar per una política de fermesa davant les arbitrarietats esportives que patia el club. El 1973 Montal va revalidar la presidència, i Carrasco va esdevenir aleshores vice-president del club, càrrec que ocupava mentre era assegut a la llotja del Santiago Bernabéu el dia del 0-5, una de les seves alegries més grans, que s’esdevenia justament el dia del seu 50è aniversari. Tota la vida va recordar que aquell havia estat el millor regal d’aniversari que mai li havien fet. 

El desembre de 1977 Raimon Carrasco es va convertir en president del club. Només va ocupar el càrrec sis mesos, però van ser prou intensos. Va viure la final de la Copa del Rei, que es va guanyar davant la UD Las Palmas, i era el primer títol des de la Lliga de 1974. Va ser el primer títol des de la fi de la dictadura, i per primer cop el Club va poder oferir-lo a la Generalitat. També va presidir el partit d’homenatge i comiat a Johan Cruyff en la seva etapa de jugador, amb un Barça-Ajax disputat a l’estadi el 27 de maig de 1978. Però sense dubte que la feina més compromesa del seu mandat va ser l’organització de les eleccions a la presidència del club, les primeres després de la Guerra Civil en què tots els socis podrien triar democràticament el seu màxim dirigent. En aquesta comesa va ser especialment pulcre per garantir la neutralitat del club en un procés de tanta importància.

Desvinculat des d’aleshores de la direcció del club, Carrasco va estar sempre present quan es requeria la seva presència i quan es demanava el seu consell. Molt orgullós, el desembre de 2015 va rebre la insígnia que acreditava els seus 75 anys com a soci i també va fer acte de presència amb la resta de presidents en l’acte de comiat a Johan Cruyff l’abril de 2016. Fruit de la seva trajectòria l’any 2013 la Generalitat el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.