ENTREVISTES MUNDIALS: BOUDEWIJN ZENDEN (II)

Boudewijn Zenden (15 d'agost del 1974 a Maastricht, Països Baixos), blaugrana entre el 1998 i el 2001, va disputar un total de 54 partits amb la selecció dels Països Baixos, en els quals va anotar set gols. Però entre ells, destaquen els quatre partits en què va participar al Mundial de França del 1998, on amb només 23 anys, va defensar els colors de la selecció 'Oranje', que va acabar en quarta posició. Parlem amb ell sobre aquella experiència mundialista.

S'acosta el Mundial de Qatar 2022, però fa 24 anys, vas jugar la Copa del Món del 1998 a França. Què recordes d'aquella cita mundialista?

"Va ser el meu primer gran torneig. Després disputaria també dues Eurocopes, però aquella seria la meva primera gran cita amb la selecció. Jo era un dels més joves de l'equip, i aquell Mundial és un dels meus millors records. Teníem un equipàs, una plantilla per guanyar el Mundial. Com en tots els tornejos, vols anar creixent i progressant durant la competició, i nosaltres a cada partit estàvem millor”.

Aquella fatídica tanda de penals contra el Brasil...

"Vam anar passant rondes i vam arribar a semifinals davant el Brasil, on a més jo vaig ser titular. Vam empatar en els 90 minuts, però al final vam acabar perdent als penals. Va ser una gran decepció, pensàvem realment que podíem guanyar aquell Mundial".

Hauries llençat algun penal si haguessis estat encara sobre el terreny de joc?

"Podria ser... sí. Però mai se sap".

En el partit del tercer i quart lloc, un comiat amb sabor amarg.

"Després d'aquella eliminació, jugar el partit per la tercera i quarta plaça va ser massa dur per a molts. Sempre tens la mentalitat de guanyar-lo, però era complicat. A més, vam jugar contra Croàcia, que per ells ser tercer o quart ja era espectacular, i la seva motivació va ser major. Ens van guanyar 2-1, però el bon record és que jo vaig marcar l'únic gol nostre en aquell partit”.

"Això passa al futbol, ​​tens records que són alhora lletjos i també bonics. Em va passar també amb el Liverpool: vaig jugar la final de la Champions del 2007 contra el Milan, però vam perdre 2-1. En part, sempre pots dir que vas jugar una final de Champions i és quelcom positiu, però si la perds et queda aquest mal sabor de boca... Em va passar el mateix al Mundial del 98. Però tot i així, em queda un bon record, va ser un torneig brutal. Els aficionats holandesos també van estar espectaculars, va ser una gran festa”.

Aquella era una plantilla plena de cracs mundials, amb fins a 11 jugadors amb passat blaugrana: Reiziger, Frank de Boer, Ronald de Boer, Kluivert, Cocu, Overmars, Bogarde, Davids, Van Bronckhorst, Hesp i, òbviament, Zenden. Com era la relació?

"Teníem un equipàs, eren jugadors que gairebé tots van jugar en grans equips a gran nivell. A la Juve, al Manchester United, al Barça... gairebé tots jugàvem de titulars en algun gran que disputava la Champions. Va ser un gran grup, i no vam tenir ni problemes ni polèmiques tot i conviure molts dies junts".

"Era un vestidor ple de cracs, però el rol de líder el tenien els jugadors amb experiència, els veterans com Frank de Boer, el capità, o també Bergkamps o Davids, entre d'altres".

Com era aleshores una concentració amb el grup?

"En aquell any hi va haver força seguretat, però també teníem molta llibertat. Avui dia és diferent, llavors podíem sortir fàcil de l'hotel, anar a fer un passeig o anar als 'Beach Clubs' de Mònaco, on vam estar gairebé tres setmanes concentrats. Avui en dia no pots sortir ni de la teva habitació, pràcticament, però per a la formació i la cohesió del grup, tenir aquesta possibilitat va molt bé. Ara és més complicat amb la seguretat, les xarxes socials i demés. Allò va ser un aspecte molt positiu".

Algun record especialment de l'estada a Mònaco?

"Recordo que compartia habitació amb Jaap Stam, així que... Podia dormir tranquil amb ell al costat! Jugàvem tots dos al PSV en aquell moment, i després ell se'n va anar al Machester United i jo al Barça".

"Van passar mil vivències i anècdotes durant la concentració, però recordo especialment un dia en què teníem temps lliure, vam anar a un 'Beach Club' de Mònaco i vam llogar unes motos d'aigua. Dos companys van xocar entre ells i la moto va acabar força malmesa, però per sort els jugadors estaven bé, cap es va lesionar”.

Quin va ser el moment més especial del Mundial?

"El meu millor moment personal -i el que més sentiments em va causar- va ser quan vaig sortir de titular a les semifinals davant el Brasil. Ser allà a l'11 inicial, escoltant l'himne nacional. Miraves al voltant i veies un 50% de l'estadi de color taronja, amb tota la teva afició animant. I l'altra meitat, tot groc amb els brasilers. Va ser un moment inoblidable".

Tornem ara al present, 24 anys després. Arriba un nou Mundial, amb fins a 16 jugadors blaugrana convocats amb les respectives seleccions. Dos, Frenkie de Jong i Memphis Depay, estaran amb la selecció del teu país, Països Baixos, i a més, dirigits per Louis Van Gaal, que va ser el teu entrenador durant la teva etapa com a blaugrana. Com els veus?

"Segurament hi ha altres seleccions que tenen més qualitat individual que els Països Baixos, però, com bé ha dit Van Gaal, l'equip favorit no sempre guanya el Mundial. El que val és si tens un conjunt que lluita com a equip, com a amics".

"Van Gaal pensa que té aquesta possibilitat de guanyar-ho, però tot dependrà també de la forma dels jugadors. Cal ser honest també, i Memphis torna d'una lesió, Van Dijk no està al seu millor moment, alguns dels jugadors de l'Ajax no estan al seu millor nivell... però quan et poses aquesta samarreta 'Oranje' i es juga com a equip, tot pot passar”.

A Louis com a entrenador el coneixes bé, però durant el Mundial del 1998 qui us dirigia era Guus Hiddink. Quines similituds i diferències hi veus?

"Són molt diferents. Tots dos han entrenat a Espanya, però són dos estils diferents, cadascun a la seva manera vol que el seu equip jugui tan bé com sigui possible. Van Gaal, al Mundial del 2014, va ser qui va dir que amb el 4-3- 3 no arribaríem on volíem, i va jugar amb el 5-3-2, amb tres centrals i dos carrilers, i crec que en aquest Mundial farà el mateix. Per això és important Dumfries al carril dret, que sembla que podia estar lesionat, però totes les seleccions tenen problemes de lesions. El Senegal amb Mané, Anglaterra amb Maddison... tindrem millor visió sobre els equips quan realment surtin sobre el camp, ara mateix és complicat dir-ho".

És un Mundial molt peculiar, disputant-se al mig de la temporada. Hi ha favorits?

"Normalment, abans del Mundial tens tres o quatre setmanes de preparació i amb partits amistosos, i ara no tens res, passes de la Lliga al Mundial en una setmana. Cal veure qui surt al camp, per què, per exemple, sobre el paper França té un gran equip, però ara tenen lesionats jugadors importants com Kimpembe, Kanté, Pogba... tinc molts dubtes. També, sembla que sobre el paper tens sempre Alemanya, que sempre és forta en aquests tornejos, i després també Brasil i Argentina. L'albiceleste també té lesionats, i Brasil té segurament la plantilla més equilibrada amb grans jugadors en totes les línies... veurem”.

Com veus la resta dels blaugranes convocats per al Mundial?

"El Barça té grans jugadors, per això també té molts internacionals al Mundial que arribaran a les següents rondes. M'agradaria veure Lewandowski com a màxim golejador, però per això haurà de passar de rondes amb Polònia i no serà fàcil. El màxim golejador serà segurament d'alguna selecció que arribarà a les darreres rondes”.

"També m'agrada sempre veure els joves en aquests tornejos, i jugadors com Gavi i Pedri amb Espanya, estarà bé veure com disputen aquests partits del Mundial, per l'experiència que guanyaran per a l'equip".

Després de les semifinals del 98, quan més a prop va estar els Països Baixos de guanyar el Mundial va ser el 2010, en aquella final davant la selecció espanyola plena de blaugranes. Com la vas viure?

"Recordo viure aquella final molt nerviós. Encara més quan el meu cunyat, John Heitinga, va ser expulsat amb doble groga. Països Baixos estava jugant força bé, però amb 10 jugadors era més complicat, ja que Espanya sabia tocar molt bé i moure la pilota. A més, encaixar un gol a la pròrroga és sempre molt difícil, nosaltres ja intentàvem aguantar fins als penals. Però al cap de tots hi ha l'un contra un de Robben contra Casillas, que el treu amb el dit del peu. En aquell moment, si fiques l'1-0, guanyes la final. Una final es juga amb els detalls, i una ocasió així... decideix un Mundial”.

I actualment, quins projectes tens?

"Fins al juliol passat vaig estar al Jong PSV, el filial del PSV, com a entrenador individual amb els atacants. El Club volia que em quedés amb algun equip de les categories inferiors, però vaig decidir que no. Tot i així, encara hi tinc bona relació amb ells i el Club, fa unes setmanes vaig viatjar amb ells, però un rol com a tal no tinc actualment. També el meu fill juga a les categories inferiors del PSV. Jo actualment treballo com a analista a la televisió".