Una família amb sang blaugrana

La família Lluch és de Mataró i porta l’esport a les venes. A totes les trobades familiars, sempre acabava havent-hi un mateix protagonista: la pilota, al voltant de la que s’ajuntaven tots els cosins. Una passió arrelada gràcies a l’avi, el Josep Maria Lluch, qui havia jugat tota la vida a tenis, fins que el seu cos li ho va permetre. Un avi que estaria molt orgullós de veure els seus nets, l’Ariadna Pujol, l’Àlex Lluch i el Jaume Pujol, vestir la samarreta del Barça, el club de la seva vida. Una al primer equip de bàsquet femení, i els altres dos als filials de futbol sala i handbol.

L'avi, el referent

Gràcies al Josep Maria, tota la família va créixer amb un fort sentiment blaugrana. Des que eren petits, va inculcar als seus fills la passió per l’esport, i fins i tot un d’ells (també de nom Josep Maria) va arribar a jugar a la màxima categoria nacional, en el seu cas en bàsquet. Una tradició que ha passat de generació en generació. Ara, el relleu l’han agafat els nets: l’Ari i el Jaume, germans, i l’Àlex. 

El destí va voler que l’avi només veiés jugar a l’Àlex amb l’equipació del Barça. “Em sap greu que no ens hagi arribat a veure als tres representant aquest escut. Segur que li hauria fet molta il·lusió”, afirma el porter del Barça Atlètic de futbol sala. No obstant, ell sí que va poder gaudir del seu avi animant-lo des de les grades de la Ciutat Esportiva. Avui, encara recorda la cara d’emoció del seu avi durant el seu primer partit.

Tres esports diferents

Tots tres van començar a practicar esport a l’escola, en la que jugaven a futbol sala, bàsquet i handbol. Aquesta varietat de disciplines va fer que cadascú s’acabés decantant per una de diferent. El Jaume va ser qui ho tenia més clar. “El meu pare jugava a handbol, i a mi sempre m’havia agradat”, recorda. L’Ariadna va decidir-se pel bàsquet, on també hi tenia molt referents. “Tenim molta família que jugava a bàsquet. I a més, la figura de la Nuria Martínez (Directora Esportiva del Barça CBS), que també és de Mataró com nosaltres”. L’Àlex, el petit dels tres, va acabar al futsal gràcies als seus amics.

L'Ari obre el camí

El Mataró, el club de la seva ciutat natal, va ser l’equip on es van formar els tres. La primera a marxar va ser l’Ari, que amb només 18 anys va fer la maleta per creuar l’Atlàntic i va aterrar a Florida per continuar creixent com a jugadora. Quatre anys després va tornar a Catalunya, en aquest cas al Cadí La Seu, i fa només unes setmanes va fitxar pel Barça CBS. “El meu somni sempre havia estat jugar al Barça. Amb el creixement de l’equip, quan van pujar a Lliga Endesa, vaig veure que podria fer-ho realitat”. L'oportunitat li ha arribat ara que té 29 anys. I en pocs partits vestint la amb la samarreta blaugrana ja ha demostrat el seu gran nivell a la pista.

El Jaume ho prova de petit

El seu germà, el Jaume Pujol, va estar uns anys més jugant al Mataró, tot i haver fet alguna prova pel Barça. Quan tenia 22 anys, va marxar uns mesos a Santoña, Cantàbria, fins que va rebre la trucada del club blaugrana. Fa dues temporades que està a les ordres de Ferran Porres, entrenador del Barça Atlètic, i somnia en poder jugar a la Lliga Asobal en un futur tot i que juga de central i en aquesta posició el lloc es paga més car.

L'Àlex, el més veterà al Club

L’Àlex Lluch té 24 anys i és qui porta més temporades al club: concretament set, d’ençà que hi arribés al 2016 en categoria juvenil. Tot i que ara mateix juga al Barça Atlètic, ja ha jugat en diverses ocasions amb el primer equip. “Ser porter és una posició molt específica, i al primer equip hi ha molt nivell actualment”, afirma l’Àlex, que té molt clar el seu objectiu: jugar a Primera Divisió, i si pot ser, amb el Barça. 

El número 5, sempre present

Tot i que asseguren que tenen històries molt diferents, els tres comparteixen un factor comú: la família. És per aquest motiu que tots tres porten el mateix dorsal, el cinc, tot i que l’Àlex hi posi un 1 al davant. “Tant el tiet com la seva esposa (la Montse Casarramona) portaven el número 5 quan jugaven a bàsquet. Tots els cosins ens el vam posar per ells”. Tot i que l’Ariadna portava l’onze, quan va arribar al Barça va veure l’oportunitat de canviar-se el dorsal. Un gest per homenatjar tota la família i la seva passió per l’esport. 

Ells han estat els màxims responsables de l’èxit dels cosins Lluch. “Tota la família practicava algun esport, i sempre ens han inculcat la importància dels estudis, però també de fer esport”, assegura l’Ari, que destaca els valors que representava la família: “humilitat, sacrifici i treball”. Unes claus que els han portat a complir els seus somnis.

Més que cosins

L’Àlex, que és fill únic, té un vincle molt especial amb els seus cosins. “Són com germans per a mi”, diu el porter del Barça Atlètic. Un sentiment compartit tant pel Jaume com per l’Ariadna, que passaven la seva infància fent esport amb els seus cosins. No és d’estranyar que tots vuit cosins acabessin jugant a algun esport: quatre van decantar-se pel bàsquet, l’Àlex pel futbol sala i el Jaume per l’handbol. El cosí més gran es va quedar amb el futbol, i el petit juga actualment a voleibol. 

Una passió que va començar al pati de casa l’avia, improvisant porteries o amb cistelles imaginàries. S’hi reunien per dinar cada dijous i acabaven tots perseguint una pilota. Del pati de casa l’àvia a entrenar-se diàriament a la Ciutat Esportiva. Els avis, sempre els avis deixant empremta. Com el sentiment barcelonista que els va traspassar l’avi, el Josep Maria Lluch, que ara vibraria com el que més amb les gestes dels seus nets defensant l’escut que ell sempre havia portat al cor.