Memòries d’Àfrica

“Tenim un nom, el sap tothom”, diu el Cant del Barça. A Zàmbia el saben molt bé: es va demostrar durant el viatge dels Legends al país africà, entre el 24 i el 27 de maig. L’expedició blaugrana va ser rebuda a cada pas per una multitud generosa i entusiasmada, i va ser honorada per les màximes autoritats locals, que es van desviure perquè tinguessin una estada tan agradable com fos possible. “Per al govern d’allà la nostra visita era una gran oportunitat de mostrar-se al món. Per això ens va portar amunt i avall del seu bonic país. Els estem molt agraïts, per la seva hospitalitat i perquè ens van tractar amb molt respecte”, considera Albert Ferrer, entrenador del Barça Legends. “Quan vaig viatjar, dues setmanes abans, a Zàmbia ja vaig tenir molt bones sensacions. És un país net i endreçat, tenint en compte que es troba a l’Àfrica. Després, en l’experiència compartida amb la resta dels Legends, ho vaig confirmar. Em quedo amb els colors que hi ha i, sobretot, amb la simpatia de la gent. Sempre somriuen i conviuen amb la seva fauna amb un gran respecte. A més, vam descobrir una meravella de la natura com són les cascades Victòria i el riu Zambeze”, hi afegeix.

Certament, mentre la paraula ‘Barça’ es va escampar per tots els racons de Zàmbia, aquest país de l’Àfrica meridional va oferir a les llegendes del FC Barcelona uns paisatges commovedors i un poble devot dels colors blaugrana. Els membres de l’expedició barcelonista no oblidaran el viatge en helicòpter sobre les imponents cascades Victòria, la visita al Chief Mukuni o la passejada en vaixell pel riu Zambeze mentre es ponia el sol, però el que sobretot guardaran en la memòria és l’estima rebuda per part del poble zambià.

Un estadi ple a vessar

També serà difícil d’oblidar l’ambient del Heroes Stadium de Lusaka en la tarda del 25 de maig. El partit que els Legends del Barça van jugar contra els Chipolopolo Afcon Champions, la selecció de Zàmbia que va guanyar la Copa d'Àfrica del 2012, va convocar més de 60.000 persones en el coliseu de la capital zambiana, una xifra rècord per a un partit dels Legends blaugrana. L’afició va posar color i soroll, molt soroll, durant els 90 minuts. Ronaldinho va ser l’estrella, però la resta d’exfutbolistes blaugrana van rebre igualment l’escalf de la graderia. A més del brasiler, el grup el van formar Mariano Angoy, Xavi Guzmán, Samuel Okunowo, Frédéric Déhu, Dani Tortolero, Miquel Soler, Sergi Barjuan, Juan Carlos Rodríguez, Francesco Coco, Jose Edmílson, Gabri, Jon Andoni Goikoetxea, Gaizka Mendieta, Patrick Kluivert, Javier Saviola, Giovanni Silva i Jofre Mateu.

En el partit, que va acabar 3-0 a favor dels locals, va pesar molt la diferència d’edat entre els dos equips: mentre els jugadors zambians eren gairebé tots menors de 40 anys, els Barça Legends passaven tots sobradament d’aquesta edat i, en molts casos, de 50 anys. “Aquesta diferència d’edat explica el resultat del partit a 90 minuts. Crec que vam competir amb igualtat fins al 2-0, durant 60 minuts. Hem de tenir en compte que aquest equip va ser campió d’Àfrica fa onze anys, que dos dels seus jugadors estan encara en actiu i que uns quants s’acaben de retirar”, puntualitza Albert Ferrer. En tot cas, el més important era el retorn a l’activitat dels Legends. “Era molt important reactivar el projecte, que els jugadors veiessin que segueix viu. La resposta per part d’ells ha estat molt bona. En els pròxims mesos tenim la possibilitat de jugar més partits”. Que així sigui.