Eindhoven és blaugrana!

Deia Jonatan Giráldez a la prèvia del partit que el Barça havia de guanyar sobre la gespa i també a les graderies. I així ha estat. El triomf de les jugadores culers ha vingut acompanyat per una marea blaugrana que s’ha imposat tant al Philips Stadion com a les hores prèvies de la final. 

Ja des de bon matí l’hotel de concentració culer ha estat rodejat d’aficionats del Barça. Més de 8.000 han viatjat fins a Eindhoven, tant en autocar com en avió, per donar suport un equip que s’ha abonat a jugar finals de Champions: en porta tres consecutives i quatre de les últimes cinc. Una barbaritat.

La sortida cap a l’estadi ha estat l’últim impuls de l’afició cap a les jugadores fora de l’estadi. L’adrenalina necessària abans d’un partit clau com el que s’ha jugat al Philips Stadion.

Un cop dins del camp, l’afició de Barça i Wolfsburg estava pràcticament empatada. A nivell de soroll, però, no hi havia color. L’afició culer ha cantat i cridat més alt i més fort que els alemanys, que sí és cert que han estat més animats quan s’han vist per davant al marcador. Però amb el primer gol de Patri Guijarro la història ha canviat... i l’empenta de l’afició ha provocat pràcticament el 2-2 minuts després. Ara sí, l’eufòria ha estat incontenible, fins que s’ha desfermat del tot amb el 3-2 i, posteriorment, amb el xiulet final.

Tocava celebrar-ho. Tocava ballar i saltar i cantar el ‘Freed from desire’ i el ‘We are the champions’ que anaven sonant per la megafonia del Philips Stadion mentre les heroïnes culers aixecaven al cel d’Eindhoven una nova Champions per a la història del Barça. Quanta raó tenia Jonatan Giráldez.