50 anys d’un debut que va marcar la història del Barça

No es reconeix l’estil de joc del FC Barcelona sense Johan Cruyff ni a l’històric entrenador i jugador sense la samarreta blaugrana. Una relació eterna que té una data d’inici oficial: el 28 d’octubre de 1973. El proper dissabte se celebren 50 anys del debut. Aquell dia, el Barça jugava la vuitena jornada de Lliga al Camp Nou contra el Granada després d’un inici truculent a la competició: dues victòries, dos empats i tres derrotes el deixaven a només un punt del descens. Juan M. Asensi, president de l’Agrupació de Jugadors, llegenda culer i company de Johan durant algunes temporades, admet que “vam començar fatal. Si perdíem a Castelló, ens convertíem en el primer equip a la història del Club en ser últim a la lliga”. Després d’una victòria balsàmica a Castalia, “ens van avisar de què Johan debutaria el diumenge següent”.

La notícia es feia pública el dia abans del partit: per fi el Barça havia rebut el “Transfer” des dels Països Baixos i Johan Cruyff debutaria en partit oficial l’endemà. La premsa es va fer ressò després que un directiu culer visités el conjunt granadí a la seva arribada a l’hotel de concentració per interessar-se pel viatge i preguntar-los si necessitaven alguna cosa. Després, els va donar la notícia: “demà juga contra vosaltres”. Joseíto, l’entrenador de l’equip rival, declarava que la preparació del partit durant la setmana era inútil, que ara havia de replantejar-s’ho tot. I no es va equivocar... Les seves preocupacions es van materialitzar. El Barça va guanyar el matx 4-0 en un Camp Nou ple de gom a gom amb dos gols de l’astre que debutava. El darrer, amb una volea impressionant des de fora de l’àrea.

Salvador Sadurní, porter històric del Club i també company aquella temporada de Cruyff, recorda que “l’arribada d’en Johan va ser com si hagués arribat Déu”. Marcial Pina, directiu de l’Agrupació  i jugador del Barça aquella temporada, afegeix que el fet que Cruyff jugués amb ells “era un al·licient”. Aquell partit va ser un punt d’inflexió. Sadurní comparteix el que li va dir al revolucionari entrenador Rinus Michels: “si al darrere no ens feien gols, nosaltres amb la davantera que teníem sempre en faríem un o dos. Això vol dir que guanyaríem sempre... I tenia raó”. El Barça no va tornar a perdre a la Lliga fins després d’haver-se proclamat campions, cinc jornades abans del final, a El Molinón en guanyar l’Sporting de Gijón (2-4).

L’actitud del neerlandès des de la seva arribada va ser inqüestionable. Quan a l’inici l’equip no encadenava victòries, “ell ens donava ànims, donava la sensació que ell era el salvador” – explica Asensi. Marcial recorda feliç tots els àpats on compartia taula amb Cruyff, Neeskens i Rexach. “Un ambient extraordinari -exposa Sadurní- i una admiració incalculable”. Segons Asensi, “la força, l’actitud i la transformació la devem a Johan”. La llegenda de Cruyff es començava a escriure.