“Vam anar a casa seva, la vam envair i els en vam marcar 5”

Guanyar l’etern rival sempre és especial. Conquerir casa seva ho és encara més. Fer-ho com aquell 17 de febrer de 1974...Serà recordat per sempre. La nit d’aquell diumenge fred a Madrid es disputava el clàssic a la 22a jornada de Lliga amb un Barça intractable a la primera posició, liderat per un holandès prim i de cames llargues. Tot el contrari d’un Real Madrid que navegava entre el no res, situat a la setena plaça d’una Lliga on va acabar vuitè. Ni tots els focus que apuntaven al terreny de joc van impedir que l’estadi Santiago Bernabéu es congelés a cop de gols, fins al 0-5 definitiu, amb les anotacions de Juan M. Asensi (2), Johan Cruyff, Juan Carlos i “Cholo” Sotil, que forjava un resultat per a la història.

El prepartit: Sadurní lesionat, debuta Mora

Durant la temporada 1973-1974, Salvador Sadurní era el porter titular del Barça. El seu suplent era Pere Valentí Mora, actual directiu de l’Agrupació de Jugadors. Era un perfil jove i amb molta projecció que havia sortit del Club per a fer-se un nom a primera divisió. Aquell any, retornava a casa per aconseguir el seu somni, però ell explica com “vaig patir una lesió molt greu a la pretemporada quan volia disputat la titularitat amb en Sadurní”.

Ja recuperat, encara no havia disputat cap partit oficial. Com cada jornada que jugaven fora, tots dos dormien a la mateixa habitació la nit abans del matx. A l’endemà, va entrar Rinus Mitchells per preguntar a Sadurni cóm es trobava. Ell va respondre que no, que li seguia fent molt de mal el colze i que no es trobava en condicions de jugar.

“Ei, Sadurní! M’ho podries haver dit, no?” va ser el primer que va articular Mora. Debutaria amb el primer equip del FC Barcelona contra el Real Madrid al Bernabéu. Estava “nerviós perquè sempre s’està. El jugador que no està nerviós abans d’un partit, no juga bé”, però assegura que “no tenia por. Ja havia jugat partits importants. [...] Com una persona que es queixa per què no el fan jugar es fa enrere quan el fan sortir al camp?”.

La confiança del seus companys era plena: “Valoraven les meves qualitats”, diu Mora. Companys com Juan Manuel Asensi, president de l’Agrupació de Jugadors i aleshores un dels jugadors més destacats d’aquell equip. Ell recorda el titular que ressonava al vestuari: “Si guanyem aquí, la Lliga és nostra”. Les matemàtiques no ho asseguraven però, si guanyaven, donaven un cop sobre la taula.

El partit: un resultat per a la història

Els primers 20 minuts van ser de domini blanc amb dues ocasions de gol que, per sort del debutant, no van aprofitar. A la mitja hora, una centrada de Marcial rassa des de la dreta trobava a un desmarcat Asensi que descriu com “amb la dreta, amb la ximple, vaig marcar a García Remón”. Poc després Cruyff, amb assistència de Sotil, es va desfer de fins a tres defenses per marcar el 0-2 amb què s’arribava al descans.

Mora recorda com “amb un 0-2 al descans contra el Real Madrid sabíem que no ens podíem confiar. Vam tornar a la represa valents i forts”. Tan sols havien transcorregut 8 minuts quan Asensi va marcar el seu segon gol de la nit. El capità Juan Carlos amb un xut des de fora de l’aire que va clavar a l’escaire i Sotil de cap, gràcies a una centrada de falta de Cruyff, arrodonia una nit màgica.

El post: es va guanyar més que un clàssic

“Després del partit...A mi em va sorprendre. – recorda Asensi – Vaig pensar que ho havíem fet bé, perquè aquest públic no estava acostumat a aplaudir al Barça”. Per Mora aquell resultat va traspassar el futbol: “els que érem de casa sabíem què se sentia en aquell partit. Es va magnificar tot perquè, si et pares a mirar, hi ha hagut altres resultats espectaculars del Barça que no han tingut aquest valor. Aquest valor era d’una Espanya on estava agonitzant el dictador, on el Madrid sempre guanyava tot i on nosaltres sempre teníem potencial, però per una cosa o una altra, mai aconseguíem res”.

Asensi resumeix el sentiment que va generar aquella victòria: “La nostra gent ens va rebre com si fóssim herois [...] Vam anar a casa seva, la vam envair i els en vam marcar 5. I això al públic català i barcelonista els va alegrar molt”.