Pau Cubarsí: "Visc en un autèntic somni"

Pau Cubarsí està vivint un moment molt dolç. Amb només 17 anys acabats de fer, el central culer s’ha guanyat un lloc important dins del primer equip del FC Barcelona. Les seves darreres actuacions, especialment contra el Nàpols i l'Atlètic de Madrid, estan refermant la idea que no només és un projecte de futur, sinó que ja és de present.

Com afrontes tot el que estàs vivint?

De moment amb molta tranquil·litat. La família i els amics m’ajuden a mantenir els peus a terra, que és el fonamental. I això em fa viure amb més calma tot el que m’està passant.

Però s’està parlant molt bé de tu. Notes la pressió? 

Sí, està clar. Però quan ets jugador del Barça sempre tens aquesta pressió extra, perquè vestir aquest escut i aquesta samarreta és del més important del món. Per tant, sí que juguem amb la pressió, però crec que això ens fa ser millors futbolistes. Així ho demostrem.

Què sent un noi de 17 anys quan l’afició del club de la seva vida l’ovaciona?

És un autèntic orgull, perquè com bé has dit és el club de la meva vida. Però quan surto al terreny de joc no penso en l’edat. Em sento com un jugador més que vol ajudar l’equip i, d’aquesta manera, ho intento donar tot.

Però contra el Nàpols, el dia del teu debut a la Champions, acabes sent dels millors i t'ho reconeixen amb l'MVP. Quan et van donar el premi vam veure que et va sorprendre. Què vas sentir?

La veritat és que pensava que m’estaven vacil·lant una mica, que era broma. Però quan me’l van donar vaig estar molt orgullós del treball fet per tot l’equip perquè, per molt que el premi porti el meu nom, és una feina de tots. La veritat és que estic molt content.

Com t’ho fas per no posar-te nerviós, no perdre pilotes, ser tan precís... sent un central, és molt difícil que no et cremi la pilota. 

Et diria que em surt natural. És el meu joc, és com he jugat sempre. No sé què dir-te (riu).

Doncs ja ho afegeixo jo. No sé si ho has escoltat, però Xavi comenta que quan tens la pilota a ell li baixen les pulsacions perquè sap que ho faràs bé. Què sents quan algú tan important com ell parla així de tu? 

Doncs em sento un privilegiat. Que Xavi Hernández, ja no només perquè és el míster sinó perquè és un dels millors jugadors de la història, digui això de tu és molt maco. Estic molt content per la confiança que m’està donant, no només a mi sinó a tots els joves. Crec que estem aprofitant bé les oportunitats.

Sobre Xavi i això què comentes, quin paper ha tingut en la vostra irrupció?

Sempre ha confiat molt en el planter. Ens ajuda al màxim per aprofitar totes les oportunitats que ens dona i ens tracta com un més de l’equip. Estem molt contents amb ell.

I dins del vestidor, quins han estat els companys que més t’han ajudat a adaptar-te al primer equip? 

La veritat és que tots. Som un gran grup, un gran equip. Però especialment el Ronald, que m’ajuda molt tàcticament i personalment, i el João Cancelo, que és un dels més graciosos de l’equip, sempre dona alegria i fa que estiguis a gust.

Ja et fan bromes?

Sí, sí, ja fan bromes (riu).

T’han posat algun sobrenom?

Bé, em canten “Cu-Cu-Cubarsí” al vestidor, com fa la grada, però tot m’ho prenc molt bé. Visc en un autèntic somni.

A nivell futbolístic, què t’aporten? 

Sempre intento millorar i emmirallar-me en ells, perquè són els millors del món. Llavors intento referenciar els jugadors de la meva posició per tal de millorar i, d’aquesta manera, copiar les coses positives. Ho intento aprofitar tot.  

Per tant, com et definiries com a futbolista?

Podríem dir que, com has dit abans, soc un jugador molt tranquil, que intenta sempre sortir des del darrera jugant amb la pilota controlada. Intento trobar bones passades i donar-ho tot en els duels.

En quin referent t’emmiralles? 

Sempre he dit que els meus ídols son Puyol i Piqué. El Puyol em dona la seguretat, l’ambició i el caràcter, tant dins com fora del camp. És un exemple a seguir. I el Piqué n’és un altre. De petit el veia jugar per la tele i m’agradava molt el seu estil. Visualitzo molt les seves jugades.

Jugadors que, com tu, van passar per la Masia. Quin paper ha tingut aquesta formació en el teu desenvolupament esportiu i personal? 

Des de petit, quan vaig arribar aquí, ja em van ensenyar l’ADN Barça. És el joc que a mi m’agrada, sempre amb la pilota, i estic molt agraït per tot el que m’ha ensenyat la Masia, també com a persona. Els seus valors, perquè és Més que un Club, et marquen, i a més també t’ajuden tan en l’àmbit futbolístic com en l’acadèmic.

Un altre jugador forjat a la Masia és Lamine Yamal. Com el definiries? 

En Lamine és una persona clau, encara que sigui molt jove. Ens dona molt: 1x1, tranquil·litat, gol... he viscut molts anys amb ell al futbol base i sé com és. És una persona molt bona, sempre intenta ajudar, fa bromes amb tu... és un noi d’equip i estic molt content per tot el que està aconseguint. La seva presència dins del vestidor m'ajuda a estar més còmode i més tranquil. Els dos sabem com som, hem viscut moltes coses plegats i ens podem ajudar més.

Ara mateix sou peces importants dins l’equip. Per tant, crec que et puc preguntar ja com a conjunt. Què esperes del que queda de temporada?

Els reptes principals són dos: intentar guanyar la Champions, com sempre, i no donar la Lliga per perduda. Encara queden moltes jornades, som el Barça i hem de lluitar fins al final. No tinc cap dubte que així ho farem.

A la Champions, contra el Nàpols, es va viure una nit molt especial. Amb quines sensacions vau sortir d’aquella classificació? 

Vam sortir al camp amb molta ambició i ens va sortir molt bé. Això ens va fer estar molt satisfets. Després d’una bona nit sempre surts amb l’ambient positiu i amb el grup més fort i unit. Es va veure després contra l'Atlètic de Madrid. Així que, sobretot, ens ha d’ajudar per afrontar els propers reptes.

Com veus l’equip pensant en aquests reptes? 

Doncs molt bé. Tenim moltes ganes de demostrar qui som. La gent potser ens dona per perduts, però encara lluitem per dos títols. Som el Barça, sempre hem de lluitar fins al final, i així ho farem.

A Europa, el PSG s’ha colat enmig del camí.

Tenim moltes ganes. Després de tants anys sense ser a quarts de final, sortirem a totes. A més, és un partit molt bo per a l’espectador i molt bo per als jugadors perquè et poses al límit. Voldrem donar el màxim i ser equip de semifinals.

Estàs preparant per frenar la qualitat dels seus millors jugadors si et toca jugar?

No m’ho he plantejat encara, però procuraré ser jo mateix i estar al màxim nivell. Però la clau serà que tot l’equip estigui bé, que fem un gran partit. La primera part contra el Nàpols va ser molt bona i ara contra el PSG haurem de fer un partit molt complet, amb la intensitat adequada. I, clarament, intentar frenar els jugadors d’atac del PSG i estar bé nosaltres de cara a gol. 

I, ara per acabar, anem amb la pregunta del milió. Viatgem al futur. Com t’imagines d'aquí a 10 anys? 

Doncs si segueixo treballant com sempre he treballat i les coses em surten bastant bé, d’aquí a 10 anys m’agradaria seguir al club de la meva vida, el Barça, sent important dins l’entitat i donant-ho tot sempre en cada entrenament i en cada partit.