Entrevista a Ludovic Giuly: "El Barça té més experiència, però no veig una gran diferència a l'eliminatòria"

La Champions és a tocar. I, amb ella, la reedició d'un duel que comença a convertir-se en un clàssic de la màxima competició continental: Barça-PSG. Catalans i francesos es jugaran una plaça de les semifinals, i una dels milions de persones que seguirà molt de prop aquesta eliminatòria és Ludovic Giuly. La relació del FC Barcelona amb la Champions no es pot explicar sense l'extrem francès. Dels 26 gols que va marcar com a blaugrana en tres temporades (2004-2007) n'hi va haver un que és patrimoni culer. A San Siro, contra el Milan, i en el partit d'anada d'unes semifinals que en els 180 minuts es va acabar decidint pel seu golàs. Gràcies a ell, el Barça va poder ser a París i aixecar la segona Champions.

Ja com a campió d'Europa, va marxar i, previ pas per la Roma, va jugar tres temporades a les files del París Saint-Germain. Ara, habitual de les retransmissions futbolístiques als mitjans francesos, analitza amb els mitjans oficials del Club una eliminatòria que li és més que familiar.

Quins records tens de la Champions? Al Barça vas guanyar la del 2006, tots recordem el gol a Milà a les semifinals... Quin és el record que li ve a Ludovic Giuly quan pensa en el Barça i en la Champions?

Penso en la victòria a la final de París (riu). Va ser un somni per al Barça, però per a mi també perquè vam jugar a l'Stade de France, que el conec molt bé i va ser una nit especial. És una competició molt complicada de guanyar i recordo en aquella final veure feliç moltíssima gent.

Suposo que en moments com aquest és quan t'adones del poder que tens de fer feliç la gent.

Sí, totalment. Jo dos anys abans havia perdut la final amb el Mònaco, contra el Porto, i és una cosa totalment diferent, molt dura per a un jugador. Tenia aquest record de la final contra el Porto i em vaig dir "jugaré una altra final per canviar això del meu cap, aquesta tristesa." I dos anys després, va canviar tot. Vaig ser molt feliç perquè el canvi és brutal, de perdre a guanyar la Champions. Per a nosaltres, era una responsabilitat treballar al Barça i intentar guanyar títols.

Vas ser un home important en aquella Champions. La final la vas jugar sencera, i òbviament recordem aquell gol a les semifinals a San Siro. Imagino que va ser el teu gol més important al Barça, i no sé si a la teva carrera hi ha molts gols més importants que aquest.

Aquest va ser molt important perquè va ser un gol increïble. Per com va ser la jugada de Ronaldinho i la meva definició. Va ser un partit molt tancat i la tornada a casa també va ser molt difícil. Teníem molta pressió en aquests dos partits, per ficar-nos a la final. Aquest gol va ser un alliberament, per al club i per a mi, perquè gràcies a ell vam anar a la final. També, amb el Mònaco vaig marcar dos gols molt importants al Madrid. Penso que quan vaig marcar aquests dos gols, el Barça diu “a aquest se l'ha de fitxar”. Aquests dos partits són claus a la meva carrera.

Com has vist el camí d'aquest Barça aquesta temporada? ¿Després de dos anys molt complicats, caient a la fase de grups i a l'Europa League, com valores que el Barça torni a ser als quarts de final?

Ha estat complicat, perquè la gent sempre està amb moltes esperances, i econòmicament sempre és molt important estar bé a la Champions. Quan Laporta va tornar a la presidència va ser complicat per a ell, però s'ha construït un equip. Va tornar Xavi, que ha fet dos anys molt bons, guanyant la Lliga. Aquest any ha estat complicat perquè hi ha una nova generació que cal fer que creixi bé i hi ha molta pressió. A més, amb la reforma de l'Spotify Camp Nou... és tot un procés de reconstrucció, en molts aspectes.

Parlant de Xavi, vas coincidir amb ell les tres temporades que vas estar al Barça. Com l'estàs veient en el paper d'entrenador? Què ha aportat a aquest equip?

El veig com un entrenador molt organitzat, molt professional. I crec que ha de ser així, en un club gran com aquest. Xavi com a jugador era increïble, i ell sap com s'ha de treballar i tractar amb el futbolista. El talent cal treballar-lo, i ell és un entrenador que vol més a cada moment. Estima el futbol, estima el Barça, ho sent. Sempre ha tingut molt d'afecte amb mi i és una gran persona. És clar que hi ha moments difícils, però cal ajudar-lo. Ell sap la feina que fa, ell sap on vol anar i cal deixar-li temps.

Què podem esperar d'aquest PSG, més enllà del que tots coneixem, com ara Mbappé o Dembélé? Creus que es troba al millor moment de la temporada? No perden des del novembre...

A la lliga guanyen fàcil, perquè el nivell mitjà no és al nivell d'Anglaterra o Espanya. El tema és que ha canviat tot amb l'arribada de Luis Enrique i la seva idea de joc i de gestió. A la Champions ha de canviar la mentalitat. Cal veure si els seus cracs marquen la diferència.

A mesura que ha avançat la temporada, tots dos han crescut. El PSG va fitxar molt a l'estiu i cada cop es veu més equip. Les individualitats són les que són, però entenc que la mà de Luis Enrique també és important.

Luis Enrique ho ha canviat tot. Té competència a totes les posicions. No ha tret la mateixa alineació en tres partits seguits, pràcticament. No hi ha 11 jugadors, són 20 i poden jugar tots. Això està bé i malament. Per a la lliga està bé, però per a la Champions cal tenir jugadors que connectin bé entre ells, i això li falta una mica. La gestió de grup és fenomenal, però després cal veure com rendeixen en dos partits tan exigents i gairebé seguits.

No veus cap equip massa favorit, doncs?

Potser el Barça, com a club, té més experiència en aquest tipus de partits, però no veig una gran diferència per a aquesta eliminatòria. Els cracs marcaran la diferència.

Encara estàs unit al Barça, amb els Barça Legends. Ja fa 17 anys que vas deixar el club, però segueixes encara amb el Barça al cor.

El Barça és una família. La gent es pensa que nosaltres deixem de jugar i ja està, però no. Quan juguem amb els Barça Legends sempre és especial. Tornes a jugar amb excompanys, veus com està la gent, si segueixen al futbol, si no... i passem sempre una setmana increïble. Portar aquesta samarreta sempre et dóna orgull i és una sort poder-ho fer. Tenim molt de respecte per aquesta samarreta i sempre estic feliç de poder jugar i veure amics.