45 anys de la Recopa d’Europa a Basilea

16 de maig de 1979, Basilea. Era el dia per espantar els fantasmes de les finals perdudes a Berna, la Copa d’Europa i, 10 anys abans, la Recopa celebrada a la mateixa ciutat. Juan Manuel Asensi, capità del Barça aquell dia i actual president de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, n’era conscient: “els més veterans no pensàvem que fos l’última oportunitat, però sí que no podíem fallar”. Aquella nit, el St. Jakob Stadium va presenciar la victòria dels blaugrana davant el Fortuna Düsseldorf en un partit trepidant que va acabar amb un resultat de 4-3.

35.000 culers a Basilea

Més de 300 autocars van sortir del Camp Nou direcció a la capital suïssa. Els jugadors, que estaven allotjats a un hotel als afores de Basilea, no sabien amb certesa quin seria l’ambient fins que van trepitjar la gespa: “Ens imaginàvem que vingués molta gent, però no ens esperàvem que hi anés tanta. Gairebé teníem l’obligació de guanyar per tota la gent que havia vingut. És un record molt bonic, la gent es va bolcar amb nosaltres” recorda Asensi.

Neeskens i el seu últim gran partit amb el Barça

Asensi encara es treu el barret davant de l’actitud d’un dels seus companys aquella temporada, Neeskens. Dos dies abans del partit, el neerlandès va conèixer que no renovaria amb el Club i que aquell seria el seu últim gran ball vestit de blaugrana: “al vestuari aquell escenari teníem dubtes sobre amb quina intensitat jugaria. Tanmateix, ens va regalar una gran lliçó: va jugar com si fos el seu primer partit amb el Barça, lluitant i posant el peu sense tenir por a lesionar-se, amb el risc de quedar-se sense equip l’any següent”.

El partit

Davant, el Fortuna Düsseldorf: l’arquetip de conjunt alemany d’aquella dècada: “eren molt ràpids i físics... I va ser un partit dur on malauradament Albadalejo es va trencar els lligaments”. No serà recordat per ser el partit més estètic, però sí per ser dels més emocionants. Al penal fallat per Carles Rexach, s’afegia que a cada gol que marcava el Barça, el conjunt alemany el replicava. Amb gols blaugrana de “Tente” Sánchez i el mateix Asensi s’arribava a la pròrroga amb 2-2. Després dels minuts reglamentaris, tot va canviar amb els gols de Rexach i Krankl: “amb el 4-2 pensàvem que ja estava i ràpidament ens van marcar el 4-3... I encara mancaven 7 minuts! Vaig acabar dient-li a l’àrbitre que, si us plau, xiulés el final”.

L’èxtasi a Barcelona

Un milió de persones es van congregar als carrers de Barcelona el dia després de la victòria. Neeskens va ser el més aclamat durant la celebració: “es va passar tot el dia plorant perquè no volia marxar del Barça” – recorda Asensi.

La Plaça Sant Jaume estava plena de gom a gom perquè tot l’equip i el seu capità, entreguessin el títol a la ciutat. “Per a mi, ser capità del Barça va ser un fet destacat. – Asensi afegeix que -  Vaig arribar jugant poc i vaig persistir fins que em van atorgar aquesta posició. Representes a un país i la gent et reconeix i tens l’alegria de que et recordin i t’estimin. [...] Després de tants anys encara es recorda la Recopa de Basilea. Va ser una gran fita i els que hi vam prendre part estem molt orgullosos”.