Nous documents demostren el compromís del Barça amb Catalunya i amb l’entesa entre pobles

Una investigació del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, duta a terme en els fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ha posat al descobert un seguit de documents que refermen la idea que el compromís del Barça amb les institucions catalanes i la seva voluntat de treballar per l’agermanament entre els pobles a través de l’esport ve de molt lluny. Les troballes documentals es faran públiques en un reportatge que publicarà demà la REVISTA BARÇA.

El compromís cívic del FC Barcelona amb Catalunya, les seves llibertats i la seva llengua és un fet ben conegut. La vinculació del Club amb el país data de la dècada de 1910 quan, de la mà dels presidents Gaspar Rosés i Joan Gamper, es va vincular al catalanisme. En aquesta línia, en la documentació trobada es posa de manifest com el Club, en totes les seves dimensions (consell directiu, persones empleades i massa social) va esdevenir un mitjà de representació i una eina diplomàtica per a Catalunya durant els primers mesos de la Segona República espanyola, l’any 1931. En aquell temps, la proclamació de l'efímera República Catalana va aixecar moltes opinions contràries a gran part de territori espanyol.

En la troballa del Centre de Documentació també apareix una carta en la qual el president Rosés informava el president Macià sobre l’amistós que havia convingut amb el Valladolid Deportivo, a Les Corts, el 31 de maig del 1931. Aquell partit es jugava amb una evident voluntat conciliadora, després d’un article publicat pocs dies abans al diari val·lisoletà El Norte de Castilla, signat per l’anticatalanista Juan Royo Villanova, que atacava sense miraments Macià i les aspiracions d’autogovern a Catalunya. El president de la Generalitat havia respost mirant de posar pau i el Barça va voler reforçar aquest missatge organitzant aquella trobada esportiva que, per cert, només va tenir ressò en els mitjans catalans.