Justin Anderson: “L’energia del Palau pot ser aclaparadora”

El Palau Blaugrana està a poques hores d’acollir el primer duel d’Eurolliga del curs. L’ALBA Berlin serà el rival d’aquest divendres (20.30 hores) en una cita en que s’intentarà aconseguir la primera victòria europea del curs. I l’afició, com va passar en el partit de Lliga Endesa contra el Covirán Granada, té com a al·licient veure en acció els cinc jugadors nous d’aquest curs.

Un d’ells, Justin Anderson, es mostra molt il·lusionat amb aquest curs en una entrevista amb Barça One. A continuació reproduïm les frases més destacades de l’entrevista:

La derrota de Kaunas

“Cada primer partit a casa del rival és molt difícil. Tothom està molt motivat i és molt difícil guanyar fora de casa”.

“Després de perdre a Kaunas, crec que vam respondre bé davant el Lleida, que era el seu primer partit d’ACB a la seva pista després de 19 anys. I la seva afició va ser increïble, tant sorollosa com la de Zalgiris”.

“Nosaltres no dormim després d’aquests partits. Molta gent no ho sap. Ens costa dormir després de no guanyar. Però cal l’adversitat per poder créixer. Has de poder aprendre per poder ser el millor. El partit del Zalgiris no ens ha de preocupar. En podem aprendre i corregir els errors”.

“Per a mi, el més important va ser com vam respondre a aquell test. Aquesta és la conclusió que vaig treure”.

A punt per tornar al Palau

“Estem preparats. Estem entrenant bé. Crec que als aficionats els agradarà el que veuran el divendres”.

“Estem entenent el que vol l’entrenador en els partits. El partit de Kaunas ja l’hem deixat enrere i ja tenim ganes de tornar a jugar al Palau”.

“Hem de controlar el que podem controlar nosaltres. És molt important. És transmetre energia a la pilota de bàsquet i, si la movem bé, hi haurà bona energia en l’ambient. I si ho barreges amb els Dracs i l’afició del Palau, hi haurà molta energia i això serà aclaparador pels rivals”.

“Al Palau, a la pista on juguem, pots sentir la història. L’afició espera venir aquí i veure un bon partit. L’afició sempre està a l’alçada i ens toca a nosaltres estar-hi també. Son dues coses que van juntes”.

La dificultat de l’Eurolliga

“L’Eurolliga és especial perquè s’assembla a l’NBA. He tingut la sort de jugar-hi i també al bàsquet universitari. L’Eurolliga és molt intensa, a cada jugada hi ha molta pressió i requereix molta estratègia. Els entrenadors son molt intel·ligents, fan molt ajustos. I acaba sent la teva voluntat contra la seva. Això és cada nit, a la part alta i a la part baixa. No hi ha partits fàcils a l’Eurolliga i crec que això és el que fa que sigui una competició especial”.

“Quan estàs enamorat del bàsquet, quan entrenes i et prepares durant l’estiu, vius per jugar partits. No ho veig el calendari om una cosa negativa, tenim l’oportunitat de jugar tres partits a la setmana, de créixer i de preparar-nos pel final de temporada. És un privilegi, estem ben entrenats i preparats”.

“Nosaltres sabem que cap partit serà fàcil. Confio en que podem guanyar l’Eurolliga, per suposat. Però no m’agrada mirar més endavant del proper partit. I ara ve l’ALBA de Berlín. Entenc que el procés és més important. Així que no penso gaire en el futur. El nostre treball durant la temporada ens permetrà poder respondre a aquesta pregunta”.

L’adaptació a l’equip

“Em trobo molt bé, la temporada passada vaig arribar tard al Breogán (al novembre) i després vaig acabar al València. Em van llençar als lleons i em vaig haver d’espavilar. Quan arribes a mitja temporada, l’equip ja es coneix i tu ets el jugador nou, acabes jugant per tu mateix i per demostrar als companys que ets un bon jugador. Però quan comences de zero a principi de temporada, l’únic que importa és l’equip”.

“Aquí em sento molt més com a casa. Em sento part de l’equip. Vam fer la pretemporada, vam anar a Xina, vaig poder conèixer els companys i vam competir a la Lliga Catalana. Em sento part d’un equip. I quan surto a buscar un cafè, la gent em saluda. Em sento molt bé a Barcelona. La manera que això continuï així és tenint èxits. I això és el que vull. Jugues per una cosa més gran que tu”.

“Com a família, cada vegada estem més connectats. I això es nota. Estem en una fase de coneixença i això no passa només el primer dia. Ara estem en el segon mes i hem avançat molt respecte el punt de partida. Som un grup molt unit, però no només els americans. Estem connectant i descobrint el que necessitem per aportar energia, esforç i treball per a l’equip”.

“Està sent una experiència agradable i m’està anant bé, però tot serà millor al final de la temporada quan aconseguim el nostre objectiu. I això és el que tinc ganes de veure, la reacció d’aquesta ciutat quan guanyem. L’únic que faig és estar centrat en el dia a dia per aconseguir aquest objectiu i veurem on estem al final de la temporada”.

Anderson com a jugador

“Puc aportar energia, esforç, treball per a l’equip, físic, tir, etc. I el més important de tot, defensar el millor jugador rival. Un jugador com l’Scottie Pippen, el que vol fer la feina bruta. No tinc cap necessitat de ser ‘el jugador’. Necessitem jugar tots l’un per l’altre. I he de ser un exemple en això, tant si jugo zero com 40 minuts. Vull ajudar a l’equip”.

“A mi m’encanta competir. També celebro les accions dels meus companys. El bàsquet és un joc i ha de ser divertit. I vull que continuï sent així. Quan no em diverteixi no sé si seguiré jugant”.

El Barça com a Club 

“Sé que això és el Barça. I conec el Barça des de petit. I és un lloc on hi ha moltes expectatives i molta humilitat. Veig com juga Lamine Yamal i tot l’equip de futbol. He conegut un jugador d’handbol i sento la humilitat que té tothom. Hi ha voluntat per guanyar i també per treballar. Sento que puc formar part d’un sistema com aquest”.