Reial Madrid - Barça: Supermaneta (2-5)

El Barça és campió de la Supercopa... i de quina manera! Els culers s'han tornat a regalar un Clàssic per a la història a la final, amb una maneta (2-5) espectacular contra el Reial Madrid. Ha estat, a més, un partit on s'ha vist tota la voracitat d'un equip afamat i la maduresa per a defensar-se durant més de mitja hora amb un menys. Amb aquesta, la quinzena, guanyada Jiddah, els blaugrana reafirmen el seu domini de la competició.

Mateixos onzes que a la semifinal

Els dos entrenadors han complert la màxima que diu que no cal tocar allò que funciona, i tant Flick com Ancelotti han confiat d'inici en els mateixos en qui ho van fer a les semifinals. L'espectacle que ha il·luminat amb foc i drons els minuts previs a la final s'ha traslladat també al partit, amb un gran Barça des del xiulet inicial. En els primers quatre minuts, el Madrid li agraïa a Courtois que no s'hagués mogut encara el marcador, amb el belga sent clau per a desviar dues ocasions perilloses de Lamine i, sobretot, un cop de cap de Raphinha (que no seria l'últim de la nit).

Mbappé desperta la bèstia

Tot i això, quan encara es lamentaven aquests dos intents, el Barça s'ha vist per sota en el marcador, per culpa d'un contracop que ha conduït i definit Mbappé (1-0, min. 5). Els blancs havien avisat els dies previs que volien que aquest Clàssic fos una revenja després del 0-4 del Bernabéu, i avançant-se en el marcador havien donat un primer pas... que acabaria sent l'únic. Perquè si els merengues anhelaven la venjança, els culers només volien jugar a futbol. I quan ho fan bé, són imparables. El gol de Mbappé no ha alterat el pla traçat per Flick, que s'ha traduït en un degoteig constant d'arribades als dominis de Courtois.

La màgia de Lamine empata la final

El belga, primer ha vist com el xut creuat de Raphinha sortia desviat per molt poc, minuts abans de tenir el privilegi de recollir del fons de la xarxa una pilota que Lamine Yamal ha convertit en art. Lewandowski ha vist com trencava a l'espai la joia, i ell s'ha encarregat de la resta. Una finta per aquí, una altra per allà, i xut creuat davant el porter per a empatar i tornar a deixar el seu segell davant el món del futbol (1-1, min. 22). Ara, també l'Àràbia Saudita ha caigut rendida als seus peus. Amb l'empat, el Madrid ha reaccionat i ha hagut d'aparèixer Szczęsny per a frenar-los, en uns minuts desgraciats per al Barça, amb la lesió d'Iñigo Martinez, que ha deixat el seu lloc a Araujo.

Èxtasi previ a la mitja part

L'uruguaià ha entrat molt bé al partit, elevant el llistó defensiu, i els de Flick han recuperat el tempo del joc. I, a partir d'aquí, la bogeria absoluta abans del descans. Una bogeria per partida triple. Camavinga ha col·laborat en el segon gol, amb un penal claríssim sobre Gavi, i Lewandowski ha fet la resta. Definició perfecta del polonès, que ha marcat el seu gol número 26 de la temporada, igualant ja els registres de l'anterior, per a posar els seus per davant, amb tot mereixement (1-2, min. 37). I gairebé sense temps per a pair el segon ha caigut el tercer.

Kounde ha vist una passada llarguíssima que només ha sabut llegir ell... i Raphinha, que li ha tirat una desmarcada que era un acte de fe al segon pal, esperant que la pilota del francès passés per sobre de tothom i acabés al cap del brasiler. Dit i fet. Ha volat, ha mesurat i ha marcat un golàs (1-3, min. 39). No seria l'últim de la primera part. Gil Manzano ha decretat un afegit etern, de nou minuts, i en l'última jugada, d'un córner a favor dels blancs s'ha passat a la quarta estocada culer. Lamine ha estat més llest que ningú robant-la a prop de l'àrea pròpia, ha habilitat en velocitat a Raphinha i aquest ha vist l'arribada de l'incombustible Balde, que s'ha disfressat de davanter (1-4, min. 45+10), per a tancar una primera meitat antològica.

Raphinha signa la maneta

I la segona no podia començar millor. Després d'un ensurt en forma de pal de Rodrygo, l'altre brasiler que porta l'11, el nostre Capitão, s'ha tornat a lluir. La màgia de Pedri ha trobat Raphinha a l'espai i aquest, lluny de posar-se nerviós dins l'àrea, li ha fet el que ha volgut a Tchouaméni i ha tornat a batre Courtois (1-5, min. 48). Amb gairebé mig partit per davant el marcador del King Abdullah reflectia una Supermaneta, però quedava encara una petita dosi de patiment per als barcelonistes. Aquesta ha arribat amb l'expulsió de Szczęsny, que ha arribat tard en una sortida per a intentar frenar Mbappé.

Mitja hora de control i Supercampions!

Era el minut 57, i Flick s'ha vist a reconfigurar l'equip, retirant Gavi i Lamine Yamal perquè entressin Iñaki Peña sota pals i Dani Olmo. I, per a desgràcia seva, la primera acció d'Iñaki ha estat el gol merengue, en la falta que havia provocat l'expulsió. Rodrygo ha xutat molt potent al pal del porter, que tot i fregar-la no ha pogut evitar que acabés a dins (2-5, min. 60). El Madrid s'ha encomanat a l'èpica per a creure que podia remuntar-li quatre gols a aquest Barça, mentre els culers s'han dedicat a mostrar una maduresa espectacular per a rebaixar les revolucions del partit. I ho han fet a la perfecció. S'han defensat amb ordre, multiplicant-se en les ajudes i avortant tota mínima opció de perill.

Mitja hora d'exhibició defensiva, amb el segell de Flick, que ha acabat de posar la cirereta a una Supercopa que ja és al palmarès del FC Barcelona, juntament amb les altres 14 que el fan seguir sent els reis de la competició. I per si no n'hi hagués prou amb la maneta i el trofeu, aquest l'ha acabat aixecant el primer capità, Ter Stegen, que es va desplaçar per poder estar amb els seus companys i aquests li han regalat un momentàs, aixecant la Supercopa al cel de Yeda.