Joan Laporta i Estruch (2003-2010)

Laporta va acabar molt per davant de Lluís Bassat, que va assolir 16.412 vots, i dels altres quatre candidats que van concórrer en unes eleccions amb el  54,7% de participació.

Amb Laporta va arribar al Club una generació de dirigents joves i dinàmics que van generar un autèntic revulsiu a l’Entitat. Van posar en circulació l’expressió del cercle virtuós, que tractava d’enfortir el Club econòmicament i socialment per fer possible un equip esportivament guanyador que en realimentaria la dimensió social. A partir d’aquest concepte la directiva va posar en marxa la campanya de captació de socis anomenada El Gran Repte, alhora que es va proposar eradicar els grups violents del Camp Nou.

Paral·lelament es posaven en marxa altres mesures innovadores, com la celebració de sessions de la Junta Directiva en diferents llocs de Catalunya, i, a més, es reforçava la comunicació del Club, amb la revitalització de la revista barça i una decidida empenta a la televisió del FC Barcelona, que es va anomenar Barça TV. També s’encetava una nova etapa a la Fundació, marcada per un canvi d’orientació i que passava a convertir-se en la identitat social per excel·lència del FC Barcelona, en l’ànima del Club, amb objectius més ambiciosos i nous programes d’actuació. Sota el mandat de Laporta es van potenciar els valors amb els quals tradicionalment s’ha identificat el Barça: el catalanisme, el civisme, la solidaritat i la universalitat.

Esportivament, la primera temporada, amb Frank Rijkaard a la banqueta, va significar la incorporació del brasiler Ronaldinho, que va generar grans expectatives, i l’equip va tenir una clara línia ascendent, fins a quedar segon a la Lliga. El curs següent, el 2004/05, van destacar les incorporacions dels jugadors Eto’o i Deco, peces clau per assolir el títol de Lliga, que feia sis anys que no s’aconseguia. Les expectatives d’aquell equip es van confirmar la temporada següent, quan, a més de repetir el títol de Lliga, es va guanyar la final de la Champions, disputada a París amb l’Arsenal, de manera que el Club aconseguia la segona Copa d’Europa del seu palmarès.

La interpretació per part de la justícia que els primers vuit dies del mandat, del 22 al 30 de juny del 2003, equivalien a una temporada completa, va obligar la Junta Directiva a convocar eleccions al setembre del 2006, en un moment de màxima popularitat de la directiva, que havia assolit dues Lligues i una Champions. Laporta, que es va presentar a la reelecció, va aconseguir 8.994 signatures de suport i va ser l’únic precandidat que va passar el tall, de manera que va quedar automàticament reelegit. 

La temporada 2006/07 va començar amb la signatura de l’acord amb l’Unicef, pel qual el Club es comprometia a col·laborar econòmicament amb l’associació per a la protecció de la infància, i a més lluiria el seu anagrama a la samarreta del primer equip de futbol. Es tractava d’un plantejament inèdit que volia reforçar l’estratègia de convertir el Barça en més que un club al món i que l’omplia de contingut. Esportivament la temporada va significar un cert desgast. Tot i aconseguir la Supercopa d’Espanya, l’eliminació a la Copa del Rei a mans del Getafe i la pèrdua de la Lliga en els darrers partits van portar un cert desànim, que la Junta va intentar mitigar amb el fitxatge d’Henry, al qual després es van afegir Touré Yaya i Abidal.

En encetar la nova temporada (2007/08) el Club celebrava el 50è aniversari del Camp Nou, efemèride que es va aprofitar per promoure un concurs internacional de projectes per a la seva remodelació, que va guanyar l’arquitecte britànic Norman Foster, encara que el projecte mai es va poder portar a terme per les dificultats tècniques i urbanístiques que van sorgir. També en aquells moments el Club va ser un dels promotors de l’European Clubs Association (ECA), presidida per Karl-Heinz Rummenigge i de la qual Joan Laporta va esdevenir vicepresident. D’altra banda, la trajectòria esportiva va ser més decebedora que la temporada anterior i aviat es va veure que el funcionament de l’equip no era òptim. El cicle de Rijkaard arribava a la seva fi; a contracor, Laporta el va haver de destituir, i també va marxar Ronaldinho, el jugador que havia simbolitzat el retorn de la il·lusió el 2003.

Al juny del 2008 va ser presentat el nou entrenador, Josep Guardiola, en qui la Junta havia confiat un any abans com a entrenador del filial Barcelona B, equip que va aconseguir pujar a Segona Divisió B. En un clima de desànim per aquell final de temporada, un grup de socis van tirar endavant la iniciativa d’un vot de censura contra la Junta Directiva, que va aconseguir les signatures necessàries per forçar la votació, que es va celebrar el 6 de juliol del 2008. Van votar 39.389 socis i el 60,6% es van manifestar a favor del vot de censura, xifra inferior al 66,6% de vots necessaris segons els Estatuts per forçar la dimissió de la directiva. Després d’aquest resultat, vuit directius van abandonar la Junta, però el president Laporta va cobrir les vacants i va continuar el seu mandat, ratificat al mes d’agost per l’Assemblea de Compromissaris.

Després d’aquesta complexa etapa començava la temporada esportiva més brillant de la història del Club, en què el primer equip de futbol va assolir l’èxit en totes les competicions en què participava, amb alguns partits memorables, com la victòria per 2-6 al Santiago Bernabéu. L’equip va guanyar la Copa del Rei; després, la Lliga, i, finalment, la Champions, la tercera Copa d’Europa en la història de l’Entitat, a la final disputada a Roma davant el Manchester United. En iniciar-se la temporada següent aquest palmarès es va ampliar fins a convertir-se en l’equip de les Sis Copes, gràcies als èxits a la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i, finalment, el Mundial de Clubs –assolit a Abu Dhabi davant l’Estudiantes de la Plata per 2-1–, l’únic trofeu que el Club no havia guanyat mai. A aquest brillant 2009 el president Laporta encara va poder afegir-hi un nou èxit el curs 2009/10, amb un nou títol de Lliga.

En definitiva, en les set temporades de la presidència de Joan Laporta l’equip de futbol va guanyar un Mundial de Clubs, dues Copes d’Europa, una Supercopa d’Europa, quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya i tres Copes Catalunya. En l’àmbit econòmic i social, l’evolució de les dades és també significatiu: el pressupost va passar de 170 a 405 milions d’euros, i la massa social, dels 106.135 als 173.701 socis.