Josep Lluís Núñez (1978-2000)

Els candidats Ferran Ariño i Nicolau Casaus, amb 9.527 i 6.202 vots, respectivament, no van poder superar els 10.352 vots que convertien Josep Lluís Núñez en el 38è president de la història del FC Barcelona. L’1 de juliol del 1978 començava el seu mandat.

Malgrat que, a diferència de la majoria de presidents anteriors, no havia estat mai directiu del Club, aquest destacat empresari del sector immobiliari va aconseguir guanyar, amb el seu lema Per un Barça triomfant, uns comicis que van significar l’inici de l’etapa presidencial més llarga de la història del FC Barcelona.

El primer gran objectiu de Josep Lluís Núñez va ser el sanejament de l’economia de l’Entitat. A més, Núñez es va proposar fer del FC Barcelona la institució futbolística més gran del món. Durant els seus 22 anys de presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de manera espectacular, va remodelar el Camp Nou i el seu entorn, va construir una residència per als jugadors del planter a la Masia (1979), el Miniestadi (1982) i el Museu (1984).

Amb Núñez al capdavant del Club, l’equip de futbol va conquerir un gran nombre de títols, tant a les competicions estatals com a les europees. A més, les altres tres seccions professionals existents aleshores –bàsquet, handbol i hoquei patins– van consolidar el seu protagonisme i van convertir-se en equips capdavanters en l’àmbit europeu.

Un any després que Josep Lluís Núñez accedís a la presidència, el Barça va aconseguir la Recopa d’Europa de Basilea, el primer gran títol de la seva etapa, amb una presència importantíssima d’afeccionats, que van protagonitzar una de les expedicions més importants i recordades, amb 30.000 persones desplaçades a la ciutat suïssa. El 1982 l’equip que llavors dirigia Udo Lattek va guanyar la segona Recopa d’Europa imposant-se a l’Standard de Lieja a la final disputada al Camp Nou, que aquell any seria una de les seus del Campionat del Món, motiu pel qual l’Estadi es va tornar a ampliar. El FC Barcelona arribava per primer cop a la seva història als 100.000 socis, i l’important potencial econòmic que començava a adquirir l’Entitat va permetre a Núñez fitxar el que en aquells moments era considerat el millor jugador del món: Diego Armando Maradona.

El Club continuava creixent, i la temporada 1984/85 Núñez va poder celebrar el seu primer títol de Lliga com a president. Posteriorment vindrien temps difícils amb la derrota a la final de la Copa d’Europa del 1986, disputada a Sevilla, que va crear una enorme desil·lusió i la primera gran crisi de la seva etapa al capdavant de l’Entitat, el conegut com a Motí de l’Hesperia (1988), una rebel·lió dels jugadors del primer equip per motius econòmics que acabaria amb l’acomiadament de la pràctica totalitat de la plantilla.

Aquest fet va significar l’inici d’una nova etapa en el mandat de Josep Lluís Núñez. La directiva va fitxar Johan Cruyff perquè fes un equip campió, i l’holandès va construir el Dream Team, que va meravellar tota l’Europa futbolística amb el seu joc espectacular i va conquerir l’anhelada Copa d'Europa a Wembley, al maig del 1992, a més d’adjudicar-se quatre Lligues consecutives, entre altres títols. Esportivament, aquesta va ser, sens dubte, l’època més brillant. Mentrestant, era reelegit president per tercera vegada, ja que va superar Sixte Cambra per 25.441 vots a 17.609 en el procés electoral del 1989.

Després de vuit anys, les desavinences entre tècnic i president van fer que el 1996 Núñez posés punt final a l’era Cruyff i es contractés Bobby Robson. La temporada que l’entrenador britànic va dirigir el Barça va estar marcada per la presència a l’equip del jugador brasiler Ronaldo, que durant aquella campanya en què va vestir la samarreta blaugrana va fer les delícies dels aficionats i va contribuir decisivament a la consecució de la Recopa d’Europa, la Copa i la Supercopa d’Espanya.

Aquell mateix any, el 1997, Núñez va ser reelegit per última vegada en obtenir el 76 per cent dels vots davant el 16 per cent de l’altre candidat, Àngel Fernández. Pocs mesos després, al març del 1998, el màxim dirigent del Club va haver de superar una moció de censura presentada per la plataforma opositora l’Elefant Blau.

Paral·lelament, el tècnic holandès Louis van Gaal anava conformant una plantilla que va donar dues Lligues i una Copa en les dues primeres temporades, els anys 1997-99. Però la sequera de títols en el tercer any del tècnic a la banqueta blaugrana, combinada amb certa falta de sintonia amb l'afició, va precipitar el final de la primera etapa de Van Gaal. Malgrat l’èxit de la celebració del Centenari, l’any 1999, el clima social estava força enrarit, motiu pel qual Núñez va decidir deixar el càrrec i convocar eleccions anticipades per al juliol del 2000. Així, va abandonar la presidència després de 22 anys al capdavant del Club.

Josep Lluís Núñez va morir a Barcelona el 3 de desembre de 2018 a l'edat de 87 anys.