Joan Soler i Julià (1939-1940)

El doctor Joan Soler va acceptar encapçalar aquesta Comissió i el 6 de maig del 1939 es va convertir en el primer president de l’Entitat en la nova època que s’obria després de la guerra.

Els directius que van acompanyar Soler en la difícil tasca de rellançar el Club van ser homes que ja havien treballat per al Barça, com Jaume Guardiola, que en va assumir  una vocalia, i Joan Bargunyó, que en va ser designat tresorer. Però dintre la Comissió Gestora també hi havia tres directius d’adscripció falangista imposats pel règim, la tasca dels quals era exercir un rígid control sobre totes les activitats del FC Barcelona. La vigilància a què les autoritats van sotmetre l’Entitat va ser tan forta que, fins i tot, entre el 18 de maig de 1939 i el 9 de febrer de 1940 la policia va obrir una fitxa específica dedicada al Barça.

En aquestes condicions tan difícils, Joan Soler va intentar tirar endavant una gestió orientada a recuperar els socis perduts –havien baixat fins a 3.486–, reobrir el camp de Les Corts, reorganitzar el treball administratiu i refer la plantilla. En aquest sentit, la política del president blaugrana va ser reforçar el planter, i per això el primer entrenador després de la guerra va ser Josep Planas, un tècnic de la casa amb grans coneixements sobre el futbol base català.

Després de gairebé un any de mandat, el Comitè Olímpic Espanyol i el Consell Nacional d'Esports van decidir unilateralment el relleu de Joan Soler al  capdavant del Futbol Club Barcelona, i el 13 de març del 1940 van col·locar a la presidència Enrique Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, un home totalment afí al règim i sense cap lligam amb el Club.