Francesc Xavier Casals (1937-1939)

Francesc Xavier Casals (Badalona, 1880 – Barcelona, 1954) va ser el president del Barça un cop el Comitè d’Empleats va cessar en les seves funcions al novembre del 1937. Casals es va mantenir en el càrrec fins a la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes el 26 de gener del 1939.

Conseller de Treball al govern de la Generalitat presidit per Francesc Macià els anys 1932-1933, Casals tenia una dilatada experiència als òrgans rectors del FC Barcelona, ja que havia estat directiu a les juntes d’Esteve Sala i Josep Suñol (1934-1936) i màxim responsable del Comitè d’Empleats (1936-1937).

El balanç de la presidència de Casals durant la Guerra Civil no va poder ser millor tenint en compte les circumstàncies extremes que es van haver de viure. El FC Barcelona va ser el club de tot l’Estat espanyol –d’ambdós bàndols– que més bé es va gestionar durant el conflicte bèl·lic. Va donar ple suport a la legalitat democràtica amb actes de tota mena i va mantenir plenament la seva activitat esportiva. En aquest sentit, va guanyar un Campionat de Catalunya i una Lliga Catalana.

Casals va ser el president del FC Barcelona fins a l’entrada a Barcelona, el 26 de gener del 1939, de les tropes feixistes, les quals va esperar amb tota serenitat i valentia. Fidel al seu club, n’havia prolongat la vida quotidiana fins on va ser possible, ja que l’últim partit a Les Corts abans de la caiguda de la Ciutat Comtal es va jugar el 8 de gener del 1939. Malauradament, un cop acabada la Guerra Civil, Francesc Xavier Casals va ser empresonat pel règim franquista pels seus antecedents republicans i catalanistes.