Arcadi Balaguer (1925-1929)

Industrial aristòcrata –era Baró d’Ovilvar–, monàrquic i amic personal del rei Alfons XIII, va arribar a la presidència una setmana abans que acabés la clausura governativa per sis mesos de totes les activitats al FC Barcelona, després de l’esbroncada a l’himne espanyol que va tenir lloc el 14 de juny del 1925 al camp de Les Corts.

Barcelonista fins al moll de l’os i ben vist per les autoritats, era l’home indicat per agafar el relleu de Joan Coma, president interí després de la forçada dimissió de Joan Gamper. Eren aquells uns moments molt difícils i delicats, però Arcadi Balaguer i la seva Junta van demostrar una gran capacitat per superar la conjuntura i, alhora, per emprendre una reorganització interna de l’Entitat.

La seva excel·lent labor va ser reconeguda quan, al març del 1929, havent dimitit del seu càrrec, la nova Junta Directiva li va concedir la Medalla del Mèrit del FC Barcelona. Sota el mandat de Balaguer, l’equip, quallat de grans jugadors i immers en plena edat d’or, va guanyar tres Campionats de Catalunya (1925/26, 1926/27 i 1927/28) i dos d’Espanya (1925/26 i 1927/28). Els punts negatius d’aquesta etapa van ser la forçada desvinculació del FC Barcelona de la identitat catalana i la també obligada marginació de Joan Gamper, convertit en cap de turc per part de la dictadura de Primo de Rivera.