Enric Cardona (1923-1924)

Pocs mesos després va començar la dictadura de Miguel Primo de Rivera, i el Barça, com a defensor del nacionalisme català, es va convertir en un club perseguit. Com a conseqüència d’això, la directiva va fer una crida a l’afició perquè es comportés amb correcció i no entrés en provocacions per tal d’evitar mals majors...

La presidència de Cardona va estar marcada per la trajectòria de l’equip. La temporada va començar bé, ja que el Barça es va proclamar campió de Catalunya amb autoritat, atès que va guanyar els deu partits que va disputar. La superioritat demostrada pels blaugranes va desfermar l’eufòria entre els socis, però a les semifinals del Campionat d’Espanya el Reial Unió d’Irun va eliminar el Barça golejant-lo per 6-1. Aquesta desfeta va provocar que els jugadors publiquessin una carta en un diari esportiu on van demanar disculpes a l’afició. L’1 de juny del 1924 Cardona va deixar el càrrec i va cedir la presidència a Gamper, que l’acceptaria per darrer cop.