Gaspar Rosés (1916-1917 / / 1920-1921 / / 1930-1931)

El fet més recordat d'aquest mandat, que es va allargar fins al 17 de juny del 1917, és l'anomenat cas Garchitorena. El Barça va inscriure aquest jugador com a espanyol, ignorant que en realitat era argentí, ja que Garchitorena havia falsificat els seus papers quan va arribar al nostre país. Com que era estranger no podia participar en el Campionat de Catalunya, però el cert és que va disputar la majoria de partits. A punt d'acabar la competició l'Espanyol va descobrir la irregularitat i ho va denunciar a la Federació Catalana de Futbol, que presidia el màxim mandatari del nostre Club.

Això, però, no va impedir que l'estament federatiu decidís anul·lar els punts sumats pel Barça en els partits en què havia jugat Garchitorena i fer-los repetir. Els blaugranes s'hi van negar i d'aquesta manera van perdre un campionat que tenien guanyat. Tot plegat va provocar que Rosés dimitís tant del seu càrrec al capdavant de la Federació Catalana com de la presidència del FC Barcelona.

Tres anys després, el 27 de juny del 1920, Gaspar Rosés va ser novament elegit per dirigir l'Entitat. Aquest segon mandat va ser més agraït, ja que l'equip es va adjudicar el Campionat de Catalunya. L'èxit, però, no es va poder repetir al campionat estatal, ja que una nova cacicada de la Federació va propiciar que els blaugranes es retiressin de la competició.

En l'àmbit extraesportiu cal destacar la creació d'una comissió per començar a dissenyar el projecte de construcció d'un nou terreny de joc, ja que el del carrer Indústria havia quedat petit. El 17 de juliol del 1921 Rosés va abandonar el càrrec.

L'última etapa al capdavant de l'Entitat, que va començar el 30 de juny del 1930, va estar marcada per la mort del fundador del FC Barcelona, Joan Gamper, el 13 d'octubre d'aquell any, i també pels conlictes constants en el si de la directiva, tal com ho demostra el fet que en poc més d'un any Rosés va encapçalar tres juntes gairebé diferents. En l'àmbit esportiu cal destacar la consecució del Campionat de Catalunya, com a fet més positiu, i la desfeta (12-1) a San Mamés com a dada més negativa. Finalment, el 22 d'octubre del 1931 Gaspar Rosés va deixar definitivament la presidència del Club.