Carles Puyol
Força, abnegació, cor i amor als colors blaugrana van ser els seus trets distintius, i el van fer imprescindible a la defensa barcelonista durant molts anys. Quan Puyi es va retirar en acabar la temporada 2013/14 feia molts anys que havia esdevingut un ídol per a l’afició culer.
Carles Puyol, que va desenvolupar tota la seva trajectòria professional íntegrament al Barça, va fer els primers passos com a futbolista a l’equip del seu poble natal, la Pobla de Segur. Amb el pas dels anys va començar a demostrar que tenia molta projecció, i el curs 1995/96, amb 17 anys, va incorporar-se al futbol base del Barça i a la residència de la Masia.
Molt aviat es va convertir en una de les peces bàsiques del Barça B, i el 2 de octubre del 1999 es va fer realitat el seu somni de debutar amb el primer equip. Des d’aleshores, Puyol va començar a entrar regularment a les convocatòries fins al punt de convertir-se en la referència del lateral dret blaugrana, encara que, gràcies al seu afany de superació i a la seva gran capacitat de treball, va adaptar-se també a la posició de defensa central, en la qual al capdavall acabaria consolidant-se, tant al Barça com a la selecció espanyola.
Amb tot, Puyol no va poder guanyar el seu primer títol important amb el Barça fins a la temporada 2004/05. Ja com a primer capità del Barça i com un dels membres de la columna vertebral de l’equip de Rijkaard, Carles Puyol va poder alçar el trofeu de campió de Lliga al Camp Nou. D’aquesta manera, el defensa català feia realitat un somni que es va veure rubricat amb la Champions League de París 2006. Element clau del gran Barça de l’època de Josep Guardiola, durant els seus dos darrers anys com a jugador blaugrana les lesions van acabar per passar-li factura malgrat el seu indesmaiable punt d’honor. Quan va penjar les botes, Puyol era el segon jugador de la història del Barça amb més partits jugats, només superat per Xavi Hernández.
Més enllà dels títols i dels èxits individuals, la seva trajectòria també es pot resumir en gestos simbòlics. Entre molts altres, en destaquen dos: el seu petó al braçal de capità després de marcar un gol al Santiago Bernabéu en l’històric 2-6 del 2009 i el dia que va cedir a Éric Abidal la possibilitat d’aixecar la Champions del 2011 al nou Wembley.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1999-2014
- Partits jugats: 663
- Gols marcats: 23
Títols
- 2 Mundials de Clubs (2009/10 i 2011/12)
- 3 Champions League (2005/06, 2008/09 i 2010/11)
- 2 Supercopes d’Europa (2009/10 i 2011/12)
- 6 Lligues (2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010/11 i 2012/13)
- 2 Copes del Rei (2008/09 i 2011/12)
- 6 Supercopes d’Espanya (2005/06, 2006/07, 2009/10, 2010/11, 2011/12 i 2013/14)
- 6 Copes Catalunya (1999/2000, 2003/04, 2004/05, 2006/07, 2012/13 i 2013/14)