Paulino Alcántara

La seva característica figura, amb una enganyosa constitució feble i el mocador blanc penjant del pantaló, el va fer molt popular entre els afeccionats fins al punt que se’l pot considerar la primera figura mediàtica de la història blaugrana i el crac que va posar les bases de l’edat d’or del FC Barcelona dels anys vint amb Samitier, Zamora, Sagi, Piera i tants altres.

La fama del seu fortíssim xut va traspassar fronteres quan el 30 d’abril del 1922, en el partit França-Espanya, va disparar tan durament a gol que la pilota va perforar la xarxa. Des de llavors se’l va conèixer com el Trencaxarxes, i durant molts anys els nens barcelonins, quan començaven a jugar a futbol, somiaven a foradar la xarxa contrària com una vegada havia fet aquell mític davanter filipí.

Va penjar les botes el 3 de juliol del 1927 per tal de dedicar-se a la seva professió de metge. Aquell dia va rebre un ben merescut homenatge per part de l’afecció barcelonista al camp de Les Corts. Però no va ser un adeu definitiu al món del futbol, ja que va ser directiu barcelonista del 1931 al 1934. Alcántara té la particularitat de ser el primer futbolista del Barça que ha escrit unes memòries, cosa que va fer el 1924 quan encara era jugador en actiu.

Trajectòria

• Temporades al Club: 1912-1927
• Partits jugats: 399
• Gols marcats: 395
  
  

Títols

• 5 Campionats d’Espanya (1912/13, 1919/20, 1921/22, 1924/25 i 1925/26)
• 10 Campionats de Catalunya (1912/13, 1915/16, 1918/19, 1919/20, 1920/21, 1921/22, 1923/24, 1924/25, 1925/26 i 1926/27)