Josep Guardiola (2008 - 2012)

Josep Guardiola, un dels jugadors més importants de la història blaugrana, va agafar les regnes del primer equip el 17 de juny del 2008, després d’una brillant temporada al capdavant del Barça Atlètic, equip amb el qual va assolir l’ascens de Tercera Divisió a la Segona B. “No puc prometre títols, però puc dir que persistirem fins al final i que estareu orgullosos de nosaltres”, va afirmar el dia del seu primer Gamper. I la va encertar.

El quinzè tècnic català de la història del Club va arribar al primer equip amb la missió de fer oblidar dos anys en què l’equip no va aixecar cap títol. Per fer-ho, va aplicar el mateix esquema de joc que va tastar al Barça com a jugador i que el va fer triomfar al Barça Atlètic, el 4-3-3, per bé que de vegades va arribar a apostar per un sistema encara més audaç i ofensiu com és el 3-4-3.

El Barça de Guardiola i el seu segon, Tito Vilanova, només entenia un tipus de futbol. És el d’atac, el de possessió i associacions, que obligaven el rival a córrer darrere la pilota. És així com jugava el seu Barça –abans també el seu Barça Atlètic–, que superava en control de pilota i rematades a porta pràcticament tots els rivals a què s’enfrontava. El tècnic de Santpedor valorava el talent dels seus jugadors, però anteposava el treball i el sacrifici individual en benefici del col·lectiu. Entenia el futbol com un esport de grup en què ell era el màxim responsable dels resultats i, també, per tant, el líder d’aquest col·lectiu.

Josep Guardiola va demostrar ser un entrenador meticulós, que cuidava tots els detalls. Preparava els partits amb vídeos del rival i mai pensava més enllà del següent. Era un motivador brillant que treia el millor rendiment de cadascun dels homes de la seva plantilla. Aquesta filosofia el va tornar a dur a l’èxit amb el primer equip en el seu debut a Primera: la temporada 2008/09 el Barça va aixecar Copa, Lliga i Champions i va guanyar el mític triplet (era el primer equip espanyol a aconseguir-lo). Aquests tres títols, afegits als obtinguts durant la primera part de la campanya 2009/10 (Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs), van fer que el 2009 esdevingués el millor any de la història del Barça, el ja llegendari any de les Sis Copes.

Aquesta fita històrica va coronar Guardiola com el tercer entrenador –juntament amb Johan Cruyff i Josep Samitier– que aixecava la Lliga havent-la guanyat abans com a jugador del Barça. A més, es va convertir en el sisè home que aixecava la Champions havent-la assolit com a jugador, el primer tècnic que aconseguia el triplet al segle XXI i l’únic al món que ha guanyat sis títols en un any.

La temporada 2009/10, la segona de Guardiola al capdavant de la banqueta, va culminar amb la consecució del segon títol de Lliga consecutiu, el vintè de la història del Club. L’equip acabaria jugant-se la competició de la regularitat a l’últim partit, davant el Valladolid (4-0), i celebraria el títol el mateix dia, davant l’afició del Camp Nou, cosa que no succeïa des de la temporada 1993/94.

El devessall de títols no va parar, ja que la campanya 20010/11 es van conquerir la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la Champions. Per fi, la temporada 2011/12 van caure la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i la Copa del Rei. A la final d’aquesta darrera competició –al capdavall, l’últim partit de Josep Guardiola a la banqueta del Barça– l’equip va derrotar l’Athletic Club per 3-0, després d'oferir una primera mitja hora de joc extraordinari que per molts ha estat considerada la millor exhibició del Barça de Guardiola.

Durant aquesta època el Barça no només va triomfar, sinó que, a més, va esdevenir un corró. Com a dada ben significativa, en aquests anys es van batre més de quaranta rècords del futbol espanyol, europeu i mundial, i destaquen especialment els catorze títols obtinguts de dinou possibles, una fita inusitada a la història del futbol. Així mateix, va reunir una enorme col·lecció de títols individuals, entre els quals destaca el de Millor Entrenador de l’Any per la FIFA (2011).

COM A JUGADOR...

Abans de seure a la banqueta, Guardiola va destacar per la seva classe com a futbolista, amb una carrera que es va desenvolupar gairebé íntegrament al FC Barcelona, on va ingressar, a l’equip infantil, el 28 de juny del 1984. La temporada 1990/91 va alternar la seva presència entre el Barça Atlètic i el primer equip, i va debutar amb aquest últim el 16 de desembre del 1990 en partit de Lliga davant el Cadis. Des d’aquell dia i fins al final de la temporada 2000/01 Guardiola va ser sempre l’organitzador de l’equip a la posició de ‘4’.

La seva qualitat principal era la rapidesa de reflexos, ja que sempre sabia triar la millor opció a l’hora de moure la pilota. La seva posició al camp era tan bona que pràcticament mai no necessitava anar al xoc. Entre el seu abundant palmarès al Barça destaquen sis Lligues (1990/91, 1991/92, 1992/93, 1993/94, 1997/98 i 1998/99), una Copa d’Europa (1991/92), una Recopa d’Europa (1996/97) i dues Copes del Rei (1996/97 i 1997/98), entre altres títols. L’any 2001 va marxar al Calcio italià.

Va debutar a la Serie A amb el Brescia la temporada 2001/02, i d’allà va anar un any a la Roma per tornar després al club llombard. Més tard va provar dues aventures en altres continents: va jugar a l’Al-Ahly de Qatar, on es va estar dues temporades (2003/04 i 2004/05), i al Dorados de Sinaloa (Mèxic), on va acabar la seva carrera com a futbolista l’any 2006.