Josep Maria Bartomeu i Floreta (2014-2020)

Josep Maria Bartomeu i Floreta (Barcelona, 6 de febrer del 1963) es va fer soci del Barça el 20 d’abril del 1974. Va esdevenir president del Club el 23 de gener del 2014, després de la dimissió de Sandro Rosell. El fins aleshores vicepresident esportiu va assumir el càrrec, que va revalidar a les eleccions del 18 de juliol del 2015, quan la seva candidatura va guanyar amb 25.823 vots (gairebé el 55% dels vots), per davant de Joan Laporta, amb 15.615 vots (33%); Agustí Benedito, amb 3.386 vots (7%), i Toni Freixa, amb 1.750 vots (3%).

Abans d’arribar a la presidència, Bartomeu ja havia exercit diferents càrrecs directius al FC Barcelona. Entre el 2003 i el 2005 va ser directiu responsable de les seccions d’handbol i de bàsquet. Arran de les eleccions del 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu, càrrec que va ocupar fins al gener del 2014. Durant aquesta etapa el FC Barcelona va assolir la quarta Champions de la seva història, el segon Mundial de Clubs, a més de dues Lligues, una Supercopa d’Europa i una Copa del Rei, entre altres títols.

Sota la seva presidència, el primer equip de futbol va aconseguir 16 títols, entre els quals destaca especialment el segon triplet aconseguit en la seva història quan la temporada 2014/15, amb Luis Enrique com a entrenador, va guanyar Lliga, Copa del Rei i Champions League; els quatre títols al curs 2015/16, amb la Supercopa, el Mundial de Clubs i el doblet de la Lliga i la Copa del Rei; o el doblet (Lliga i Copa del Rei), amb Ernesto Valverde a la banqueta blaugrana.

Durant aquests anys van ocupar la banqueta del primer equip Tata Martino, Luis Enrique, Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman, i va tenir a Andoni Zubizarreta com a director esportiu i a  Robert Fernández, Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes com a secretaris tècnics. Durant el seu mandat es van viure moments molt durs amb la mort de Tito Vilanova.

Durant aquesta etapa els esports professionals del Club van guanyar 115 títols (16 de futbol, 9 de bàsquet, 39 d’handbol, 24 d’hoquei patins, 14 de futbol sala i 13 de futbol femení), una fita inèdita en la història del FC Barcelona.

El FC Barcelona va impulsar el Pla Estratègic 2015-2021, amb l’objectiu de convertir el Barça en la institució esportiva més admirada, estimada i global del món. Entre els elements importants d’aquest Pla destaquen el projecte Barcelona Innovation Hub, que ha esdevingut un centre del coneixement i innovació esportiva de referència, i el projecte Masia 360, per estendre la formació a tots els esportistes del Club. Segons aquest Pla Estratègic, el Club també aspirava a arribar als mil milions d’ingressos abans del final del mandat al 2021, una fita que s’hagués pogut aconseguir en la temporada 2019/20 segons preveia el pressupost aprovat en Assemblea, però no es va poder assolir a causa de la crisi de la Covid-19 que va provocar una caiguda generalitzada dels ingressos en tota la industria de l’esport. Els resultats econòmics de la temporada 2017/18 (914 milions d’euros d’ingressos), sí van convertir el FC Barcelona en un club ‘one billion dolars’ i en la primera entitat esportiva del món en superar per primera vegada aquesta barrera icònica.

Un altre dels reptes que va afrontar el president Bartomeu va ser el projecte de l’Espai Barça, que va ser referendat pels socis al referèndum del 5 d’abril del 2014, amb 27.161 vots favorables i 9.589 en contra. Es tracta d’un pla que inclou la remodelació del Camp Nou, la construcció d’un nou Palau Blaugrana, la transformació radical de l’entorn, l’enderrocament del Miniestadi i la construcció de l’Estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, aquests dos darrers punts ja materialitzats.

En línia amb l’objectiu de globalització fixat pel Pla Estratègic, el 6 de setembre del 2016 es va obrir una oficina del Club a Nova York, un revulsiu en l’abast internacional del Barça i una baula comercial fonamental per a l’obtenció de nous ingressos. Amb aquesta oficina i la que el Club tenia a Hong Kong des de l’octubre del 2013, el FC Barcelona va consolidar la seva dimensió global amb una presència operativa al llarg del planeta les 24 hores del dia.

Durant aquells anys el FC Barcelona va impulsar noves vies de negoci, com l’estratègia digital, amb projectes com la nova OTT, Barça TV+, el desenvolupament de continguts a través de Barça Studios, la plataforma e-Commerce de venda ‘online’, l’impuls dels e-Sports o la recerca de nou coneixement i nous ingressos a través del Barça Innovation Hub.

D’altra banda, sota la presidència de Bartomeu el Club va posicionar-se fermament a l’hora d’impulsar el paper de la dona a la societat, tenint com a estàndard la professionalització del FC Barcelona femení l’any 2015, un equip consagrat ja com un referent en l’àmbit estatal i europeu. Mitjançant el Grup Edelmira Calvetó s’ha reivindicat el paper de les dones en el nostre Club al llarg de la història i en el món de l’esport.

A nivell social, el FC Barcelona va esdevenir un Club plenament compromès amb el món que l’envolta, i especialment amb els nens i nenes més vulnerables gràcies a la tasca de la Fundació, que supera el milió i mig de beneficiaris, i que ha esdevingut un referent solidari i un actor humanitari en els temps que estem vivint.

En el transcurs d’aquests anys s’han consolidat programes socials com ‘T’Acompanyem’, el Partit Solidari, el Barça Desplaçaments, l’Espai d’Animació i l’Espai Jove, així com també s’ha impulsat la llista d’espera d’abonaments i s’ha lluitat contra l’ús fraudulent d’entrades i abonaments.

Pel que fa a les penyes barcelonistes, l’any 2015 se’ls va dotar d’un eficaç organisme com és la Confederació Mundial de Penyes, que reuneix trenta federacions i que ha aconseguit que el moviment penyístic sigui hores d’ara més eficient i més global.

Des del punt de vista institucional, en el marc d’uns anys marcats pel procés polític català, durant l’època del president Bartomeu, el FC Barcelona va defensar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a decidir com a dos principis innegociables.

Coincidint amb els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de l’any 2017 amb motiu de la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya, el president Bartomeu va decidir que el partit que aquell dia s’havia de disputar contra la UD Las Palmas al Camp Nou es jugués a porta tancada, un fet sense precedents en la història del Club, per donar visibilitat mundial als fets que van marcar aquella jornada.

A nivell social, el FC Barcelona es manté com el club més gran en nombre de fans, de seguidors a les xarxes socials. I a nivell esportiu, en els darrers mesos del seu mandat, s’iniciava una nova etapa amb el mític Ronald Koeman al front del primer equip blaugrana.

El 27 d’octubre del 2020 Josep Maria Bartomeu va anunciar la seva dimissió i la de tota la Junta Directiva del FC Barcelona. Prenia aquesta decisió davant la impossibilitat d’ajornar el Vot de Censura engegat contra la Junta més enllà de l’1 i 2 de novembre, data límit segons els Estatuts del Club. La negativa del Govern de la Generalitat a la sol·licitud de la Junta a donar cobertura legal per endarrerir el Vot de Censura fins als dies 15 i 16 de novembre (a causa de la crisi sanitària del coronavirus) va accelerar la dimissió de Bartomeu i els seus companys de Junta, que prèviament ja havien convocat eleccions a la presidència per al mes de març del 2021.