L’estil del Barça de Valverde

El triomf davant la Juventus (3-0) evidencia que el Barça està creixent en aquest inici de temporada. Líders a la Lliga sense rebre cap gol, els blaugranes afrontaven el primer partit de la Lliga de Campions davant un rival conegut els últims temps, així com difícil per la seva contundència defensiva. Però el mur defensiu que es va mantenir fort al Camp Nou aquest dimarts va ser el de color blaugrana, perquè el Barça va tornar a mostrar-se imbatut. Ningú ha pogut superar encara la porteria de Ter Stegen des que ha començat la Lliga, ni tampoc en l’estrena europea. I tot això, mentre Messi va acumulant gols al seu registre particular –vuit dianes en sis partits– trasbalsant qualsevol rival que li passi pel davant.

El Barça ha trobat equilibri en el joc en la proposta d’Ernesto Valverde d’acumular homes al mig del camp. El ‘Txingurri’ ha capgirat l’estil del FC Barcelona i, amb l’absència de Neymar Jr, s’ha hagut de reinventar per buscar les superioritats a base de desbordar el rival fent córrer la pilota amb ordre, intel·ligència i amb el vertigen de Messi.

Interiors junts, laterals oberts i pressió alta

Una de les noves variacions tàctiques que s’han pogut apreciar en aquest inici de curs són les projeccions ofensives dels laterals blaugrana. En aquests últims dos partits, Semedo i Jordi Alba han dotat l’equip de molta profunditat tenint al complet el seu carril, especialment en el cas de Jordi Alba en absència d’un extrem esquerre pur, substituït per un sistema amb més homes al mig sempre interconnectats sobre la gespa, difícils de combatre pel rival, necessaris per a l’elaboració del joc blaugrana.

Les dades analitzades per Opta dels dos últims partits del Barça al Camp Nou demostren que els blaugranes carreguen el joc en zona de creació –més del 70% de la possessió en zona de construcció i ofensiva– i descarreguen a través de la banda de Jordi Alba, un dels jugadors més actius –72 i 95 combinacions amb els seus companys davant Espanyol i Juventus– per crear superioritats al carril esquerre.

En aquest context, esdevenen clau diversos factors: la intel·ligència tàctica de Sergio, el desequilibri i el tacte del mag Iniesta amb la pilota als peus per generar superioritats, les ajudes essencials de Rakitic i la combinació amb Messi, imperial com sempre. Cada temporada que passa el crac argentí es desenvolupa encara més i exerceix de futbolista total per la medul·lar, i és capaç de decidir els partits golejant.

Una versió imparable del ‘10’, poderós en la definició, assistint cap al depredador Suárez o als rapidíssims Dembélé i Deulofeu en zona ofensiva. Tot i estar encara en fase prematura, el Barça de Valverde presenta bons símptomes d’un sistema tàctic ric i alegre per als jugadors, sempre amb el lideratge d’un Messi celestial.