Lionel Messi: "És un orgull de veritat ser el capità d’aquest club per tot el que significa”

Lionel Messi ha estat entrevistat al Tot Costa de Catalunya Ràdio amb motiu de l’inici de la temporada, coincidint amb la seva elecció com a nou capità del FC Barcelona i el principi d’un nou curs futbolístic. L’argentí, que va tornar a exhibir-se aquest diumenge en la golejada (8-2) contra l’Osca al Camp Nou, ja ha marcat a 37 rivals diferents a la Lliga, i continua lluint-se setmana rere setmana sobre la gespa.

A l’inici d’un nou curs, l’argentí repassa l’actualitat barcelonista i parla de temes tan diferents com el braçalet de capità, les incorporacions blaugrana d’aquest estiu i la relació de l’equip amb la Lliga de Campions durant les darreres campanyes. A continuació, repassem les declaracions més importants de Messi a l'entrevista:

Capitania

“És un orgull de veritat ser el capità d’aquest equip i d’aquest club per tot el que significa, però la meva manera d’actuar al camp i a fora no canviarà. Serà molt similar al que era”

Els capitans anteriors, també de la Masia

“Em sento bastant identificat amb tots. Vam créixer tots en aquesta casa i vivim i sentim aquest club de la mateixa manera”.

“Potser dels tres, amb l’Andrés –Iniesta– és amb qui més similituds tinc, però també tinc els mateixos coneixements que el Xavi o el Puyi per aquest club. Així que, òbviament, és una guia important per a mi”.

Discurs al Camp Nou previ al Trofeu Joan Gamper

“La veritat és que no estava preparat. Però sí que ho estava per parlar davant del públic. Sabia que no em podia escapar i que havia de fer-ho. Va ser el que va sortir en aquell moment i el que sentia tot el barcelonisme”.

La relació amb la Lliga de Campions

“Ja toca guanyar la Champions. Venim de tres anys seguits quedant-ne fora als quarts”.

“Potser la darrera va ser la pitjor pel resultat a favor que teníem, per com es va donar el partit…”

“Tenim equip per competir i lluitar per la competició”.

Evolució del futbol i competitivitat

“És veritat que cada vegada està tot més igualat, més parell… Hi ha clubs amb moltíssims diners que aposten fort, i avui el jugador es mou més per diners que per estima al club”.

“Avui hi ha molts més equips que competeixen per ser els millors, com els dos Manchester –City i United–, el Chelsea, el Madrid, el PSG... Aquest any, els equips italians, nosaltres…, hi ha molts equips amb molta capacitat econòmica”.

El naixement del Thiago, un punt de referència

“Des que va néixer el Thiago, el meu primer fill, la veritat és que intento prendre’m les derrotes d’una altra manera. Però tot i així és molt difícil. Les pateixo molt i em costa tornar-me a aixecar del cop dur. És com ho viu tot aquest vestidor, que està acostumat a guanyar i a voler sempre més”.

“El Thiago ja comença a entendre les coses. Li ha començat a agradar molt el futbol i a seguir-nos, especialment a mi amb la selecció i el Barça”.

Relació amb el gol i evolució del seu joc

“No estava obsessionat –amb marcar sempre–, però ja entrava al camp mentalitzat que volia o havia de fer un gol en un partit”.

“Ara ho visc d’una manera diferent. Ara prefereixo fer l’assistència i que la jugada acabi en gol abans que fer-lo. Tot i que si el faig jo tampoc està malament”.

Els nous fitxatges

“M'han agradat tots els fitxatges que ha fet el Club aquest estiu”.

“Crec que són tots molt bons. Però si he de quedar-me amb algun és amb l’Arthur. M’ha sorprès. No el coneixia gaire i, deixant de banda les comparacions, s’apropa a l’estil de joc del Xavi”. “Sempre vol la pilota, juga curt, no la perd, saps que l’hi donaràs i no la perdrà… Té molta confiança i és molt segur”.

Els perfils de jugadors de la plantilla

“L’aficionat del FC Barcelona està acostumat a voler sempre jugadors de bon peu”.

“Estem acostumats a defensar amb la pilota, a tenir més possessió durant tot el partit... Però crec que avui dia jugadors com l’Arturo –Vidal–, que juguen molt bé amb la pilota, treballen molt físicament i ajuden defensivament... és molt important tenir-los dins d’una plantilla”.

Evolució del futbol

“Crec que el futbol cada vegada passa més pel vessant tàctic i físic. Cada vegada és més difícil entrar als equips, són més avorrits els partits…” 

“Es nota sobretot quan jugues de visitant o, a la Champions, quan ve una distància dura. Es nota el físic en els equips rivals, ja que sempre som els més petits de tots”.

Feliç a Barcelona i al Club

“Tinc de tot a Barcelona. Soc aquí des dels 13 anys. He fet tota la meva vida aquí, i estic al millor equip del món”.

“La ciutat, si no és la millor, és de les millors del món… Hi tinc la meva família, que és d’aquí. Els meus fills han nascut a Catalunya i no tinc cap necessitat d’anar enlloc per cap raó”.