La pionera que va marcar el camí

Edelmira Calvetó Alsamora va néixer a Barcelona l’1 de juliol del 1884, quinze anys abans de la fundació del FC Barcelona, una entitat integrada de manera exclusiva per homes que volien practicar el futbol. El 1902 els primers Estatuts del Club van dictaminar oficialment que només podien ser socis blaugrana “los varones españoles o extranjeros”, una normativa que els Estatuts del 1911 van ratificar.

I és que a la primeria de la dècada dels anys deu l’afició pel futbol continuava sent exclusivament masculina, però Edelmira Calvetó era un cas especial. Quan va començar a assistir als partits del Barça al carrer Indústria, acompanyada del seu marit, Pere Ollé, i un amic, va sentir alguna cosa especial. Els dos homes ja eren socis barcelonistes, i Edelmira va decidir que també ho havia de ser, perquè a ella li agradava el futbol i vibrava amb aquell esplèndid equip dels Forns, Wallace i Comamala.

L’any 1912 Edelmira va demanar a un amic seu, el jugador barcelonista Francesc Armet Pacan, que l’ajudés a ingressar al FC Barcelona. Pacan li va contestar que ho sentia, que la norma impedia a les dones ser sòcies barcelonistes. Davant d’aquesta negativa la Calvetó no es va rendir i va continuar insistint una vegada i una altra. Finalment el seu esforç va tenir recompensa i l’1 de gener del 1913, sota la presidència de Joan Gamper, Edelmira Calvetó va ser admesa als 28 anys com a sòcia barcelonista. D’aquesta manera, la norma aparentment inamovible que consagrava la masculinitat del FC Barcelona va quedar esmicolada davant la fèrria força de voluntat d’una dona menuda però combativa que moriria als 75 anys sent encara sòcia del Barça.