Jabari Parker, els peus a terra i la confiança pels núvols

Jabari Ali Parker (Chicago, Illinois, 15/03/1995) és una de les principals apostes de l’equip de bàsquet del FC Barcelona per a aquesta temporada. Chicago Bulls, Washington Wizards, Atlanta Hawks, Sacramento Kings i Boston Celtics han gaudit en els darrers anys del talent de qui fou el número dos al Draft de l'NBA el 2014, però ara és el torn del Barça. Era a Hawai i feia quasi dos anys que s’entrenava en solitari per culpa d'una lesió en el lligament anterior creuat, la segona, quan li va arribar una oferta de feina a Europa, amb el Barça, i no va dubtar a acceptar-la. El cas és que, després d'un curt període d'adaptació al bàsquet europeu, Jabari ja és un més dins la família culer. L’aler-pivot nord-americà ha parlat de la seva arribada en exlusiva en el nou número de la revista del Club plublicada fa unes setmanes.

No va tenir cap company de classe blanc fins que va arribar a la universitat. Un fet que, entre d'altres, va ajudar a definir la seva visió del món. Des que era molt jove va aprendre a fugir de les expectatives i a pensar més enllà del que s’esperava d’ell pel seu color de pell. “Sóc una persona compromesa amb moltes causes socials perquè no vaig poder triar de quin ventre havia de sortir. No vaig poder triar ni la meva nacionalitat, ni la meva raça”. En aquest sentit, un dels seus referents és Barack Obama. “Quan Obama es va convertir en el primer president negre de la història dels Estats Units ens va dir a milions de nens afroamericans que podíem ser alguna cosa més enllà de raper o jugador de bàsquet”, comenta.

Integrat a Barcelona

Allunyat dels focus, l'estil de vida del Jabari Parker ha trobat el lloc ideal en una Barcelona oberta i diversa. Se sent integrat i valora molt tenir a l'abast de la mà el que necessita en el seu dia a dia. Això sí, reconeix que encara li queda molta Barcelona per descobrir. La idea de viure noves experiències, de conèixer Europa i continuar jugant a les lligues més competitives del món va ser determinant per fer que es decantés per venir a Barcelona. Veure l'afició animar constantment és, segons ell, un dels fets diferencials entre el bàsquet americà i l'europeu. I l’agraeix.

Amb tot, no perd la relació amb l'NBA ni els vincles amb els seus excompanys, com és el cas de Jaylen Brown, jugador dels Boston Celtics i seguidor culer. Jabari, per altra banda, està content de formar part del grup de jugadors americans que competeixen a l'Eurolliga i aposta per eixamplar-lo. “És interessant que estiguem diversificant la marca Barça.

Necessitem atraure més talent a Europa per crear vincles més estrets pel benefici del bàsquet. Ens hauríem de fixar en com ho fan al món del futbol, on no hi ha tantes limitacions ni fronteres pels jugadors d’arreu del món”, diu en aquest sentit.

Grimau el veu cada dia millor

Els seus 201 centímetres d'alçada el converteixen en una amenaça per a la cistella rival des de qualsevol lloc. Quan Jabari Parker troba el seu estat de gràcia millor no posar-se al davant. El seu entrenador, Roger Grimau, que és conscient dels factors que l’han portat a jugar al Barça, té molt clar que compta amb un jugador d’excepció. “Hem aprofitat una oportunitat per tenir-lo aquí i està evolucionant molt bé. Cada dia el veig millor, va entenent el joc que fem a Europa. És un jugador amb molta qualitat. Quan té la pilota a les mans saps que alguna cosa passarà”, diu.

El bon ambient dins del vestidor del Palau blaugrana ajuda molt a la integració de Jabari Parker. “Som gent senzilla. Més enllà de l'objectiu principal, que és guanyar, només volem riure i passar-ho bé”, diu. El dorsal 22, en tot cas, és conscient de quin és el seu nivell i la seva qualitat. La seva mentalitat és de ferro i no fa cas a les crítiques que puguin esquitxar-lo. “Sóc l'únic expert sobre mi mateix i sé el que faig cada dia per ser millor”, sentencia.

ELS SEUS GUSTOS

- Llibres: El meu llibre preferit és ‘La disciplina marcarà el teu destí’, de Ryan Holiday. Ara estic llegint ‘Els quatre acords’, de Miguel Ruiz.

- Música: Escolto sobretot soul i el motown dels anys seixanta. El meu grup favorit és The Temptations.

- Cinema: “Des de petit les pel·lícules m'han ajudat a veure coses que pels meus ulls no existeixen. La meva pel·lícula preferida és ‘Harlem Nights’, d'Eddie Murphy. M'imaginava com un emprenedor i com un home de negocis cada cop que la veia.