1899-09. Naixement i supervivència

L’aventura de la creació del FC Barcelona l’any 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans que vivien a Barcelona, va ser la conseqüència d’un procés d’expansió de la pràctica del futbol i altres esports d’origen britànic al continent europeu. Això explica la naturalesa intercultural del Club, la seva vocació poliesportiva i la voluntat d’arrelament a una ciutat i a un país. Gamper, fundador del Club, en va ser l’ànima i l’impulsor durant els primers 25 anys. El seu compromís amb el FC Barcelona va més enllà de les seves facetes com a jugador, directiu i president.

FUNDACIÓ DEL CLUB

Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 1877 – Barcelona, 1930) va arribar a Barcelona l’any 1898 per motius professionals. En les estones de lleure jugava a futbol amb un grup de companys als carrers de la capital catalana.

El 22 d’octubre del 1899 Gamper publica un anunci a la revista Los Deportes fent una crida per formar un equip de futbol.

El 29 de novembre, Gamper i onze homes més (els suïssos Otto Kunzle i Walter Wild, els anglesos John i William Parsons, l’alemany Otto Maier i els catalans Lluís d’Ossó, Bartomeu Terrades, l'aragonès Enric Ducay, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet) es reuneixen al Gimnàs Solé per formar una associació que portarà el nom i l’escut de la ciutat: el Futbol Club Barcelona.

GAMPER I ELS VALORS PRIMIGENIS DEL BARÇA

Gamper, enamorat de l’esport –a més de futbol, era practicant d’atletisme, ciclisme, rugbi i golf–, el concebia com un factor determinant per enaltir les virtuts de l’ésser humà.

Va desitjar una entitat oberta a tothom, sense tenir en compte la procedència de les persones. Es va imaginar un club integrador en què tothom pogués dir-hi la seva, i va apostar per una societat democràtica, regida lliurement pels seus associats. I, agraït amb el país que l’havia acollit, Catalunya, no va dubtar, a partir de l’any 1908, a donar al FC Barcelona un sentit que el marcarà universalment: el compromís amb la catalanitat.

Catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat. És a partir de les premisses de Gamper que avui tot té un sentit quan parlem del Barça.

EL PRIMER ESCUT

El FC Barcelona va utilitzar el mateix escut que Barcelona en una mostra de la voluntat que tenia d’identificar-se amb la ciutat que l’acollia i de fondre-s’hi.

El 1910 la Junta Directiva, que volia que el Club disposés d’un símbol propi, convoca un concurs per canviar el distintiu de l’Entitat, i s’adopta el format que amb més o menys variacions ha arribat fins als nostres dies.

LA PRIMERA EQUIPACIÓ

En aquells primers moments mitja samarreta era blava i l’altra mitja, grana, amb les mànigues del color invers i els pantalons blancs. La teoria més probable indica que els colors blau i grana provenen de la indumentària de l’equip de rugbi de l’escola anglesa Merchant Taylors’, on els germans Witty, uns dels primers socis del Club, havien estudiat en la seva primera joventut.

ELS PRIMERS CAMPS

En menys de deu anys, entre el 1899 i el 1908, el FC Barcelona va utilitzar quatre terrenys de joc diferents com a camp propi, a causa de la inestabilitat econòmica i la dificultat per trobar espais a l’aire lliure de grans dimensions en plena expansió urbanística de la ciutat.

• 1899-1900 Camp de l’antic velòdrom de la Bonanova (al costat de l’actual Turó Parc)
• 1900-1901 Camp de l’hotel Casanovas (avui, Hospital de Sant Pau)
• 1901-1905 Camp de la carretera d’Horta

• 1905-1909 Camp del carrer de Muntaner

LA COPA MACAYA, EL PRIMER TÍTOL

L’any 1902 el FC Barcelona guanya la Copa Macaya, embrió del Campionat de Catalunya. Va néixer gràcies a la voluntat d’Alfons Macaya, president del Club Hispània, que l’any 1900 va fer pública la seva intenció d’organitzar una competició entre equips catalans. El trofeu és una excepcional obra d’art modernista, però malauradament la Copa Macaya va desaparèixer un any després amb la creació del Campionat de Catalunya.