Darío Brizuela: "M'agradaria guanyar una altra Copa, esborrar aquells sentiments i quedar-me amb els nous"

Darío Brizuela ha casat des del minut u amb el barcelonisme i amb el FC Barcelona. Culer confessat des de petit, en la seva primera temporada de blaugrana ha escoltat com el Palau li dedicava crits d'MVP i la seva importància en la rotació de Roger Grimau ha augmentat de forma progressiva.

Fa un any, defensant els colors d'Unicaja, va guanyar una Copa que no li porta un bon record, ja que el seu fill Bruno, acabat de neixer, es trobava a l'UCI. Un any més tard, i amb el petit Bruno feliç a Barcelona, Brizuela parla a les portes de jugar la seva primera Copa de culer aquesta setmana a Màlaga.

Ara portes mig any al Barça, més o menys. Quin balanç fas d'aquests sis primers mesos? Estan a l'altura de les expectatives que tenies?

Bé, vaig intentar venir sense cap mena d'expectativa. Vaig venir aquí a gaudir, a aportar el què sé fer i en aquest sentit estic molt content perquè estic gaudint i crec que estic ajudant. Cal entendre que som un equip relativament nou, amb un entrenador nou, aleshores cal donar temps, però estic molt content, estic molt feliç i no em queixo de res.

A la presentació et van preguntar sobre el teu primer gran salt a un gran club, amb grans expectatives de guanyar-ho tot i les teves primeres experiències a Eurolliga. Des de fora, no sembla que t'estigui pesant gaire aquest canvi. Com vius aquest augment d'expectatives i dimensions de club?

Bé, sempre he intentat tenir una actitud de calma i de confiança amb els canvis, sobretot si són a més, tant quan vaig anar a Màlaga o quan he jugat amb la selecció. I jo crec que aquesta actitud d'estar tranquil i tenir confiança a la feina em facilita les coses. És veritat que l'Eurolliga és exigent i em va costar una mica començar a trobar el meu lloc, però bé, estic content amb com està l'equip en aquest sentit. Al final jo sóc un jugador d'equip, intento ajudar i crec que estem bé.

Estàs tenint també una molt bona connexió amb el Palau. Recordo el partit contra Zalgiris, que et van cantar MVP. T'imaginaves viure una cosa així?

És la primera vegada a la meva vida que m'ho canten. No m'ho van cantar ni a Màlaga, ni a Madrid quan jugava a Estudiantes. La connexió amb el Palau és molt bona perquè l'afició és molt entregada, després el pavelló és petitó i la gent està molt a sobre i es gaudeix molt. Estic molt agraït per com m'han rebut.

Ja has jugat diverses Copes, però suposo que jugar-la amb el Barça és diferent, per la pressió i les expectatives que té la gent respecte a vosaltres. A més, és a Màlaga, un lloc que coneixes bé.

Sí, sí, perquè el Barça està obligat a competir tots els títols i en som conscients, però bé, cal afrontar cada partit, un per un, no atabalar-se amb que hem de guanyar diumenge, primer hem de guanyar divendres. És il·lusionant estar en un equip que competeix per tot. Després d'estar tota una vida en clubs on la Copa és il·lusionant però, al capdavall, no tens aquesta pressió de guanyar-la, és divertit ser aquí, en aquesta situació i amb moltes ganes. Independentment que sigui a Màlaga, perquè per més que hagi estat la meva ciutat i que el meu fill sigui d'allà no jugarem a casa ni em sentiré com que estic jugant a casa.

Parlaves del primer partit de divendres, que serà contra el Manresa (18.00h), dels quals tenim referències molt properes. Ens ha costat molt guanyar-los fora, i aquí al Palau van guanyar ells. ¿Pot ser també un toc d'atenció haver perdut per no confiar-se gens ni mica en els quarts de final?

Sobretot en situacions com la Copa: no hi ha factor pista, tot és a un partit, hi ha molta atenció, molta il·lusió... Els equips que s'enfronten al Barça i al Madrid juguen sense res a perdre, aleshores cal tenir molt de compte. I després, al marge d'això, estem jugant contra Manresa, que és un tros d'equipàs, amb un molt bon entrenador i, com tu has dit, ens van fer molt de mal en els dos partits i hem de tenir molta cura amb moltes coses.

Poder sortir de Màlaga amb la Copa seria també fer un cop sobre la taula? Al principi de temporada no es va poder guanyar la Supercopa. Després hi ha hagut alts i baixos, encara que esteu ben situats tant a la Lliga com a l'Eurolliga. Però poder guanyar un torneig curt com la Copa, també seria enviar un missatge a tots els altres.

Seria un plus i, sobretot, un toc de confiança per a tots, per veure que el projecte està molt bé, que estem en el bon camí. No ens cal guanyar-la per continuar confiant en allò que tenim aquí, però seria il·lusionant començar aquest projecte guanyant el primer títol important i, bé, és la nostra il·lusió. Però, com t'he dit abans, cal pensar en divendres, no cal pensar tan a llarg termini.

Imagino que per a Darío Brizuela la Copa l'hi deixa sensacions contraposades. L'any passat la vas guanyar amb l'Unicaja però en les teves declaracions posteriors, òbviament, deies que no tenies un molt bon record de la Copa pel que estava patint el teu fill nounat i la teva família també. Explica'ns una mica com va ser aquesta sensació i si un any després has pogut assaborir una mica més el fet de tenir una Copa al teu palmarès.

Sincerament no. Estic molt feliç de guanyar la Copa, va ser molt especial i per al club i per a la meva família també, però no vaig gaudir, ia mi em queda el record d'haver-me sentit una mica malament per anar-me'n i deixar la meva dona amb tota la situació. Sé que tinc una dona que és una superheroïna i sí que va poder ella amb tot, però bé, vaig patir molt. Vaig patir molt cada dia. Fins i tot el dia que es va guanyar la Copa, el primer que vaig fer va ser anar-me'n al vestidor a parlar amb la meva dona. És un bon record i al final és una cosa que quedarà al meu palmarès, però quan miro enrere no ho recordo amb felicitat, sinó amb molta foscor. Afortunadament tot va sortir bé i no cal parlar-ne més però a mi se'm queden, com tu dius, sentiments contraposats i m'agradaria guanyar una altra Copa, esborrar aquells sentiments i quedar-me amb els nous.

Per això et volia preguntar justament. A títol personal, veus aquesta Copa com una oportunitat de reconciliar-te tu mateix amb el torneig?

Sí, estaria bé, i sobretot celebrar-ho amb la meva dona i el meu fill, que en aquest cas sí que hi seran. Seria especial, però bé, per sobre de tot això, que el meu fill estigui bé i que pugui venir als meus partits és molt més important que poder celebrar un títol. Aleshores, poder anar a la Copa i veure el meu fill ja és un premi per a mi, un triomf.

En tot cas, Darío Brizuela i la Copa han tingut una bona relació esportiva. En els dos quarts de final que vas jugar amb Unicaja contra el Barça, primer vas anotar 33 punts, encara que vau perdre, i l'any passat vas guanyar i en vas ficar 27. Com es prepara mentalment un jugador per a la Copa? Canvia alguna cosa?

No canvia gaire, perquè al final és un partit de bàsquet. Les línies estan a la mateixa distància, la cistella està a la mateixa altura, és el mateix, però la sensació que et queda moltes vegades, sobretot quan jugues a quarts contra un Barça és que no tens res a perdre. Surts amb molta llibertat, amb ganes de gaudir, sabent que pots donar la sorpresa, i bé, el que em va passar aquests dos dies va ser que vaig començar ficant la primera i em vaig anar trobant bé. També he tingut més Copes en què he jugat malament el primer partit i el segon. Al final, el que té la Copa és això, que cada partit és a vida o mort i hi ha molta il·lusió. Si jugues amb equips que en teoria són els de baix, jugues sense por de res, sense pressió i es gaudeix molt.

A nivell d'equip, aquesta Copa ajuda també a trencar la rutina de viatges, Lliga, Eurolliga... tot el dia a dia en el qual esteu ficats. Si és cert que viatgeu a Màlaga, però si les coses surten bé estareu quatre dies en un mateix lloc i competint per un títol.

Bé, ho afrontem com un viatge més. Esperem quedar-nos els 3-4 dies, però al final la temporada continua. No és com un tall de “es juga la Copa i ens oblidem”. És un viatge més, una competició super important i s'afronta com a tal. No hem de pensar que és una cosa molt diferent.

Suposo que també serà una Copa especial per a l'entrenador, Roger Grimau. Es podria dir que, més o menys, vau arribar alhora. En el seu cas, el fet de pujar al primer equip. A la teva carrera ja t'havies trobat amb entrenadors que no tenien experiència en primer equip com ell, com està sent la vostra relació?

Sí que he tingut més experiència d'aquest tipus, però amb en Roger és tot molt fàcil, està anant molt bé. Des del primer dia que vaig arribar aquí, la nostra primera conversa no va ser de bàsquet i al final diu molt això del tipus de persona que és. Es concentra molt en què estiguem bé, en la nostra persona. Ell es va preocupar molt perquè la meva família estigués còmoda a Barcelona i la resta ha sorgit sol. La meva relació amb ell és molt bona. Està demostrant que està preparat per a aquest lloc i estem a mort amb ell, que és fonamental.

I aquesta adaptació a Barcelona, més enllà del club i la ciutat... t'estàs sentint còmode? Sents Barcelona com casa teva?

Sí, estic feliç, i la meva dona està molt feliç, que és el més important. Estic molt a prop de Sant Sebastià, els meus pares poden venir més sovint, els meus sogres també, el meu germà també, aleshores per a mi és important. Ja coneixia la ciutat perquè havia vingut més vegades, i el meu pare al final ha tingut molta relació amb aquesta ciutat, i hi estic a gust i estic gaudint. No tinc gaire temps tampoc per gaudir de la ciutat com m'agradaria, però el poc temps que tinc m'agrada fer-ho.

Com d'important és tenir una estructura familiar sòlida darrere per a una vida tan atrafegada com la vostra, amb tants viatges? El fet de poder ser encara que sigui un dia a casa i saber que estaràs bé.

Fonamental. Jo l'hi dic a la meva dona, que m'encanta no sentir-me jugador de bàsquet per un dia, com va ser ahir, que vam tenir dia lliure. Per a mi, almenys, seria impossible suportar tant de viatge i tant de partit sense poder arribar a casa i tenir algú allà per fer-me veure que no només sóc un jugador de bàsquet i que tinc una dona a qui cuidar o un fill amb qui jugar. Per a mi és el més important i el bàsquet, com sempre dic, és el més important del menys important.

Parlant del més important d'allò menys important, com t'imagines el final de la teva primera temporada? Si ho visualitzes d'aquí sis mesos, com vols que sigui l'estiu que ve?

Doncs vull pensar que ens ha anat molt bé, que he gaudit, que hem aixecat un o més títols i bé, és la meva il·lusió ser aquí i aixecar títols. Per mi estar aquí és un somni i una oportunitat de poder aixecar tots els títols que estan en joc. L'any es mesura per l'esforç que has fet, per si has millorat i si has aconseguit objectius i jo crec que de moment estic en el camí per complir tots tres.