Youssoupha Fall, el sostre del Palau que va créixer admirant el Barça

Va ser una revisió especial. Es van realitzar les proves mèdiques habituals i, en el moment de mesurar l’alçada de Youssoupha Fall, la màquina, elevada al límit de les seves possibilitats, indicava que el jugador mesura dos metres i 22 centímetres. Es certificava que el nou pivot blaugrana, que arriba procedent de l’ASVEL Villeurbanne, és el jugador més alt de la història del Barça de bàsquet i, per descomptat, l’esportista més alt que ha defensat la samarreta blaugrana.

Fall és un centímetre més alt que el mític Roberto Dueñas. El madrileny va ser descobert en una parada d’autobús, quan tenia 16 anys i mesurava 2,18 metres. La història de Fall és similar, però va succeir molt més lluny de Barcelona. Exactament 4.000 quilòmetres separen la capital de Catalunya de Dakar. Allà el nou pivot blaugrana va créixer com un nen més, jugant a futbol amb els amics i sent un fan absolut del Barça i, sobretot, de Messi. Fins que va ser descobert pel seu primer agent. “Em va dir que havia de jugar a bàsquet perquè tenia potencial. Tenia 17 anys i no m’agradava jugar a bàsquet, però vaig començar a entrenar-me i a preparar el meu cos”, explica Fall en una entrevista per a la Revista Barça i Barça ONE.

El jove Youssoupha havia jugat puntualment a bàsquet, però sense regularitat. Desitjava que arribés el cap de setmana per veure el seu Barça per la televisió. No va poder tenir mai cap samarreta blaugrana però, fidel seguidor de Messi, recorda com vivia els Clàssics contra aquell Madrid de Cristiano Ronaldo. “Respecto Cristiano, però abans l’odiava per la rivalitat amb Messi. Eren partits molt especials, ens reuníem tres hores abans, escoltàvem el Cant del Barça. A la meva família li encantava el futbol. Tinc molt bons records, com el partit contra el Chelsea, el de l’històric gol d’Iniesta i la remuntada contra el PSG. Per mi aquell és el millor partit de la història. Va ser una bogeria”, explica.

Un context molt dur

Nascut el 1995, Youssoupha Fall va prendre’s les paraules del seu primer agent molt seriosament: el bàsquet podia canviar la seva vida. “No ha estat fàcil, però es tracta de creure en el teu somni i de treballar”, diu. I li va tocar treballar enmig d’un context molt dur. “Vaig arribar del no res. A més, havia perdut la meva mare quan tenia 11 anys i, l’any 2017, vaig perdre també el meu pare. Ell era el meu primer aficionat. Per això, sempre intento donar el millor de mi, per fer-los sentir orgullosos de mi i per ajudar la meva família”.

Va aterrar a França el 2012 per formar-se al Le Mans Sarthe Basket. L’adaptació personal no va ser fàcil. “Vaig arribar-hi un mes de gener, quan feia molt fred, i jo venia de la calor del Dakar”. Tampoc professionalment va ser una adaptació fàcil. “Havia d’entrenar més perquè els altres jugadors eren millors que jo. Al Senegal havia començat tard i havia d’entrenar-me més. M'entrenava cinc cops per dia i, fins i tot, feia boxa”. En tot cas, aquell treball ha tingut la recompensa. “El canvi va ser una bogeria, però allò va fer que ara sigui el jugador que soc. Ara sí, m’encanta el bàsquet”.

El seu rendiment a Le Mans va despertar l’interès del Baskonia l’any 2018. El club basc el va cedir un any a l’Strasbourg i, el 2019, va debutar a Vitòria. Allà va descobrir que el bàsquet ACB és més ràpid i menys físic que a França. “Al principi em van expulsar dos o tres cops perquè jugava massa fort. Les dues primeres temporades a Baskonia no van ser fàcils, però vaig aprendre molt i em van ajudar a créixer com a jugador”.

L'emoció del primer partit al Palau Blaugrana

Un dels primers records que té amb el Baskonia és el del primer partit al Palau Blaugrana. Va ser el 29 de setembre del 2019, tot just en la segona jornada de Lliga. I va sonar el Cant del Barça, que en tantes ocasions havia escoltat de petit... “Aquell moment va ser espectacular, vaig ser molt feliç. Em vaig dir a mi mateix: 'Estàs jugant contra el Barça!'". I resulta que avui escolta el “Tot el camp és un clam...” abans de cada partit, com a jugador local. “L'afició del Barça és de les millors d’Europa. Quan he jugat aquí m’han impactat, perquè poden influir en el resultat del partit, són molt passionals. Tinc moltes ganes de jugar per a ells i fer-los sentir orgullosos”.

Per al senegalès, defensar la samarreta del FC Barcelona és més que un somni fet realitat. “És un nou nivell per a mi, soc molt feliç”, assegura. Els objectius són clars: “Ho vull guanyar tot amb aquest equip. Només vull guanyar i guanyar. Al Barça només pots voler guanyar. I amb tots els meus companys volem fer quelcom especial aquest any”. A la pista mirarà d’ajudar sobretot en defensa. El repte l’estimula, tant li fan els minuts de joc. “És igual si jugo o no. O si faig més o menys punts. Ningú em dirà, d’aquí uns anys, que el 2025 vaig fer ‘x’ punts. Només importa si guanyes i surts a la foto dels campions”.

El mar de Barcelona és el que més li agrada de la seva nova ciutat, perquè li porta records del seu Dakar natal. Va arribar a mitjans d’agost, acompanyat de la seva dona i del seu fill, que va passar a ser el germà gran d’una nena nascuda el dia 11 de setembre. “Em sento molt bé amb els meus companys. Tenen experiència i m’han donat una benvinguda molt maca”. Moltes vegades se’l veu conversar en l’idioma wòlof amb el jove Dame Sarr, italià amb pares d’origen senegalès. Ara, al sostre del Palau li toca parlar a la pista.