La pilota més ben conservada del barcelonisme
El 19 de març de 1985 quedarà per sempre marcat en la història del bàsquet del Barça com el dia en què la secció va aixecar el seu primer gran títol europeu. A Grenoble, davant de gairebé 5.000 culers que van tenyir el Palais des Sports de blaugrana, l'equip dirigit per Manolo Flores es va imposar al Zalgiris Kaunas que lideraven Sabonis i Kurtinaitis. Aquella nit històrica va deixar molts records inesborrables, però un dels més especials el conserva Manolo Flores: la pilota que va començar a obrir el camí a Europa.
"Quan va acabar el partit, vaig agafar la pilota i la vaig donar a la meva germana, que havia vingut a veure'm a Grenoble. Em vaig entretenir atenent a la premsa i me'n vaig oblidar completament", recorda Manolo Flores sobre l’objecte que simbolitza aquell triomf. Fa un mes, la seva germana li va retornar la pilota que ha guardat durant 40 anys. Segons la voluntat expressada pel mateix Flores, aquesta joia del barcelonisme podria tenir com a destí el Museu del FC Barcelona.
El viatge d’una pilota única
Manolo recorda la final de Grenoble com el millor dia de la seva vida esportiva, així com molts culers més. Però si hi ha un objecte que, a banda del trofeu, simbolitza aquella victòria és, sens dubte, la pilota del partit. Aquesta no només es va utilitzar per a jugar la final de la Recopa, i és que Manolo Flores té un altre secret ben guardat: la van utilitzar els seus jugadors també per entrenar durant tota la setmana anterior, per habituar-se al tacte. “Vam decidir portar-la a Grenoble, amagar-la i que fos la que es fes servir en el partit”, explica Flores en una entrevista amb Barça One. I així va ser.
La Recopa era un títol d'alt nivell. En aquell moment, només els equips que guanyaven la lliga en els seus països tenien un bitllet cap a la Copa d’Europa. La resta que formaven l’elit europea del bàsquet, doncs, lluitaven per la Recopa. D’aquí la seva exigència. Els últims segons de la final van acabar amb un atac fallit del Zalgiris i Lagarto de la Cruz penjant-se de la cistella en el que serien els dos punts decisius. “Faltava un segon de partit. Vaig mirar a l’àrbitre i em va dir que s’havia acabat”, recorda Flores. El xiulet final va ser enmig del deliri. No s'havia acabat el temps, però la invasió de pista dels Culers ho va fer inevitable.
Una afició entregada
L’èxit del Barça no hauria estat el mateix sense la seva afició, que va convertir el Palais des Sports en un autèntic fortí blaugrana. El capità Nacho Solozábal va aixecar el desitjat títol en un pavelló que semblava el Palau Blaugrana, amb una afició que havia plorat desfetes europees recents i que va mobilitzar-se en massa per viatjar i celebrar, per fi, un gran títol com la Recopa. Deixant per a la història una de les mobilitzacions més importants de la història del Barça de bàsquet.
L’equip va tornar de Grenoble en autocar i una vegada a Barcelona, va tardar gairebé dues hores a arribar a la Plaça Sant Jaume i dues més per tornar al Palau. El suport incondicional es va traslladar a Barcelona, on milers de persones esperaven l'equip. La Meridiana col·lapsada i tots els carrers plens preparats per rebre a ídols com Epi, els americans Otis Howard i Mike Davis o el ja difunt Chicho Sibilio. Aquella victòria, a més, va obrir la porta a més èxits: l'any següent es va tornar a guanyar la Recopa.
De nou Barça-Zalgiris, 40 anys més tard
Ara, 40 anys després, el destí ha volgut que el Barça s’hagi tornat a enfrontar al Zalgiris la mateixa setmana de l'aniversari d'aquesta fita històrica. Una bona casualitat i una oportunitat per Manolo Flores per a recordar de nou tots aquells moments i retrobar-se amb companys i amics d’aquell equip en un homenatge al Palau. Per, tal com diu ell, “mantenir viva la flama i recordar les persones que van fer créixer el club en altres temps”.
La pilota que ho va canviar tot està a punt de tornar a casa, al Museu del Barça, com a testimoni d'una de les nits més glorioses de la història del club. Un record inesborrable per a Manolo Flores i per a tots els culers.